Nascut a Capçanes el 1682, Pere Joan Barceló i Anguera va ser un soldat fuseller de muntanya i guerriller prioratí que es va posicionar en favor de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança. Era conegut com el Carrasclet i la seva llegenda com a personatge històric va sorgir el 1719, quan les seves tropes van obrir pas a les franceses per assaltar els combois espanyols.
Després de recórrer el país, va centrar la seva activitat al sud de Catalunya, al voltant de la Serra de Llaberia i, entre altres, va intentar conquerir Reus. La capital del Baix Camp ja commemorava la seva figura des del 1986 amb el Gegant Carrasclet, però, ara fa 15 anys, va néixer una nova entitat cultural anomenada Trabucaires de Reus, que volia reivindicar aquestes arrels catalanes.
Com a Ball de Pere Joan Barceló, es va estrenar el 2009 amb un marcat caràcter històric i essent una dansa de nova creació. Era la primera vegada que un grup d'aquestes característiques s'incorporava al Seguici i, malgrat uns inicis complicats, l'agrupació s'ha consolidat en les Festes Majors amb esforç i a 'cop' de trabuc.
Orígens i primers anys dels Trabucaires
"A Reus, hi havia el criteri d'incorporar al Seguici Festiu només allò que ja hi havia sigut", apunta el president de l'entitat, Jordi Olària, i contrasta amb el criteri a què es van 'agafar' els Trabucaires pel qual a tot Catalunya s'utilitzaven armes de foc com a element de celebració en diverses festes populars.
L'objectiu, però, no era prioritzar el grup de Trabucaires, sinó "fer un altre element més enllà del Gegant que reivindiqués la figura del Carrasclet com un personatge històric de casa nostra", apunta Olària. I, a més, que hi hagués un element que "expliqués" la història de proximitat del territori dins la Festa Major.
En aquests quinze anys de 'vida', el principal canvi d'aquest ball, que recrea la figura del guerriller i la partida que l'acompanyava al Camp de Tarragona, va ser el fet de deixar de ser un ball parlat, com va començar inicialment, i que va desaparèixer amb el primer canvi d'integrants del nucli dur de la colla.
Després, es va començar a disparar amb menys pólvora, van 'patir' dos o tres canvis de posició en la cercavila i van deixar de participar en l'assaig col·lectiu a La Palma. Aquesta última decisió es va prendre perquè si no s'utilitzen els trabucs, es desvirtua la realitat del Ball de Pere Joan Barceló i, l'espai no és adequat per "disparar" i fer soroll davant diverses sensibilitats.
Personatges i característiques del ball
La colla neix amb diversos personatges que està documentat que acompanyaven el Carrasclet: la seva dona, Pepeta Figueres; l'escrivà, un frare, com era habitual en aquestes partides; pagesos i camperols; dos soldats, inspirats en els miquelets del 1714 i un caporal d'armes. També, "com a element de cultura popular, s'afegeix el dimoni, perquè la gran majoria de representacions festives l'incorporen i també és propi dels balls parlats", descriu Jordi Olària.
"Les primeres vegades que es va representar es recreava com el caporal demanava permís al Carrasclet per disparar", assenyala. L'arma que duen és la rèplica d'un trabuc del segle XVIII, la indumentària de pana va ser creada pel Barato de Reus, compten amb dues músiques originals d'Àngel Vallverdú i el logotip de l'entitat reprodueix l'escut de la ciutat del 1712.
La dansa en si mateixa és un element distintiu del grup de Trabucaires de Reus perquè va ser el primer i és actualment dels pocs de Catalunya que incorporen una altra "dimensió". Normalment, els grups de trabucaires surten a disparar pels carrers, de forma arbitrària, i no tenen altra funció, a excepció d'alguns exemples com l'Os de Valls. De fet, "és una manera d’identificar el moment en què dispararàs perquè la gent ho sàpiga, ho tenim molt estructurat i és una de les coses que ens ha ajudat a integrar-nos en el Seguici i la Festa; sempre després del ball i al crit de 'Carregueu!', preparem i disparem", explica el president de l'agrupació.
Els elements de foc: l'encaix anhelat
Aquest encaix era quelcom molt anhelat per la vintena de balladors i balladores que van engegar el Ball de Pere Joan Barceló, els quals van viure uns primers anys en què van treballar intensament i conjuntament amb l'aleshores Institut Municipal d'Acció Cultural (IMAC), fins que es va decidir que anirien en bloc amb els elements de foc.
Ara, tant per Sant Pere com per Misericòrdia, surten amb el Ball de Diables, el Drac i la Víbria; però durant un temps havien anat amb els balls de Pastorets i de Galeres. Olària evidencia que "hi ha gent que s'espera que petin tots els elements de foc per incorporar-se al recorregut del bestiari i les danses, sobretot en la Professó perquè els carrers són més estrets".
Així mateix, una altra de les mesures que van adoptar va ser reduir considerablement la quantitat de pólvora que tiren en cada tret. "Se'ns va demanar que anéssim a mínims i així ho vam fer", asseguren els Trabucaires de Reus, que utilitzen pólvora negra d'arcabús i no poden disminuir més la quantitat perquè les armes històriques ja acostumen a fallar i necessiten un mínim per funcionar correctament.
La celebració arribarà pels 25 anys
Al capdavant del ball de Pere Joan Barceló, el trabucaire reusenc considera que aquests "ajustos" han permès que la dansa es vagi consolidant al llarg de l'última dècada. "No som ni serem un dels elements emblemàtics, però hem aconseguit deixar de ser una peça incòmoda com hauria pogut ser segurament els primers anys", conclou Jordi Olària en referència a la bona posició de l'entitat.
Tot i que el múscul social ha disminuït, han destinat esforços perquè la proposta de recreació i dansa funcioni amb una desena/dotzena d'integrants. Les renovacions i incorporacions de membres sense disparar, només per ballar, també els ha ajudat a garantir aquesta continuïtat, ja que l'ús del trabuc requereix una inversió i permís d'armes.
Mantenir aquesta consolidació i un possible creixement a futur és l'única meta que es marquen els Trabucaires de la capital del Baix Camp en aquest 15è aniversari i la voluntat continua sent la mateixa: reivindicar la figura històrica i nodrir el personatge del Carrasclet. La gran celebració, però, haurà d'esperar al quart de segle, que commemoraran, si tot continua com fins ara i amb bona salut de la colla, l'any 2034.