Reus ha tornat a celebrar les Tres Gràcies aquest Divendres Sant i el públic ha respost amb escreix. A l'anada, sense que fos plena, la plaça de la Sang ja mostrava una bona imatge. Igual que els carrers del recorregut, amb bona part del trajecte ple de fidels i habituals mirant-s'ho.

La sortida de l'església de la Sang s'ha fet puntual, a dos quarts de dotze del matí. Quan s'ha arribat a la Prioral de Sant Pere ja hi havia gent esperant des de feia estona per assegurar-se tenir lloc a l'interior del temple. Com marca la tradició, la processó d'anada ha anat acompanyada del Vexilla Regis, himne que segons es diu, només es canta a Reus i al Vaticà.

Als volts de les dues del migdia, el sol que feia sobre la ciutat ja avisava que les Tres Gràcies no serien plàcides. A la plaça de la Sang, esperant el retorn de la imatge, el públic ha anat en augment. També ho han fet els paraigües, fent de para-sol, les gorres, els mocadors de coll i les camises i jerseis sobre els caps que intentaven evitar l'efecte directe del sol.

Part del públic ha format l'habitual passadís davant de l'església, esperant que arribessin els Armats des del carrer de l'Hospital. Una altra part dels assistents es refugiava a la façana contrària de la plaça, intentant esgarrapar els pocs metres d'ombra que hi havia. Davant seu, el termòmetre de l'estanc s'ha arribat a enfilar fins als 28 graus.

La processó de tornada ha anat més tard del que és habitual. El Sant Crist de la Sang ha arribat al seu temple quan tocaven dos quarts de quatre de la tarda. Els assistents que han anat arribant a la plaça a partir d'un quart de tres han anat omplint l'espai que quedava entre el passadís i la paret amb ombra.

La Sang ha tornat a mostrar la imatge habitual de Divendres Sant, plena de reusencs per veure el retorn de la imatge a l'església. Entre el públic es podien sentir comentaris recordant els dos anys sense processons que ha provocat la pandèmia. També preguntes sense resposta sobre els trams on aquest dijous a la nit, durant la Processó del Silenci, no es van apagar els llums del carrer.

Els comentaris i les converses han anat acabant quan, des de la meitat del carrer de l'Hospital, s'han pogut augurar els primers Armats. No sense alguna discussió entre el públic pel lloc, algun soroll o els darrers paraigües que quedaven oberts per tapar el sol. Finalment la plaça  ha emmudit del tot, s'hi ha tornat a sentir el Vexilla Regis i, tot seguit, el Sant Crist de la Sang s'ha girat cap al públic. Pepe Jofré també ha recuperat la tradició de trencar el silenci al crit de «visca Crist Rei!» que la plaça ha respost per posar punt final a un dels moments més emblemàtics de la Setmana Santa de Reus.