La historiadora de la literatura, crítica teatral, escriptora i professora universitària Montserrat Corretger Sàez ha estat distingida amb el Guardó al Coneixement 2025, un reconeixement que atorga la Regidoria de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l'Ajuntament de Reus, amb la col·laboració del Centre de Lectura i la Universitat Rovira i Virgili.
Aquest premi vol destacar la trajectòria de persones reusenques que han excel·lit en l'àmbit universitari, la docència i la investigació, i en aquesta edició s'ha volgut fer valdre la contribució de Corretger més enllà de la seva tasca a la URV, incloent-hi la seva activitat docent als instituts Salvador Vilaseca i Gaudí de Reus.
L'acte de lliurament del guardó tindrà lloc el dimarts 25 de febrer a les 19.00 hores a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura. L'encarregat de fer la glosa serà Xavi Guix, president de la Fundació Futbol Base Reus i exalumne de la guardonada. El premi consistirà en una peça original creada pel Mestre Artesà Picapedrer Joan Mateu Guijas, reusenc establert a Castellvell, que ha dissenyat una obra que reprodueix la Rosa de Reus, símbol identitari de la ciutat.
Aquest és el segon any que s'atorga el Guardó al Coneixement. En la seva primera edició, el 2024, es va concedir in memoriam a l'arqueòleg reusenc Jaume Guiu Forès, destacat per la seva col·laboració amb Eudald Carbonell en les excavacions d'Atapuerca. La seva carrera va assolir un moment culminant el 2003 amb el descobriment d'una mandíbula de l'Homo antecessor, datada de fa 800.000 anys, en una investigació en què també va participar el doctor Jordi Rosell.
Una trajectòria acadèmica de referència
Montserrat Corretger Sàez (Reus, 1950) ha tingut una destacada trajectòria en l'àmbit de la investigació literària i la docència. Va ser responsable de la col·lecció «Rem» de l'editorial Columna (1994-1997) i va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus entre 2001 i 2003. La seva tesi doctoral es va centrar en la figura d'Alfons Maseras, a qui ha dedicat diversos estudis i edicions d'obres, com Ildaribal (1994) i Vida de Narcís Oller, entre d'altres. També ha explorat l'obra d'autors com Pere Calders, Joaquim Maria Bartrina, Joan Alcover, Rovira i Virgili i Gabriel Ferrater, consolidant-se com una experta en literatura catalana contemporània.
A més d'editar diverses obres literàries i epistolars, ha publicat treballs sobre escriptors exiliats arran de la Guerra Civil Espanyola i ha analitzat la influència de la mitologia en la literatura. El 2023 va fer el salt a la narrativa amb La pensió d'alemanys, una novel·la ambientada a la Reus d'entreguerres que retrata la vida cultural i social de l'època a través d'un grup de traductors alemanys i suïssos. Amb aquesta obra va rebre el Premi Temerari, atorgat per la llibreria La Temerària de Terrassa.
