El ple de l'Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest dilluns 27 d'octubre signar el conveni per constituir el Consorci del Patrimoni Romà de Tarragona juntament amb la Generalitat i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Els estatuts s'han validat per setze vots a favor —PSC, Junts, ECP i tres no adscrits—, quatre en contra del PP i set abstencions d'ERC i Vox. L'alcalde Rubén Viñuales ha negat que l'acord faci perdre capacitat de decisió a la ciutat i ha afirmat que el Govern "mai podrà imposar la seva voluntat".
La sessió extraordinària celebrada aquest dilluns també ha servit per aprovar la integració a l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. PSC, Junts, ECP i els tres no adscrits hi han votat a favor, ERC i PP, en contra, i Vox s'ha abstingut.
"Entreguem la gestió íntegra dels monuments"
Els grups que no han votat favorablement als estatuts del nou òrgan de gestió del patrimoni han argumentat principalment "manca de transparència" de l'equip de govern municipal a l'hora d'explicar-los com funcionaria aquest nou ens i en la pèrdua de control sobre els monuments de titularitat municipal. "En la memòria econòmica de la Generalitat no hi ha cap inversió en monuments de propietat municipal. Entreguem la gestió íntegra dels monuments", ha afirmat la portaveu d'ERC, Maria Roig.
La portaveu del PP, Maria Mercè Martorell ha qüestionat els estatuts "en les formes i en el fons". "De la gallina dels ous d'or n'entreguem la gestió a un ens que ni tan sols presideix l'alcalde", ha afirmat. El nou consorci el presidirà el president de la Generalitat, "a diferència del que passa a Santiago de Compostel·la, Alcalá de Henares, Càceres o Conca", ha exposat la portaveu popular. Martorell també ha criticat que s'hagi escollit Mèrida com a model a seguir, ja que en aquest cas "el 65% del pressupost" es destina a personal. "Volem el consorci perquè sigui finalista, no per engreixar l'aparell administratiu", ha exposat.
Viñuales ha rebatut les crítiques en remarcar que més enllà de la Generalitat, altres administracions com l'Estat i la Diputació també "hi posaran diners". "Sempre ens hem queixat que no en posaven, i ara que en posen i que no volen manar, també ens sembla malament", ha ironitzat. Sobre la gestió, ha assegurat que "no es podrà prendre cap decisió en què l'alcalde no hi estigui d'acord". "La Generalitat mai podrà imposar la seva voluntat", ha subratllat i ha fet valdre que a partir d'ara el consistori també tindrà veu i vot en la gestió de monuments que fins ara no controlava, com el teatre romà.
Dues esmenes d'ERC a l'Àrea Metropolitana, rebutjades
El segon punt de l'ordre del dia feia referència a l'associació que ha d'impulsar l'àrea metropolitana de Tarragona. La principal crítica ha vingut des d'ERC, que ha presentat dues esmenes que han estat rebutjades. Els canvis al text proposats pels republicans els ha defensat el regidor Xavier Puig, que ha afirmat que la ciutat perdria autonomia municipal perquè el mecanisme de votació de la nova entitat "serà per majoria simple on cada municipi és un vot". "Tarragona és la que hi surt més mal parada perquè té el 40% de la població i el 45% del PIB. No és raonable i no és democràtic", ha indicat.
Així mateix, ha lamentat que si bé l'associació pot ser un pas transitori cap a la futura àrea metropolitana no se sap quant temps durarà i que "si ara els municipis —petits— tenen poder i es juga d'una determinada manera, difícilment es passarà a un estadi on s'autorestringeixin" per tenir un vot ponderat per població.
Des del PP, Maria Mercè Martorell ha expressat que els propòsits que es marca la nova àrea metropolitana ja es poden assumir ara des de la Diputació i també ha criticat que el pes dels vots no estigui vinculat a la població de cada ciutat. "Es pretén traslladar poder a una àrea metropolitana que és un club dels ajuntaments socialistes", ha dit.
En canvi, Viñuales ha defensat la creació de l'associació com un "primer pas" per a la formulació de l'àrea metropolitana de Tarragona i ha subratllat que l'objectiu és poder fer "una gestió mancomunada dels serveis" que presten els ajuntaments. A més, ha ressaltat el "dret" de municipis petits que en volen formar part.
