Els músics reusencs Gerard Alcover i Emili Llamas formen el duet Koeman, un projecte en què es van embarcar fa aproximadament quatre anys i que va culminar una primera etapa amb la publicació del seu primer disc, «Pop Feliç», el passat mes de maig. La seva trajectòria musical, però, és àmplia i reconeguda gràcies a l'experiència que acumulen d'altres formacions.
Per a ells, «Pop Feliç» és també una declaració d'intencions pel que fa a la diversitat musical, amb una gran varietat d'estils amb què transmeten alegria i ganes de passar-s'ho bé tot parlant dels temes que ens acompanyen en el dia a dia.
El «pop feliç» titula el seu primer disc com a duet, però també és el segell musical que tenen.
Si, al final, sempre que parlem de quin estil ens caracteritza, parlem de «pop feliç» i, per tant, volíem que el primer disc, com una carta de presentació, plasmés això; quina és la nostra voluntat i quin és el nostre estil. Fa molts anys que fem cançons i les hem anat vestint de diferents maneres al llarg de la nostra trajectòria musical, però sempre s’han pogut identificar unes melodies enganxoses, com el pop de tota la vida; unes harmonies bastant simples, però amb uns trets que transmetin alguna cosa diferent i més profunda. A l’hora de vestir-les, hem volgut que la felicitat siguin aquests ritmes ballables, que soni alegre i la gent s’ho passi bé.
L’objectiu és apel·lar al públic amb situacions quotidianes?
Les lletres parlen de fets quotidians, com aixecar-se i no tenir res a la nevera, però, al mateix temps, no donen l’esquena a altres temes com fer-se gran i no tenir tantes oportunitats. Intentem plasmar coses que ens estan passant a tots, que es pugui parlar de coses que ens afecten. Que la gent se senti identificada, però prioritzant què volem reivindicar o explicar. Són conceptes universals i si no tanquem els temes, els significats poden ser més figurats i tothom pot trobar-s’hi.
El disc recopila els cinc senzills que ja havien publicat i només dos temes inèdits, «Ferides» i «Nocturn». Per què?
En la indústria musical, actualment, en lloc de treballar amb grans àlbums, es van traient singles al llarg dels anys. D’aquesta manera, creiem que es dona més valor a les cançons i tenen una vida més llarga; perquè si tu treus un treball amb 13 cançons, n’hi ha algunes que queden a l’ombra. Si et creus les teves cançons, una bona manera de donar-los pes és aquesta, anar single a single. Així i tot, nosaltres som romàntics i, encara que hem tret cançons des del 2020, bastant lentament i amb tranquil·litat, quan hem vist que hi havia prou volum de feina, hem volgut ajuntar-ho i publicar-ho.
«Si et creus les teves cançons, una bona manera de donar-los pes és anar single a single»
Les dues últimes cançons també van acompanyades de vídeolyrics, han tornat a treballar amb Acid Factory com en el videoclip de «TU»?
Hem fet uns vídeolyrics perquè sigui més visual i entri millor al públic, en lloc d’un videoclip. No hem tornat a treballar amb ells (David Fernàndez i Víctor Rubio) encara, però segur que hi tornarem perquè sempre havíem volgut fer alguna cosa junts i mai havíem trobat l’ocasió. Quan treballes amb amics, és un plaer, el resultat ens encanta i quan arribin més cançons amb vídeo, continuarem treballant amb Acid Factory.
El disc al final té set cançons. Com va ser la selecció definitiva?
La idea era que hem viscut una primera etapa com a grup, després d’haver estat en altres formacions, i tots dos hem estat dissenyant aquest projecte de Koeman des del 2020 fins ara, que ja hem trobat la «nota» i el camí que volem agafar. Aquest primer disc és una combinació de tot això, tenim altres cançons guardades i estem treballant en altres noves, però volíem que això fos un resum, un compendi d’aquests últims quatre anys.
Tenien molt clar com havia de sonar el seu disc, però després han treballat amb diversos productors. Com ha sigut traslladar el que tenien al cap?
Ha sigut una etapa una mica de transició perquè feia deu anys que estàvem amb el grup Pokers i tenia una estructura molt rígida perquè érem una banda formada amb guitarra, baix i bateria i estàvem molt encasellats en això. Llavors, quan decidim iniciar un projecte nou, les cançons són el mateix estil de sempre, però tenim una llibertat que abans no teníem.
Llavors, tenien clar com volien sonar, però no tant el procés?
Exacte. I tenir punts de vista d’altres productors ens han ajudat a trobar el nostre camí. Amb el Manu Guix i el Roger Rodés ja havíem treballat anteriorment i va ser molt fàcil, perquè ja ens coneixem i tenim una relació d’amistat; ens va ajudar molt en aquest primer pas, en què van sortir quatre cançons (Dimarts, Ferides, Formentera i Nocturn). Després, amb el Miqui Puig i el Raúl Juan vam treballar des d’un punt de vista diferent, amb les ganes de crear amb gent nova, en aquest cas, les altres tres cançons (Trenta, Sopars i Tu). Si les escolteu, veureu que són una mica diferents perquè al final és l’opinió de diferents músics.
Musicalment, volien fer un «viatge» amb tan ampli ventall d’estils?
Hi ha tastets de diferents estils i no descartem continuar fent-ho en un futur perquè ara tenim l’avantatge d’aquesta llibertat per instrumentar d’una manera o d’una altra, poder experimentar. En aquest primer disc, hi ha ritmes més llatins, cançons més ‘rockeres’... Creiem que hi ha moltes maneres «d’etiquetar» un grup, no té per què ser només la manera com arranges una cançó, pot ser una veu molt característica o una guitarra, una forma de compondre les lletres… Mantenint aquesta coherència, el grup ja té una etiqueta pròpia i, pel fet d’anar single a single, també ajuda a arribar a més públics diferents. La diversitat d’estils enriqueix el treball.
Què ha sigut el més complicat a l’hora de començar de zero un nou projecte?
El que més ens ha costat ha sigut trobar un format per defensar tot això en directe, perquè estàvem acostumats a una banda gran i ara som dos. Llavors, hem de buscar altres fórmules i ens hem d'acostumar. De moment, no incorporarem altres músics, volem ser tots dos a dalt de l’escenari, com a duet. Sembla un format fàcil de defensar, però hem de treballar amb bases electròniques, quan sempre teníem una bateria al darrere.
Com hauria d’imaginar-se el públic una proposta de concert de Koeman?
Ara hem trobat una fórmula que funciona, l’espectacle també es diu «Pop Feliç» i són guitarres, teclats i veus. Toquem nosaltres per sobre de les bases i intentem que sigui una mena de sessió de DJ, en el sentit que totes les cançons van enllaçades entre si i alternem els temes propis amb versions de grans hits que estan sonant a tot arreu i que adaptem al català.
«Presentem un format molt versàtil, que tant pot formar part d’una Festa Major com és prou indie per entrar a festivals»
Aquest format de directe el van preestrenar a la seva escola, pel 125è aniversari del Maria Cortina de Reus. Com va ser la primera presa de contacte?
El primer concert va ser al nostre excol·legi, això sempre fa molta il·lusió. De fet, un dels primers llocs on vam tocar va ser a l’Escola Maria Cortina, fa vint anys. Aquest estiu està sent una mica de transició, estem acabant de treballar la contractació, encara que ja tenim alguns altres concerts tancats -com el pròxim 10 d’agost, a Savallà del Comtat (Conca de Barberà)- i segurament al setembre sumarem alguna cosa més. L’espectacle ha de començar a rodar i a consolidar-se.
L’objectiu és plantejar una gira de concerts a partir de la tardor?
Sí, perquè, en l’àmbit discogràfic, estem dins del segell Crea Music, però la contractació dels concerts ho estem fent tot nosaltres. Llavors, tenim el temps que tenim per fer trucades i picar a portes fredes. És un procés que s’ha d’anar optimitzant. Però presentem un format molt versàtil, que tant pot formar part d’una Festa Major, abans o després d’una orquestra, com un vermut electrònic; és prou indie per entrar a festivals… S’ha d’anar entrant a poc a poc; l’expectativa és arribar a aquests espais de visibilitat del talent local.
També han actuat a l’Enderrock Sona, a la Fàbrica d’Estrella Damm de Barcelona. Hi tornaven deu anys després, com es van sentir?
Fa molta il·lusió sempre estar en un Enderrock Sona, perquè com a revista especialitzada és un plaer i un honor que t’escullin. El lloc és molt xulo, està molt ben equipat i saps que sonaràs bé. Va ser un showcase de 20 minuts, però va ser l’ocasió per defensar les nostres cançons i presentar-les al públic, que sempre és gent molt implicada. Vam portar el nostre format, no vam fer el concert sencer i ens vam centrar més en les cançons pròpies perquè volíem ensenyar «Pop Feliç». També, vam tancar una mica el cercle perquè havíem estat al Sona Nou amb Pokers i vam veure l’evolució de tots aquests anys. Fa deu anys la cosa era més tensa, ara ja anem tranquils, gaudim més del concert, estem on toca i ens agrada.
En un concert habitual de Koeman, no faltaran les versions en català, que la gent reconeix molt a les xarxes socials.
Exacte, tot i que passa que no se saben les lletres, les reconeixen i les ballen molt. Això també ens dona un ‘ganxo’ amb les nostres cançons, mantenen l’atenció. A més, ens agrada fer l’exercici de veure amb quines cançons es poden enllaçar els nostres temes segons en quines músiques estiguin inspirades i que pugui sonar coherent.
Cadascuna d’aquestes versions, també, inclou referències audiovisuals a sèries, pel·lícules o videojocs. Quin missatge volen transmetre?
Nosaltres ens diem Koeman perquè buscàvem coses que recordàvem de quan érem petits, de principis dels 90, i una d’elles era el gol a la final de la Copa d’Europa. Molta de la nostra música s’inspira en aquella època i, per lligar-ho tot plegat, vam decidir que les «Koeman versions» tindrien aquests vídeolyrics amb imatges de la nostra infantesa. Per això Bola de Drac o Super Mario, encara que després s’ha «pervertit» una mica i els vídeos ja no són tant dels anys 80-90. La idea, malgrat tot, surt d’evocar records de quan érem petits.
Continuaran fent versions o prioritzaran els temes de creació pròpia?
Les versions ens han servit per posar en marxa tot l’estudi que tenim a casa, trobar la manera de treballar i produir. Ha sigut una forma de treure rendibilitat a tot, aprendre a fer servir l’estudi i fer l’exercici de crear lletres -una mica encotillades, perquè no deixen de ser adaptacions-, per publicar-ho a YouTube i tenir contingut per als concerts. És veritat, però, que la idea és anar desplaçant, a poc a poc, les versions i que la major part dels directes siguin cançons pròpies. A la gent els agraden i a nosaltres també, tampoc ens fa mal tenir versions; però, al final, inverteixes temps a fer una cosa que no serà més que una versió, quan tens moltes idees i inquietuds per fer coses pròpies.
«Un disc obre moltes més portes, fas la sensació de ser un grup més sòlid o consolidat»
Quines han estat les sensacions en aquests mesos des que van publicar «Pop Feliç»?
Com moltes de les cançons ja eren publicades i ja havien rebut el feedback de la gent, potser no hem tingut la mateixa sensació d’estrena que si haguéssim fet un disc inèdit. Hem notat quelcom que ja sabíem o intuíem i és que un disc et dona un pes que no té un single. No és el mateix trucar a una ràdio i dir que hem estrenat una cançó que un disc, que ens obre moltes més portes. Fas la sensació de ser un grup més sòlid o consolidat. Ara hem de continuar treballant els concerts, perquè és el que permet que el projecte sigui rendible, dona més visibilitat i et dona més vida com a músic.
Es plantegen col·laborar amb altres artistes locals?
Volem que les cançons siguin cada vegada més autoproduïdes, ara que treballem en un estudi propi, i també ens agradaria molt convidar algun artista per treballar junts. És un fet bastant habitual, sobretot, entre artistes locals; s’ha de perseguir aquesta idea de treball en xarxa. Si jo col·laboro amb un artista, els seus em miren a mi i els meus el miren a ell. També enriqueix musicalment, pel fet d’introduir nous timbres, noves veus o nous punts de vista.