El Jardí Digital és un esdeveniment que explora la intersecció entre l'art i la tecnologia, creant un espai de trobada i co-creació per a artistes, tecnològics i públic interessat en el món de l’art digital, sonor i visual. Des del passat 17 d'octubre i fins al pròxim 30 de novembre, Tarragona -i de forma telemàtica, a través del metavers de la iniciativa, des d'arreu del món- qualsevol persona pot experimentar i descobrir nous formats, diàlegs i narratives en el marc del seu programa d'activitats.
Aquesta mateixa setmana, el Mèdol Centre d'Arts Contemporànies acollirà, el dijous 24 d'octubre a les 16 hores, una masterclass a càrrec del multiinstrumentista i enginyer de so, Cote Fournier, qui és expert en so binaural i creador d'un sistema de microfonia que permet dur a terme concerts 360º, és a dir, una experiència immersiva. Per assistir a la conferència cal reservar invitació gratuïta. En la mateixa línia, el divendres 25 d'octubre, a les 21 hores, l'artista Nico Roig oferirà un concert únic de so binaural 360º, al Seminari Centre Tarraconense. Les entrades ja es troben a la venda. Ambdós músics treballen una proposta cultural i d'oci, en què la música es viu d'una manera molt més propera i amb gran implicació entre intèrprets a sobre de l'escenari i els espectadors al pati de butaques, gràcies a uns auriculars i una atmosfera envoltant.
Presenten una proposta de concert amb so binaural 360º, quina és la diferència bàsica?
Nico Roig: Sembla que sigui un dispositiu molt complicat i, en realitat, és molt simple. A vegades, a la gent li costa entendre el funcionament: la intenció seria que tot el públic pogués estar al centre de l’escenari, però com això no és possible, és agafar una persona del públic i connectar-nos amb uns auriculars perquè escolti com escoltem nosaltres des de l’escenari.
Per tant, tots els espectadors escoltaran el concert amb auriculars i de la mateixa manera, sense estar condicionats per la seva ubicació en l’espai.
N.R: Exacte, tots sentiran el so directe dels músics i amb una proximitat que normalment el públic no pot sentir, és com tenir els artistes molt a prop. És una recreació del que significaria tocar al costat de cada persona o que la persona estigués entre els músics a l’escenari, cosa que no és viable fer amb 200 espectadors. Això és el que ho fa tan màgic.
Per això ho defineixen com una experiència immersiva?
N.R: És una experiència molt bonica a nivell artístic. Com vius el concert és molt especial i fins que no estàs allà, la gent es pot arribar a fer una idea, però no s'entén realment. Després, molts diuen que no volen sentir el concert d’una altra manera, perquè connecten molt amb els músics.
A més d’aquesta proposta, també es va crear el Festival Real 360 a Barcelona. És una iniciativa molt «inèdita» a Espanya?
N.R: Més que innovador, és que ningú s’havia preocupat de fer-ho, perquè aquest tipus de micròfon existeix des de fa molts anys, però s'utilitza molt en gravacions de discos; Pink Floyd ja havia gravat així. En directe, en canvi, va ser el Cote Fournier qui va tenir la idea, va preparar tot el sistema, va comprar tots els micros i va permetre que això pugui passar. Des del primer cop que ho vaig fer, que va ser també un experiment, vaig “flipar” i vaig voler tenir aquest format sempre, en qualsevol dels discos i gires que vinguessin.
Cote Fournier: Que jo tingui entès, no hi ha ningú més a Espanya utilitzant aquest mateix sistema. A França, es fa una obra de teatre.
Com ha anat evolucionant o com han anat millorant l’experiència?
N.R: El primer concert que vam fer va ser el 2019, al Mercat de Música Viva de Vic i, actualment, encara el continuem fent, però hem anat de més complicat a més simple, a nivell tècnic. Vam començar mesclant diferents instruments amb altaveus, però ara el que volem és centrar-nos només en el cap.
C.F: Hem millorat en la pràctica, coneixem moltíssim més les eines i el format, perquè ja hem “dialogat amb ell" de diverses maneres i hem pogut treure conclusions diferents, però totes vàlides, perquè ens han servit per poder fer un format més orgànic i natural.
Com va sorgir, però, aquest format binaural per als concerts?
C.F: Jo vaig començar amb el projecte, quan estava a Uruguay, fent concerts a casa, i després vaig venir cap a Espanya i ho vaig continuar desenvolupant. A poc a poc, va anar creixent, vaig conèixer el Nico i vam començar a treballar junts. Va ser part d’un creixement de retroalimentació creativa, artística i sobretot molta pràctica.
«Hi ha alguns problemes que ens hem trobat en sales molt petites que hem buscat la forma de capgirar-los de manera artística»
Què suposa aquesta microfonia binaural, quines especificacions té?
C.F: L’ésser humà escolta de manera binaural i, llavors, escoltem en tres dimensions i diferenciem els sons en funció de la velocitat amb què arriben a nosaltres. Aquest format emula l’escolta humana, però no estem acostumats a escoltar música en 360 graus i, per tant, és com si els músics estiguessin al voltant de cadascun de nosaltres.
Quines limitacions hi ha? Totes les sales o espais d’exhibició es poden adaptar?
N.R: No fa falta que siguin uns auriculars especials ni cap requisit de la sala, nosaltres portem tot l’equip, de manera que es pot fer a qualsevol lloc. No cal que siguin sales adequades a això. Sovint, als programadors de sala els fa por, però en realitat els treu molta feina. És molt més senzill que un sistema Dolby Atmos.
C.F: En qualsevol sala varia el so, l’acústica és diferent, però això també té coses bones. Per exemple, hem fet concerts a la natura i aquesta era un element més; també ho vam provar en una furgoneta i el públic estava fora… Hi ha alguns problemes que ens hem trobat en sales molt petites que hem buscat la forma de capgirar-los de manera artística.
Per tant, quins avantatges té?
N.R: Aquest format 360º ens permet provar i investigar coses que normalment no són habituals en els concerts, en la música en directe, com el fet que artista i públic no comparteixin sala. Es combina completament el vessant artístic amb la tècnica. És una experiència diferent, d’interpretació i vivència de les cançons.
C.F: I tot plegat és un procés, que és més habitual en les arts escèniques, no tant en la música, perquè es tracta de crear un espectacle, es dissenya una història i hi ha un nivell de comunicació entre els músics que en els concerts convencionals no està tan present.
I, en aquest sentit, com condiciona a l’hora de plantejar el directe la feina que ja venia de l’estudi de gravació? Canvia el procés habitual?
N.R: Sí, evidentment, és molt més lliure a nivell tècnic perquè no estàs encasellat amb un sol micròfon i un espai molt concret de l’escenari, tu et pots anar movent. També, la mescla l’han de fer obligatòriament els músics, posicionant-se allà on creuen que han de sonar, i no un tècnic de so. És un acte molt anàrquic i alhora molt bonic, que uneix molt el grup. Normalment, en una prova de so diràs “posa’m més teclat” o “apuja’m la veu”, però aquí no ho pots fer, quan apuges la veu estàs afectant tothom, tant els músics com el públic perquè tothom escolta el mateix tota l’estona.
«Hi ha un nivell de comunicació entre els músics que en els concerts convencionals no està tan present»
Ja va plantejar el seu últim disc per ser traslladat a un directe immersiu?
N.R: No, perquè el format no requereix fer res especial per poder-lo adaptar, es pot adaptar qualsevol treball. Tot i que com més acústic, més instrumental sigui, millor, perquè és més fàcil portar-lo al format; només has de tocar. Els altres discos tenien més electrònica i vam haver de buscar dispositius més adequats.
C.F: Hi ha gèneres, com l’electrònica o el tecno, que costa més adaptar, però es pot fer. És com anar a tocar als Concerts Tiny Desk, la gent s’ha d’adaptar a allò i les seves peculiaritats.
Com és el feedback que han rebut del públic?
N.R: La resposta és molt bona sempre perquè el que té de potent és que la gent es quedi en silenci. Si ets fanàtic del que estàs escoltant, no parles amb ningú. És com si et posessin una pel·lícula que dura una hora i mitja i et toquen múltiples emocions, la gent plora molt. Són experiències molt emotives, per com arriben les freqüències al públic. Considero que és el millor format per a un músic, és molt més directe i se sent impecable, com si fos un disc. No hi ha PA, no hi ha equip de so, se sent tot. I poder transmetre la música que fas d’una manera tan pura és un regal, és molt difícil d’aconseguir en el format habitual.
C.F: No estem acostumats a quedar-nos en silenci per escoltar la música. Nosaltres continuarem fent-ho perquè ens apassiona, ens agrada moltíssim i ens ho passem molt bé.
«Poder transmetre la música que fas d’una manera tan pura és un regal»
Es plantegen introduir altres elements de microfonia o crear altres projectes?
C.F: Ara estem treballant amb D&B, una empresa d’àudio amb una marca d’altaveus de primera gamma i estem experimentant amb soundscape, amb altaveus tridimensionals i mesclant els sons. Ja ho havíem fet, però sense la possibilitat d’incorporar-los en temps real als elements elèctrics i hi ha altres sistemes d’in-ears que es podrien incorporar, que també són en tres dimensions. El format està en evolució i ens queden moltes coses per veure.
El futur de la música en directe, dels concerts, passa per impulsar el format 360?
C.F: El futur i el present. El que passa és que la indústria sempre va un pas per darrere dels artistes i creadors. L’any passat ens van nominar com a projecte més innovador de Barcelona i jo fa set anys que estic fent això. Tampoc dic que el futur hagi de ser això, hauria de formar part del que és habitual, però no vol dir que es deixin de fer els concerts “normals”. Es tractaria que la gent ho conegui, que sigui una opció més; és acostumar-se. Hi ha coses en què la tecnologia pot requerir més coneixements, però aquí estem fent música, la gent no ha d’estar preparada ni necessita saber res extraordinari.
