El Sostre de les Estacions de la Vil·la Romana dels Munts d'Altafulla és una peça "única a la península Ibèrica" per les seves característiques. Es tracta del sostre d'una habitació del semisoterrani d'aquesta antiga vil·la de l'entorn de Tàrraco, amb pintures al fresc sobre morter i un relleu d'una important qualitat artística. Quan la casa va col·lapsar, el sostre va quedar sencer mirant a terra i es conserva quasi íntegrament, un fet extraordinari tenint en compte que han passat vora 2.000 anys. Ara s'estan enllestint els treballs de restauració i si bé es va fragmentar en unes 3.000 peces, se n'ha pogut recuperar un 90%. Aquesta peça serà una de les estrelles del nou Museu Arqueològic Tàrraco, que reobrirà al públic a finals del 2026.
Trenta anys després del seu descobriment en unes excavacions el 1996, s'exhibirà públicament per primera vegada al renovat museu de la plaça del Rei. "El sostre realment és molt interessant per la complexitat en l'artesonat, pels nivells que la formen. A nivell decoratiu està presidit per quatre representacions de les estacions de l'any i flanquejades per Mènades", unes figures femenines vinculades a les bacanals de Bacus, explica Josep Anton Remolà, conservador de recerca i col·leccions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).
Es tracta d'una obra de cinc metres de longitud per tres d'amplada. Quinze metres quadrats que tenen tres franges horitzontals que, en el seu interior i a un nivell inferior, generen dos carrers, a la seva vegada dividits en sis cassetons -tres en cadascun dels dos carrers-. Els quatre cassetons de les cantonades tenen forma octogonal i acullen representacions figuratives de les quatre estacions de l'any. En els dos del mig, en forma de quadrat girat, és on hi ha les Mènades. Per Remolà, és "formidable per la complexitat de l'elaboració del sostre en aquest seguit de cassetons". La temàtica, el pas del temps, "és un tòpic molt habitual en les vil·les romanes", detalla.
Una peça única
Tot i això, en el moment que el sostre va fer la seva funció decorativa, "devia ser quasi impossible contemplar la seva dimensió real". Cal tenir en compte que l'estança estava al semisoterrani, que era la "fonamentació de la planta principal que estava a sobre i, per tant, tenia les mínimes obertures possibles". "A la tarda devia entrar una mica el sol, però sinó l'habitació s'il·luminava amb canelobres, llànties o algun altre estri per fer llum", conclou Remolà. A més, l'estança feia uns quatre metres d'alçada, per la qual cosa encara havia de ser més difícil que es veiessin les figures.
Les investigacions arqueològiques han permès determinar que aquella habitació va tenir diferents funcions mentre la Vil·la dels Munts va estar operativa. "En un primer moment estava destinada a convidats de segon ordre. És el semisoterrani, a les persones de prestigi se les allotjava a la planta principal", relata Remolà. Més endavant, en l'última etapa de vida de la casa cap a mitjans del segle III "probablement va esdevenir una habitació per esclaus, de domèstics de la casa lligats al servei" de l'habitatge. Que a dia d'avui estigui tan ben conservat, per Remolà "no és habitual" i ha estat així "per atzars de la història".
Feina llarga de restauració
L'obra es troba actualment als serveis centrals del MNAT, on s'està concloent la restauració. Queden tan sols els acabats en la presentació i preparar-lo pel trasllat a la seva nova llar. Haver aconseguit la imatge actual, recomposta, amb els volums recuperats i "una aparença a nivell de colors d'una qualitat increïble és fruit d'un procés molt llarg i d'un treball complex", assegura la directora del MNAT, Mònica Borrell. Després de l'excavació hi han intervingut arqueòlegs, historiadors, restauradors i l'equip del museu "per plantejar una intervenció global".
"La primera fase és fer el puzle, entendre l'estructura del sostre. L'altra és recompondre la volumetria perquè no és pla. I fet això hi ha un altre front, que és la neteja i restauració, perquè els fragments surten bruts i malmesos", explica Borrell. Si bé han pogut reconstruir el 90% del sostre, "hi ha buits" i cal "buscar com unir-los, restituir-los i decidir com es presenta", afegeix la directora.
Finalment, la presentació pensant en la ubicació definitiva. En aquest cas, la segona planta del museu. "És un espai dedicat a les vil·les del voltant de Tàrraco i específicament a la dels Munts, perquè és una vil·la vinculada a la història i al poder de Tàrraco com a capital romana", indica Borrell. Aquesta no serà l'única peça dels Munts que el públic podrà contemplar per primera vegada, ja que també s'exposarà una pintura d'una cisterna, que s'afegiran a altres elements que "remetran a la sumptuositat" d'una vil·la de la qual encara no se sap del cert quina funció feia en relació a la capital.
Amb tot, per Borrell el Sostre de les Estacions "és equiparable" al Mosaic dels Peixos, una de les peces més icòniques de la col·lecció del MNAT, "per la seva qualitat artística i el seu valor arqueològic, documental i simbòlic". Però sobretot per la dificultat que suposa trobar unes restes d'aquestes dimensions i característiques "fora dels entorns de Nàpols i Pompeia". "El fet d'haver-se conservat ja és excepcional", finalitza.
