La matemàtica reusenca Eva Miranda Galcerán serà la pregonera de la Festa Major de Sant Pere aquest 2024. El Pregó tindrà lloc el pròxim dilluns 24 de juny, a partir de les 20 hores, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus, com a tret de sortida dels dies grans de la festa. Durant l'acte, es repartirà la postal de la Festa Major, número 52, protagonitzada en aquesta ocasió pel Ball de Marcos Vicente.
Miranda és professora Catedràtica en Geometria i Topologia al departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la seva àrea d'investigació se centra en la Geometria Diferencial i les seves interaccions amb Física Matemàtica i Sistemes Dinàmics. Ha escrit més de 70 articles científics, ha rebut nombrosos reconeixements per la seva tasca i continua viatjant amb gran freqüència a congressos d'arreu del món.
Què suposa ser pregonera de la seva ciutat natal? Com va reaccionar a la proposta?
Va ser una sorpresa molt grata i no m’ho esperava en absolut. Quan em va trucar l’alcaldessa, em va explicar que volia enfocar-ho per ressaltar el vessant científic de la ciutat i, clar, el primer que li vaig preguntar va ser quin dia era el pregó; perquè els mesos de juny i juliol tinc diversos viatges a congressos i avaluacions científiques i havia de veure com tenia l’agenda. La primera impressió va ser “què xulo fer un pregó”, la segona va ser “a veure com ho faig per arribar a l’aeroport l’endemà” i la tercera és ara, que em fa molta il·lusió, és un honor, però un repte important. He vist pregoners anteriors i han estat molt bé, llavors, ho faré el millor que pugui i a veure què surt.
Quin vincle manté amb Reus?
Evidentment, els meus orígens estan a Reus i he estat molt vinculada al territori (Salou, tinc família a Cornudella, he estat moltes vegades a Prades…), però no he viscut recentment allà. Jo vaig néixer a Reus perquè el meu pare estava destinat a Riudoms; després vam marxar a viure a Lleida i després ja a Barcelona i a l’estranger i, actualment, estic vivint a Sant Cugat del Vallès. Per això no comptava amb el pregó i és un nou aspecte de la meva vida que acabo de descobrir.
Com està enfrontant la preparació del discurs?
Ara mateix tinc terror escènic. Estic intentant escriure el text amb les meves paraules, tampoc em vull condicionar molt pels pregons anteriors. Primer vull acabar el meu discurs i després contrastar-lo una mica. Des que era petita sempre he tingut aquest interès per escriure, però últimament només escric articles científics i faig xerrades de divulgació, però un pregó entra en una classe de discursos que no he fet abans i és un repte molt il·lusionant.
Quin to li donarà, serà més professional o personal?
Com a inici de les festes, ha de tenir un punt lúdic, però també de reflexió. Vull parlar del que hem fet i cap a on anem, unir la celebració i la reflexió de l’últim any, és a dir, què ha passat entre Festa Major i Festa Major. És una responsabilitat i he estat intentant buscar alguna fotografia de quan era petita perquè no tinc aquest record de viure la Festa. Per tant, experimentaré Sant Pere per primera vegada, aprofitaré per endinsar-me en la festa, ja que estic tot el dia treballant i agafant avions; serà un debut com a protagonista i espectadora, no puc demanar més.
Farà un repàs de la seva trajectòria, la seva carrera, els reconeixements… sobre com ha estat aquest camí?
Us faré un espòiler del pregó: Nosaltres som una mica tots els camins que recorrem, que poden estar a la ciutat on hem nascut o allà on hem anat parant; una mica del nostre ADN s’acaba incorporant en tots els llocs en què hem viscut. Totes aquestes imatges són les nostres experiències. En el meu cas, vaig néixer a Reus, després Lleida, Barcelona… i cada lloc m’ha aportat el seu color, un bagatge primer professional i també personal, perquè viatjar i conèixer gent, altres paisatges forma part del meu dia a dia.
I què considera que aporta la ciutat de Reus?
Seguint aquesta metàfora, Reus és una ciutat oberta al món, una ciutat d’acollida i crec que aquest mestissatge, que cadascú aporta el seu color i manera de fer les coses, és molt important perquè pugui convertir-se en una ciutat cada vegada més avançada i per afrontar els nous reptes. Buscaré un paral·lelisme entre Reus i la meva vida nòmada que, al final, m’ha portat fins aquí.
«Ser de Reus és com un petit tatuatge que ens defineix, és més que el que diu el passaport o el DNI; ens uneix»
Creu que hi ha alguna característica comuna a tots els reusencs i reusenques?
Recordo que, fa uns anys, em van preguntar on havia nascut i quan vaig dir que havia nascut a Reus, però que havia estat la major part de la meva vida a Lleida, em van assegurar: “No, tu ets de Reus. Quan un neix a Reus, és de Reus per a tota la vida”. I crec que aquesta és una molt bona definició dels reusencs i reusenques. D’aquí han sortit grans personatges il·lustres i tots els tenim molt presents, és una ciutat plena d’una energia creativa molt important. Som gent que lluitem pel que volem i saber fer les coses. Ser de Reus és com un petit tatuatge que ens defineix, és més que el que diu el passaport o el DNI; ens uneix.
En referència al seu camp d’estudi, sovint l'ha comparat amb l’arquitectura d’Antoni Gaudí. Per què?
De fet, tinc moltes semblances amb ell, tantes que espero no morir atropellada per un tramvia. Professionalment, treballo en l’àmbit de la geometria, no en espais com són les rectes o triangles a què estem més acostumades, sinó amb espais que es poden deformar. I aquesta idea de la deformació és el que s’observa en una façana de Gaudí, totes aquelles corbes; i en aquest sentit, em sento molt a prop de la seva figura i de la creativitat del Modernisme, del moviment que transmet tota l'arquitectura.
Precisament, acostuma a reivindicar aquesta creativitat també en les matemàtiques del seu àmbit.
Sí, perquè tot i que soc científica, aquestes matemàtiques són més aviat creatives. No es tracta de sumar dos més dos, sinó buscar models geomètrics que ens permetin entendre, per exemple, el moviment d’una partícula dins l’aigua.
Se’ns ha imposat, per tant, una visió errònia o limitant amb unes matemàtiques molt reglades?
Clar, quan nosaltres som a l’escola, hem d’aprendre el més bàsic. Jo ho comparo amb la lectura: per començar a llegir un llibre, primer has d’aprendre el llenguatge, però en aquest cas aprenem quan som molt petits i absorbim ràpidament. De grans, ens pot interessar més o menys aprendre un llenguatge, però llegir el llibre ens hauria d’agradar a tots. Amb les matemàtiques passa el mateix, però a l’escola hi ha bastants detractors, estem molt condicionats per les regles i, en canvi, quan ja tens dominat el llenguatge, pots arribar a ser creatiu. Ara ja puc construir les meves frases i crear les meves històries.
Aprofitarà el pregó per animar els joves a replantejar-se les matemàtiques o per fomentar-ne l’interès?
El pregó et dona aquest faristol, aquesta oportunitat de transmetre idees positives i, potser, convidar la gent a no descartar les coses abans de veure si són creatives o no. En principi, volia parlar de Gaudí i la creativitat de la ciutat, però potser hauré de reconsiderar incloure-ho. Normalment, quan faig entrevistes, ja intento animar els joves perquè és important; volia que el pregó fos més lúdic, però trobaré la manera de dir-ho.
Amb una experiència també internacional, com valora el coneixement o els recursos que hi ha a Catalunya?
A Catalunya, estem molt ben posicionats dins d’Europa pel que fa a la recerca. Estem en un moment en què totes les àrees de coneixement viuen un punt molt interessant perquè som molt atractius de cara a l’estranger, la gent vol venir i ens veuen com un referent. Tot i que tenim molts recursos per fer-ho, continuo pensant que sortir fora és un repte continu que t’estàs imposant a tu mateix per aprendre coses noves i així encara t’obres més el món. En tots els anys de carrera, però, crec que mai havíem estat en un moment tan fort de recerca a Catalunya perquè hi ha grups molt potents i molts intercanvis internacionals.
Què mancaria llavors?
És un moment molt dolç, però evidentment, les coses es podrien millorar amb més finançament; hi hauria més oportunitats, que és una assignatura que encara tenim pendent. Al final, invertir més en ciència és invertir més en nosaltres mateixos perquè ens acabarà beneficiant.
«Encara hem de treballar molt perquè la dona ocupi el seu lloc dins el món de la recerca»
També, com creu que ha anat evolucionant la visibilització de la dona en les ciències?
Aquest és un punt que, si haguéssim de posar una nota al país, encara estaríem suspesos. A la recerca, li posaria un excel·lent, però la visibilitat de dones en ciència és un tema en què s’ha avançat molt, però encara no aprovem. Per exemple, quan jo estudiava la carrera, hi havia un 50% d’homes i un 50% de dones i ningú m’havia qüestionat mai res fins que vaig anar de postdoctorat a França i fent recerca em vaig adonar que hi havia un problema perquè hi havia moltes menys dones.
Com pot canviar aquesta ‘realitat’?
A les carreres de ciències hi ha una falsa percepció que són altament competitives i que les dones no hi poden anar; aquest pensament està molt implantat en la societat. Quan es considerava que la carrera de Matemàtiques o Física era per després donar classes en un institut, tothom veia bé que la dona fes aquestes tasques com a “gran cuidadora”. Ara mateix, hi ha un prejudici totalment infundat i aquest rebuig social afecta. És molt important visibilitzar perquè quan una noia vulgui triar una carrera pugui veure que hi ha dones, que són punteres en recerca i que no es qüestionarà la seva capacitat.
La conciliació familiar i laboral continua sent un factor important.
Crec que s’estan fent passos de gegant per millorar, però encara hem de treballar molt perquè la dona ocupi el seu lloc dins el món de la recerca. Hi ha un punt en la carrera científica en què has d’estar disposat a viatjar i la dona, en general, ho té més difícil perquè la maternitat acaba condicionant. És un tema que encara no hem sabut resoldre i ens afecta a tots, tant homes com dones.