El Tomb de Reus posa una marxa més a la iniciativa de l'APEU i ja n'ha registrat l'avantprojecte a l'Ajuntament. Segons informa l'entitat comercial, l'objectiu és que s'aprovi inicialment i s'obri a consulta pública. Passats els primers tràmits caldrà que ho aprovin els propietaris de locals afectats, que votaran el projecte entre finals del 2022 i principis del 2023.

Fa anys que la junta del Tomb treballa aquest projecte, i l'aprovació de la nova Llei de Comerç al Parlament català va servir per reimpulsar-ho. Si tant l'Ajuntament com els propietaris de la zona de l'APEU hi donen llum verda, durant l'any vinent es desenvoluparia l'estructura necessària perquè entrés en funcionament. A grans trets es tracta d'implantar una entitat que s'encarregui de la promoció comercial d'una zona concreta.

Les quotes són d'obligat pagament per part dels propietaris dels locals comercials. A més, l'entitat que porti l'APEU tindrà certes competències en via pública, un dels punts que critiquen els detractors de la iniciativa. Fins ara sense èxit, la CUP ha reclamat que es faci un ple monogràfic sobre comerç per tractar aquest projecte entre altres iniciatives.

Per al Tomb de Reus suposa «un projecte titànic, però molt engrescador, on tothom podrà participar i sortir-ne beneficiat». El seu president, Jacint Pallejà, sol posar d'exemple el Centre Comercial el Pallol o la Fira per explicar què és un APEU. Ho fa en el sentit que són un conjunt de negocis en un espai determinat que comparteixen recursos i serveis.

Una de les primeres Àrees de Promoció Econòmica Urbana de Catalunya

La iniciativa reusenca podria ser una de les primeres de posar-se en marxa a Catalunya. Així es va anunciar quan es va començar a parlar-ne. El primer calendari que s'havia marcat el Tomb de Reus era poder tenir l'APEU en marxa durant aquest 2022.

Finalment no serà així, però segons les seves previsions, tampoc serà gaire més tard. Amb l'avantprojecte presentat cal una primera autorització municipal, que si es rep, implicarà obrir-ho a consulta pública. Passat el període d'al·legacions pertinent, caldrà que es voti l'aprovació inicial, previst entre finals del 2022 i principis del 2023.

Si aquesta votació dona suport a l'APEU, caldrà fer un cens de votants particulars. Tindran dret a vot els propietaris de locals comercials, ocupats o buits, de la zona afectada pel projecte. El Tomb de Reus aposta perquè l'àrea afectada sigui la seva àrea d'influència, al centre de la ciutat.

Si es manté la seva proposta de mapa d'aplicació, comptaria amb uns 1.000 locals. Passada aquesta segona votació caldrà l'aprovació definitiva per part de l'Ajuntament de Reus, a través del plenari. El següent pas seria la constitució de l'entitat gestora de l'APEU i, finalment, la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

L'APEU del Tomb, al centre i per fer promoció comercial

Segons ha exposat Pallejà en alguna de les presentacions públiques del projecte, l'àrea d'influència que proposen és al centre de Reus. Es tracta dels carrers als quals l'actual entitat comercial té la majoria d'associats, la zona que figura als seus estatuts. Inclou el tomb de ravals, el carrer de Llovera fins a la plaça de la Llibertat i tot el carrer Ample.

També agafa l'avinguda de Prat de la Riba i el carrer de Sant Joan, incloent-hi el primer tram del carrer de Sant Llorenç. Baixant pel raval també inclou el carrer del Vent, fins a la plaça de la Dona Treballadora. La proposta actual del Tomb és que l'APEU ocupi aquesta àrea i, per tant, els locals d'aquests carrers en formin part.

Això implicarà haver d'abonar una quota econòmica, que a diferència de les actuals entitats comercials, serà obligatòria. Segons la previsió de l'avantprojecte, es tractarà d'una quota d'uns 300 euros anuals. Aquesta aportació l'hauran de fer els propietaris de locals comercials, ocupats o buits, i també de solars que tinguin accés al carrer.

Les úniques excepcions seran els establiments no comercials, com les seus socials de les entitats o els garatges i magatzems particulars. Tot i això, es preveu a la mateixa Llei de Comerç que el cost vagi en funció del carrer on s'ubica i la superfície del local. Des de l'entitat subratllen que es tracta d'una aportació «similar a les inversions actuals a El Tomb i els llums de Nadal».

Els objectius principals d'aquest APEU són crear «visibilitat de marca i experiències». També es vol impulsar un «Espai El Tomb» del qual no es donen detalls, a més d'oferir «formació i ajuda a persones i negocis». Segons destaquen, la intenció és poder col·laborar amb associacions gremials, veïnals, culturals, empresarials i esportives.

Els detractors consideren els APEU una privatització de l'espai públic

El Tomb ha defensat insistentment que els APEU són una peça clau per garantir la supervivència del comerç local i tradicional. Des del seu punt de vista, els permetria competir amb centres comercials, per exemple. Permetria que els negocis compartissin serveis i recursos per al seu dia a dia, però també a l'hora de fer campanyes de promoció.

El seu origen és a la societat anglosaxona, on en funcionen uns 2.500 a tot el món segons les dades del Tomb. S'anomenen BID —en anglès, Districte de Millora Empresarial—, i funcionen de la mateixa manera que els que ara es poden impulsar a Catalunya. Al sector comercial mateix no totes les veus hi estan tan implicades i, en l'àmbit polític, la principal oposició a Reus l'ha mostrat la CUP.

Ho veuen, directament, com una privatització de l'espai i de les funcions públiques. La normativa permet que els APEU no només facin campanyes de promoció, sinó que també gestionin serveis públics com la seguretat o la neteja. Aquesta situació pot portar a dos escenaris.

Una possibilitat és que es dupliquin els serveis si, per exemple, a més de la Guàrdia Urbana hi ha seguretat privada. O si la neteja municipal es fa en carrers que també neteja una entitat privada. Un altre escenari que s'ha plantejat per part dels detractors dels APEU és el de la transferència de competències.

Per exemple, que l'Ajuntament es desentengués o reduís la implicació en la neteja de l'àrea afectada a canvi que se n'encarregui l'entitat privada de l'APEU. En alguns casos, l'aplicació dels BID —aquí, els APEU— ha provocat que s'encareixi el preu del sòl i el cost del lloguer a la zona.

Entre les crítiques que rep aquesta filosofia també hi ha la seva qualitat democràtica. El pes del vot de cada local va en funció de la seva mida i, en conseqüència, les botigues amb més metres quadrats tindran més pes que un establiment petit.