Una de les principals actuacions en termes de cultura i patrimoni a la ciutat en els pròxims anys serà la reforma de l'edifici del Museu d'Art i Història i l'actualització del seu relat i museografia. La intervenció serà un procés llarg, que permetrà posar al dia l'equipament, i des de Museus de Reus preveuen que el 2026 es podrà anunciar data de reinauguració.
Les darreres obres al museu es van fer els anys noranta. Ara, l'objectiu principal de la intervenció és "abocar el museu a l'exterior per millorar-ne la visualització", assenyala el regidor de Cultura, Daniel Recasens. El projecte inclou alhora un procés museogràfic per l'espai i un procés museològic per restablir el relat que explica el Museu.
La voluntat de l'Ajuntament és iniciar les obres simultàniament -tot i que el projecte ja s'estigui licitant per fases- i accedir a una subvenció de l'Estat, a través d'una esmena per part fel grup parlamentari d'ERC als Pressupostos Generals, que financi part de l'actuació.
Guanyar visibilitat i accessibilitat
“El que es proposa en el primer embat és alleugerir l’entrada, establint uns nivells molt més semblants de sòl acompanyant-la cap a la plaça de la Llibertat", descriu el regidor. La renovació de l'entrada serà, així, el primer pas i el més visible, amb un nou paviment que eliminarà els graons de l'entrada i continuarà fins a la coca central de la plaça.
Amb la façana principal orientada al nord-oest, els dies de fort vent, la portalada de fusta s'ha d'ajustar i fa la sensació que l'equipament estigués tancat. Per això, el projecte preveu un tancament de vidre fix, que no impedirà la visió cap a l'interior, frenarà el pas del vent i comptarà amb noves portes d'accés perpendiculars a l'edifici.
La reforma de l'entrada incorporarà un front vidrià amb un sistema d'entrada i sortida protegit del vent Foto: Laia Solanellas
Recasens apunta que hi haurà "un circuit d’entrada i sortida que permetrà la creació d'una zona de guixetes, repòs i taulell, i després una nova botiga". A més, es contemplen en la memòria un ascensor, que connectarà la planta baixa amb l'entresol, i uns serveis públics amb disseny inclusiu i no sexista.
Així mateix, s'ampliarà l'espai de treball per professionals i per al personal d'oficina amb un magatzem renovat. D'altra banda, es col·locarà una pantalla on s'anunciaran activitats del Museu per cridar l'atenció dels vianants.
El Museu com un espai social i d'estada
Les obres no només afectaran la façana, tractant-se d'un edifici del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Natural de Reus; també l'interior. "Hi haurà un moment en què aturarem la visita, el Museu haurà d'estar pràcticament buit quan arrenquin les obres", evidencia Daniel Recasens.
Marc Ferran, director dels Museus de Reus, afegeix que "són peces que necessiten anar a la sala de reserves i això implica que no s’ha de fer ràpidament, sinó amb certa cura", i serà un 'període' indispensable que precedirà la intervenció arquitectònica.
Més enllà de complir amb les normatives d'accessibilitat, però, serà una reforma integral. El consistori busca que el museu sigui un espai ciutadà, un equipament cultural que prioritzi una experiència de l'usuari més natural i confortable. I, per tant, que sigui un espai "més amable, diàfan i amb usos socials", resumeix Recasens.
El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus recalca la necessària posada al dia del Museu d'Art i Història Foto: Laia Solanellas
Assenyala que el punt de partida és "com es visita i s'explica un museu avui en dia", considerant el recorregut indicat, els dispositius tecnològics i recursos que acompanyen en la visita, etc. Amb tot, des de Museus de Reus asseguren que la tecnologia i la immersivitat no passaran per davant del relat.
Posar en valor les col·leccions
En aquest cas, la tecnologia haurà de servir per millorar la manera d'explicar el contingut i per facilitar que el públic entengui determinats aspectes. La renovació de la museografia reforçarà el relat d'ambdues col·leccions de l'equipament.
D'una banda, la museografia se centrarà en el creixement que va viure Reus en els segles XVIII i XIX, a partir de la indústria tèxtil, d'aiguardent o la producció agrícola. El regidor de Cultura recalca que "la ciutat actual és hereva de la potència econòmica que tenia en aquell moment".
De l'altra, com apunta Recasens, "tenim una col·lecció d'art gòtic d'Antoni Pedrol Rius que s'explica prou per si mateixa i que es diferenciarà de la resta". Així mateix, aquesta segona exposició serà fruit del fons de diferents personatges reusencs amb peces del s. XIV al XVIII.
Render del projecte de renovació i actualització de la museografia del Museu d'Art i Història Foto: Ajuntament de Reus
"La idea seria que, al llarg del temps, el muntatge permetés introduir novetats tot i ser una exposició permanent", aposta en paral·lel Marc Ferran. "Que es puguin mostrar peces de fora lligades als artistes locals, com si fos una exposició temporal de petit format en el marc de la col·lecció d'art", exemplifica.
Enriquir el relat arqueològic
Aquest mateix objectiu de realçar i actualitzar el relat museogràfic es replicarà més endavant en el Museu Salvador Vilaseca, concretament, en l'exposició permanent de la col·lecció d'arqueologia. La proposta sorgeix de la necessitat de renovar una sala 'creada' entre els anys 80-90.
Encara en una fase molt incipient i de plantejament inicial, Daniel Recasens explica que serà "un treball molt més de 'maquillatge'", i el director de Museus de Reus afegeix que "serà menys ambiciós perquè els canvis afectarien només la primera planta, per fer espais més diàfans i tirar envans a terra".
Ambdós coincideixen que cal incloure novetats científiques i acadèmiques i millorar els recursos comunicatius i fer més atractiva l'exposició. Mentre Recasens celebra que és "una de les col·leccions que rep més visites, sobretot d'estudiants", Ferran reivindica que aquesta permet "explicar el poblament de Reus i voltants des del paleolític inferior fins a l'època dels romans, i sense cap forat cronològic".
Marc Ferran, director de Museus de Reus, apunta com a activitat prioritària d'aquest 2024 el seguiment de la reforma Foto: Laia Solanellas
Treballar sobre el llegat i la memòria
Més enllà del relat arqueològic, el Museu Salvador Vilaseca acull activitats diverses i altres exposicions temporals. El passat mes de gener va cloure l'exposició "Després de la Guerra: la vida quotidiana sota el franquisme" amb un recompte de més de 6.000 visitants des del novembre de 2022.
L'exposició ha fet possible altres propostes pedagògiques, amb considerable repercussió social i mediàtica, que han fomentat que tècnics d'altres museus s'acostessin per inspirar-se sobre aquest treball de memòria històrica.
El Museu ja va inaugurar el passat 1 de febrer una nova exposició, “XINA, només uns instants”, de la fotògrafa Gràcia de la Hoz, que s'allargarà fins al 30 de març. Al mateix temps, estan enllestint una última exposició amb motiu del centenari del pintor Morató Aragonès i preparen una futura mostra que combinarà nombroses peces per tal que "els relats interns s'entrecreuin i sigui com entrar a les golfes d'una casa antiga", descriu Marc Ferran.
El calendari del 2024 pel Museu Salvador Vilaseca inclou diverses exposicions fotogràfiques Foto: Laia Solanellas
El calendari del 2024 al Museu de Reus el marcaran fites com l'Any Fortuny; iniciatives com el Pla Educatiu d'Entorn o el Passaport Cultural; una exposició d'art contemporani i una fotogràfica sobre els Bombers de Reus; així com la Nit dels Museus o altres tasques vinculades a la reforma del Museu d'Art i Història.