Imatge del president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, durant l'esmorzar d'inicis d'any amb la premsa

«Catalunya no pot ser una gran ciutat envoltada de deserts»: reivindicatiu balanç anual de la Cambra de Reus

El president, Jordi Just, carrega durament contra una panificació d'infraestructures que considera que abandona la regió

Amb el final d'any acostant-se és habitual que institucions i administracions facin balanç dels últims dotze mesos. La Cambra de Comerç de Reus ha mantingut, aquest dijous, l'habitual trobada amb la premsa per valorar el 2020, els projectes assolits i els deures pendents, una trobada enguany telemàtica, i on han tingut el principal protagonisme, de nou, la mancança notable d'inversió en infraestructures al territori.

El president de l'ens, Jordi Just, ha repassat objectius assolits, com la posada en marxa de les oficines comarcals de descentralització de la Cambra. Juntament amb la pandèmia i el necessari esforç addicional en la transformació digital, considera que són una eina que s'ha pogut engegar bé i que ha donat bon resultat.

«Catalunya no pot ser una gran ciutat envoltada de deserts»

La reivindicació principal, però, segueix sent la inversió en infraestructures. Just s'ha mostrat especialment contundent a l'hora de denunciar l'abandonament que consideren que pateixen les comarques d'influència de la Cambra de Comerç de Reus, i ho ha exemplificat amb l'estació intermodal o la línia ferroviària R-15.

«És la pitjor línia fèrria de tot Catalunya, descarrilen els trens dia sí i dia també», ha etzibat. Confia, sense gaire esperança, que s'hi plantegi una inversió des dels pressupostos generals de l'Estat. En cas contrari, apunta, si mai passa una desgràcia exploraran les possibilitats legals de demandar els responsables polítics per danys i perjudicis.

Té poca esperança en la inversió pública en aquesta línia perquè, segons deixa entreveure, sospita la voluntat final és desmantellar-la per convertir-la en una via verda. Un canvi que considera un error en termes de logística i de xarxa d'infraestructures en aquesta regió.

«Com han de funcionar rodalies si no es pot anar de Reus a Valls en tren?», es pregunta. «Com ens poden tenir tan abandonats? Catalunya no pot ser una gran ciutat envoltada de deserts», etziba en relació amb la planificació de les infraestructures.

Els pressupostos generals, «una burla» per a les infraestructures del territori

Insisteix, de fet, que «hem de reclamar responsabilitat als polítics del territori» i critica que «no pot ser que per un pla d'infraestructures de rodalies, retirin coses a les quals s'havien compromès». Segons han explicat tant Just com Baiges, la Cambra s'ha reunit amb representants de gairebé tots els grups amb presència al Congrés i al Senat i amb representants tant de la Generalitat com de l'Estat.

Sense que s'hagin compromès a res, sí que han apuntat, a través de les propostes de diferents grups polítics, que caldria una inversió d'entre sis i deu milions d'euros a la línia ferroviària. Una inversió que, segons apunta Just, no pot anar en detriment d'altres necessitats urgents, com l'estació intermodal.

Preguntat per quina actuació és més prioritària, el president cameral ha estat clar: «Si tenim en compte que fa molts anys que no fan inversions, totes». En el cas de l'estació, subratlla, «viure a Reus, Salou, Tarragona o Riudoms, voldria dir estar a 30 minuts de l'estació de Sans; és una estació vital, no només des d'un punt de vista econòmic».

«No pot ser que l'estació intermodal, que està pressupostada, adjudicada i vigent segons l'Estat, no es faci, hi ha més de 40 milions per destinar», rebla Just. El que sí que figura als pressupostos estatals és una partida per recuperar la línia de tren entre Reus i Roda.

Una circumstància sobre la qual Just és clar: «Vull veure com acaba, no estan tancats; que destinin 200.000 a Reus-Roda i no destinin res a l'R-15 o a l'estació intermodal em sembla una burla».

Reclamen finançament, no només per la Cambra

Just ha recordat que el canvi en el model de finançament de les cambres de fa uns anys les ha deixat amb atribucions de funcions públiques, però sense finançament estructural i estable per part de les administracions. La situació general ha portat la institució econòmica a posar en marxa una campanya de mecenatge.

«No està fet en el sentit de tapar cap forat», ha aclarit Jordi Just. «S'ha plantejat com una ampliació de capital»; com que la Cambra no té capital social, han vist en aquesta línia la possibilitat d'aconseguir el mateix objectiu. S'hi han sumat, fins ara, més d'una vintena d'empreses que, sense entrar en xifres concretes, el president de la Cambra ha afirmat que han aportat un mínim de 3.000 euros cadascuna.

Una mesura que s'ha adoptat a causa de la situació actual, en la qual, ha exposat Just, «desgraciadament hi ha sectors que estan molt malament». Ha mencionat sectors com el del vi o l'oli, que han rebut un impacte important. En el vinícola, de fet, ha diferenciat entre els cellers que venien majoritàriament a la restauració, que es troben en pitjor situació, i els que venen principalment al client final a través de botigues o supermercats, que s'han vist menys afectats.

Ha reclamat, per exemple, que «si hem de tancar l'hostaleria per la salut, tanquem-la, però donem-los ajuts, no fem riure». Línies d'ajut, crèdits tous o qualsevol altra mesura que l'Estat o la Generalitat haurien de prendre, considera, per garantir el futur del teixit econòmic i empresarial.

Mesures territorials d'èxit

En clau positiva s'ha aplaudit la iniciativa dels Bons Reus, impulsada per l'Ajuntament de Reus i on la Cambra, juntament amb les entitats comercials locals, ha participat. Una iniciativa que, el secretari general Josep Baiges, ha valorat molt positivament tant per l'impacte econòmic com per la unitat d'acció que ha suposat en el si del teixit comercial.

També ha fet un pas endavant el projecte de la plataforma digital Compra des de Casa. Es va anunciar i posar en marxa el passat mes d'abril, i tot i que l'objectiu amb el qual es va presentar era el de poder fer comandes des de casa a qualsevol botiga i negoci de l'àrea de la Cambra, encara no s'ha pogut assolir.

Actualment serveix de directori dels establiments adherits, i ara es vol fer el següent pas: convertir-ho en una plataforma de comerç digital. Per fer-ho, ha exposat Just, han demanat a la Generalitat que els deixi crear una societat limitada —legalment és el Govern català qui ha d'autoritzar les Cambres a fer aquesta mena de processos—.

Se'ls ha autoritzat i, per tant, ara «la nostra idea és deixar la feina en mans d'uns professionals i que la Cambra col·labori amb la gent que sap com fer-ho». Fins ara hi ha 750 negocis registrats, i Just exposa que «hem vist que hi ha una segona fase molt important; hem constatat en diferents pobles del territori que és una eina que pot ajudar a aturar el despoblament».