Valls recuperarà la figura històrica de l’àliga de la ciutat amb motiu dels 325 anys de la tradició festiva

El 2 de febrer de 2026 s’estrenarà la nova figura, just quan faltaran 5 anys per a les Festes Decennals de 2031

La proposta per a la recuperació de la figura històrica de l'Àliga de Valls s'ha presentat aquest dimecres.
La proposta per a la recuperació de la figura històrica de l'Àliga de Valls s'ha presentat aquest dimecres. | Albert Oliva
06 de setembre de 2024, 13:50
Actualitzat: 13:57h

Valls celebrarà els 325 anys de la tradició de l’àliga festiva amb l’impuls d’un projecte d’estudi, recerca i recreació històrica de l’àliga de la ciutat. La figura, documentada des del 1700, és un dels elements més històrics, estimats i singulars de la festa vallenca. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Valls, en coordinació amb la comissió de Ritual i Seguici Cerimonial ha presentat la proposta que compta amb diferents línies de treball i que culminarà amb l’estrena de la nova àliga de la ciutat, una reproducció fidedigna de la figura zoomòrfica que va sortir al carrer fins al 1936.

Els actes commemoratius de l’efemèride s’iniciaran amb motiu de la Festa Major de Sant Joan de 2025, en una celebració que s’allargarà fins a la festa de la Mare de Déu de la Candela de 2026, moment en què es presentarà la nova àliga, just quan faltaran 5 anys per a les properes Festes Decennals, en l’inici del compte enrere cap a 2031.

Una llarga tradició festiva

La tradició festiva de l’àliga de la ciutat ha comptat, al llarg dels segles, amb diferents àligues que, per raons diverses, han perdut la seva funcionalitat i han estat rellevades per una de posterior, sempre de propietat municipal.

En aquest sentit, la primera referència documental provada d’una àliga a Valls data del 1700. Tot sembla indicar que va participar en la festa vallenca, de manera continuada, en els segles XVIII, XIX i principis del XX, quan va ser destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil de 1936. L’any 1941, es va fer un intent de recuperació de la figura, però no va ser fins a les festes de la Candela de 1961 que es va materialitzar la nova àliga al carrer. Deu anys més tard, la peça va ser regalada a Gal·la, esposa de Salvador Dalí i la ciutat va cisellar-ne una de nova amb motiu de les Festes de Decennals de 1971. Finalment, va ser novament canviada el 1991, obra de l'artista vallenc Anton Gurí, que és la que ha arribat fins a l’època actual.

La recreació històrica de l’Àliga barroca

Amb motiu de l’efemèride de 2025 i arran del mal estat de conservació de l’Àliga de 1991, que requereix d’una intervenció urgent, l’Ajuntament de Valls i la Comissió han impulsat el projecte de recreació històrica de l’àliga barroca, l’anterior a 1936. Es tracta d’una figura festiva àmpliament documentada gràficament, amb la qual cosa la peça que es cisellarà vol esdevenir una reproducció exacta i realista de l’àliga que va formar part de la festa vallenca entre els segles XVIII, XIX i XX.

Imatge de l'àliga que es reconstruirà, amb els aligons
Imatge de l'àliga que es reconstruirà, amb els aligons

Per això, la metodologia de manufactura de l’àliga seguirà els paràmetres constructius i artístics de l’època. Els treballs aniran a càrrec de l’equip del taller de l’imatger català Carlos Morillo, conservador-restaurador de béns culturals graduat per l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, especialista en mètodes constuctius antics d’imatgeria festiva. A la ciutat, ha dut a terme treballs destacats com la restauració integral del gegant de la porra, la geganta, la gegantona i la restauració, anàlisi i estudi del Lladrefaves, aquest darrer declarat recentment Bé Cultural d’Interès Nacional atesa la seva antiguitat (1764).

Quant a la recreació de les mides, proporcions i acabats per elaborar la nova figura, tal com ja va succeir amb els projectes de reintroducció del ball de la Primera (1981) i el ball de la Moixiganga (1991) en el seguici, es parteix de fotografies existents de l’àliga barroca que el prestigiós fotògraf vallenc Pere Català i Pic que va fer entre els anys 20 i 30 del segle XX a la capital de l’Alt Camp.

Així, el cap de l’Àliga, estarà coronat seguint el model de la corona que va dur fins a 1936, amb una peça feta ex profeso pel taller d’orfebreria de Ferran Garreta de Vic. La testa serà tallada en fusta de cedre real amb inclusió d’ulls de vidre, estucada amb estuc tradicional i amb policromia a l’oli, amb el característic colom blanc al bec. El cos, per la seva banda, estarà conformat per un entramat de costelles que generarà el volum principal. Posteriorment, serà entapissat amb roba de lli, estucat i policromat a l’oli en el color fosc i sobri tan personal i singular que lluïa la figura. També, en tota la peça, hi haurà detalls en or fi de 24 quirats brunyits.

Procés de recerca, estudi i catalogació

En paral·lel al procés de la recreació històrica de l’àliga, el projecte també contempla una vessant acadèmica que inclourà la recerca, l’estudi i la catalogació de la tradició festiva de l’àliga a Valls (1700-2026). Per una banda, s’impulsarà la catalogació i es garantirà el correcte manteniment i l’exposició de les àligues festives que es conserven anteriors a la nova (1961, 1971, 1991). Per altra banda, es durà a terme un projecte de recerca documental, rigorós i acadèmic de l’element festiu. Per últim, s’impulsarà la catalogació de l’àliga de la ciutat, i tota la seva tradició tricentenària, com a Bé Cultural d’Interès Local.

Paper destacat en la festa vallenca

L’àliga de la ciutat té un paper molt destacat en les festes patrimonials de Valls. En la professó del Corpus, acompanya i precedeix el Santíssim Sagrament i balla en honor seu al Pati. Obre oficialment la vigília de Sant Joan amb la seva cerimonial sortida al balcó de la Casa de la Vila i participa en les sortides del Seguic de la Festa Major en les Completes, l’anada i la sortida d’Ofici i el Tomb del Poble. En les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que se celebren cada 10 anys al febrer, l’àliga participa activament del ritual l de la festa i, de manera destacada, en la professó del dia 2 de febrer al vespre, quan balla en homenatge a la Mare de Déu.