L'escultor reusenc Joan Roig i Solé va tallar un Sant Crist de fusta, l'any 1855, per encàrrec del Gremi d'espardenyers i corders, que es va col·locar en un altar a la nau lateral dreta de la Parròquia de Sant Francesc de Reus. Aquest Crist lligat a la columna, amb 1,5 metres d'alçada, presidia un retaule emmarcat amb dues columnes clàssiques i franquejat per les imatges de Santa Teresa i Sant Josep. A més, la figura representava la flagel·lació de Jesús, segons es detalla en un inventari del 1926 de l'Arxiu Històric de l'Arquebisbat de Tarragona, però com no se'n tenia notícia posterior, es va donar per desapareguda en l'incendi del 21 de juliol del 1936 que va patir l'església.

Per tant, les últimes referències de l'escultura eren prèvies a la Guerra Civil. Fins que la família de Marià Bofarull i Ferrer, el jove que la va rescatar en el seu dia de les flames -conjuntament amb Eduard Toda i el conservador Pere Rius, que es van implicar en el salvament patrimonial-, va descobrir la talla en la seva casa pairal, al carrer de Sant Jaume. Després de la seva mort, els seus fills van trobar el Sant Crist i es van adonar que no era de l'autoria de Bofarull, tot i que hauria seguit les indicacions del seu mestre, el també reusenc Joan Rebull i Torroja, per començar a restaurar-la.

Ara, després de noranta anys conservant la imatge, la família, representada per la filla Anna M. Bofarull, ha decidit retornar la figura a Sant Francesc, i així ho han fet constar amb la signatura de la cessió a la parròquia, representada pel seu rector, el Mossèn Josep Maria Gavaldà. El consell parroquial ha agraït el lliurament i s'ha compromès a restaurar-la i trobar-li un lloc digne perquè pugui ser de nou venerada i visitada per la ciutadania, així com a informar de la seva història i recalcar el paper de l'artista Marià Bofarull en la seva recuperació.

Recuperar el patrimoni històric

El Mn. Gavaldà ha destacat que "avui, cicatritza una de tantes ferides causades per la Guerra Civil, que va causar moltes pèrdues humanes, però també destrucció del patrimoni i l'art" i ha afegit que la talla del Sant Crist, ja no representa només el patiment de Jesús per la flagel·lació, també "els estralls d'una guerra. Així mateix, el rector de la parròquia de Sant Francesc ha recordat que l'incendi del 1936 va cremar pràcticament la totalitat del seu patrimoni religiós i cultural, a excepció, probablement, de les columnes que es troben darrere de l'altar major amb el retaule.

Aquest retorn a l'església es formalitzarà en un acte públic el divendres 11 d'abril, a les 18 hores, i vol servir per reconèixer la tasca d'aquells qui van arriscar la pròpia vida per salvar el patrimoni artístic català durant la guerra. En aquest sentit, Anna M. Bofarull ha exposat que "volen que es restauri la figura, però que es preservin els intents de restauració que van iniciar Marià Bofarull i Joan Rebull; no pot perdre el sentit d'haver sobreviscut a una guerra".

De fet, va ser el conflicte bèl·lic el que va interrompre els treballs de restauració inicials, que també va encomanar el llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, als alumnes de l'Escola d'Art de Tarragona perquè salvessin les obres de les esglésies tarragonines. Malgrat tot, la família Bofarull l'ha conservat i custodiat tot aquest temps, entre les obres que Marià Bofarull va fer en la seva etapa d'estudiant, i quan han pogut identificar l'autoria de la imatge i conèixer la seva història, la retornen al seu emplaçament original.

Orígens i desaparició de la talla

El gremi de corders de Reus va ser una de les entitats que més es va implicar en la reconstrucció del temple, el segle XIX, després d'un procés en què les dependències de l'antic convent van passar a ser de titularitat municipal per construir-hi l'encara existent institut Salvador Vilaseca i la part d'església, a ser propietat de l'Arquebisbat de Tarragona. Arran de la desamortització, però, la nau es trobava en un estat molt ruïnós i, per poder recuperar el culte, es va haver de refer l'edifici. Com a agraïment al gremi, es va erigir un altar dedicat al seu patró, el Sant Crist de la Columna, i es va encarregar la figura en qüestió a l'escultor local Joan Roig i Solé.

La talla, d'estil neoclàssic, era de fusta policromada, seguia una escala lleugerament reduïda, i presenta la figura de Jesús dempeus, amb les mans creuades a l'esquena i lligades a un fragment de columna que se sustenta sobre una base rectangular. El seu actual estat de conservació és bastant fràgil, segons detalla la família, perquè la fusta s'ha esquerdat i la policromia restant està oculta per una capa gruixuda de pols i sutge.

Amb tot, és una sort que hagi arribat fins als nostres dies, tenint en compte que va desaparèixer, sí, però essent rescatada de les cendres. La família de Marià Bofarull descriu que el més probable és que el jove entrés a la parròquia per endur-se i protegir la figura, com també faria l'endemà de l'incendi, al Santuari de Misericòrdia, per salvar dels milicians el reliquiari barroc de sant Bernat Calvó. Aquest fet va provocar que fos detingut durant uns dies, acusat d'actuar per tradicionalisme catòlic.

La família relata que les conseqüències de la guerra tampoc li van permetre acabar la restauració i, quan va retornar de l'exili, mai va reprendre la seva faceta com a escultor i la talla del Sant Crist a la Columna va quedar en un racó. Així va ser fins que, el 2021, els seus fills es van adonar que aquesta peça no "encaixava" entre la seva col·lecció escultòrica, ni per estil i perquè era de fusta, quan Bofarull treballava sobretot amb guix. Van començar, llavors, la recerca i documentació que els ha portat fins a la cessió actual.