Maria Martínez Bayona estrenarà al Festival de Cannes la seva òpera prima, The end of it, un film ubicat en un futur distòpic on s'ha superat la vellesa i on la mort és opcional. En declaracions a l'ACN, aquesta reusenca establerta a Londres des del 2014 indica que la pel·lícula es fa preguntes com ara "què vol dir deixar un llegat o trobar alguna mena de sentit dins l'absurditat". Un argument que ha captivat els seleccionadors de la Cannes Première, secció oficial fora de concurs.
També va captivar les directores de càsting, que van aconseguir noms com Rebecca Hall, Noomi Rapace i Gael García Bernal per interpretar-la. "Fer una pel·lícula és un miracle, i anar a Cannes és un premi total", diu, tot admetent que encara està "processant" la notícia. "Estem supercontents. És un reconeixement enorme ara que just hem tancat la pel·lícula", explica Martínez Bayona, que revela que van rebre la notícia de l'acceptació a la Cannes Première "el dia abans" d'acabar-la.
"Crec que encara ho estem processant. És molt especial acabar-ho així. És la meva primera pel·lícula, a més. És com gairebé surrealista. Però estem molt contents", assegura.
Grans noms entre els protagonistes
Una òpera prima elaborada a Londres i que comptarà entre l'elenc protagonista amb Rebecca Hall, Noomi Rapace i Gael García Bernal, a més de David Verdaguer, Susan Wokoma i Kristine Kujath Thorp, entre d'altres. Noms de caixet als quals no és fàcil accedir per a una persona primerenca. Martínez Bayona admet que el procés de càsting ha estat "llarg". El guió, de factura pròpia, el va desenvolupar amb la BBC, i després "va acabar en mans d'unes directores de càsting dels EUA que van apostar-hi".
La reusenca explicar que "eren unes directores de càsting increïbles i el treball que van fer també ho va ser", assegura. Tot el procés de càsting va ser "molt intens i molt bonic" perquè s'anava construint la pel·lícula "a poc a poc", els personatges "s'anaven construint i era com, ostres, estem aquí tenint uns actors que són increïbles". Confessa que va ser una època molt especial: "Era aixecar-se al matí i dir, a veure què passa, avui?".
La directora de Reus ha fet diversos curtmetratges abans del debut al llarg, i admet que fer-se cineasta és una feina d'anar posant "pedra a pedra". "És un camí d'aprenentatge i d'anar creixent com a escriptora, com a directora i anar entenent què vol dir això de fer cinema".
La casualitat d'establir-se a Londres
Però afirma que establir-se a Londres va ser una casualitat, i que fer cinema a la capital britànica "no és més fàcil, és diferent". Recorda que va arribar a la ciutat el 2014 després d'haver acabat la carrera de Comunicació Audiovisual "en un moment de crisi total". Aleshores va decidir que volia marxar, i gràcies a una beca de La Caixa va poder anar a cursar el màster en Direcció de Ficció a la National Film and TV School de Londres.
"Allò va ser un punt clau de canvi, de dir potser em quedo aquí. Per tota la gent que vaig conèixer i tot el que vaig aprendre volia quedar-me a Londres", explica. Això no evita, però, que ara "potser" se sent sempre "de fora", tant a Reus com a Londres, tot i que alhora subratlla que Reus és casa seva, "que quedi claríssim", i afirma que hi va tot sovint.
Ara, però, es concentra en la Cannes Première i en The end of it, tot i que no amaga que ja està pensant en nous projectes.
