Una hipotètica moneda pròpia de Reus és una de les mesures més destacades del Pla d'Economia Social i Cooperativa 2021-2023. S'ha presentat aquest dijous com una diagnosi d'aquest àmbit i una sèrie d'objectius per perseguir i de mesures per assolir-los. Entre les línies de treball hi ha iniciatives que ja funcionen, com el Centre Social el Roser o Reus Compra Responsable.
Aquest pla l'ha impulsat la regidoria d'Empresa i Ocupació a través de Mas Carandell i ha comptat amb la col·laboració de l'ateneu cooperatiu CoopCamp. També s'hi ha implicat part de l'ecosistema cooperatiu de Reus. Segons les seves autores, Sílvia García i Gemma Graells, hi ha pres part al voltant de la meitat d'aquest àmbit.
A Reus hi ha unes 35 entitats, empreses i cooperatives sota el paraigua de l'economia social i solidària, però es desconeix el nombre de llocs de feina que impliquen. Pel que fa als sectors econòmics, es reparteixen entre bona part de tot el teixit local. El regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, ha destacat que aquest pla «no recull una nova línia de treball; ja fa anys que es treballa per potenciar l'economia social i solidària».
El motiu de ser del pla és «ordenar i planificar tot el treball que des de l'Ajuntament i el teixit social portem a terme». A gran escala, Prats considera que els darrers anys hi ha hagut dos grans detonants per impulsar aquest model econòmic, la crisi del 2008 i la pandèmia. Amb l'arrencada de la darrera dècada, ara es vol acompanyar aquest sector perquè creixi.
En clau municipal, el regidor ha posat com a exemples la creació de la cooperativa les Abelles o el projecte Reus Compra Responsable. El pla l'ha redactat Tàndem Social, una cooperativa de consultoria estratègica. Sílvia García ha detallat que «s'han detectat conjuntament necessitats i reptes de l'economia social».
Carles Prats ha exposat que, arran de la diagnosi feta, s'han ideat 27 accions per assolir 6 objectius. Es persegueix, a grans trets, impulsar la creació i consolidació d'aquest model econòmic, per exemple, fomentant la cooperació entre els seus agents. També es vol aplicar aquesta visió a l'entramat municipal i acostar-lo a la ciutadania.
Els dos darrers objectius són l'impuls d'iniciatives per afrontar dificultats socials i fomentar el consum responsable entre els reusencs. Per assolir-los s'han dissenyat les 27 iniciatives cooperatives. En són exemple la redacció d'un directori, el suport a l'emprenedoria o la creació d'un punt d'assessorament.
També hi ha iniciatives ja actives, com Reus Espais Vius, el Centre Social el Roser, la Comunalitat Reus Sud o Reus Compra Responsable. Una de les que crida més l'atenció és la possibilitat de crear una moneda local pròpia.
Reus estudia crear una moneda pròpia
És una possibilitat que ja s'ha explorat i, segons Carles Prats, implantat, tant a Vilanova i la Geltrú com a Santa Coloma de Gramenet. Necessita el vistiplau del Banc d'Espanya i l'aprovació del plenari municipal per ser viable. A la pràctica suposa que l'Ajuntament no pagui la totalitat de les partides en euros.
Ho notaran, per exemple, els beneficiaris d'ajuts i subvencions. En aquests casos, una part del que aporti o pagui l'Ajuntament, no es pagaria en euros, sinó en aquesta hipotètica moneda. Tindria el mateix valor que l'euro, però amb la particularitat que només es podria gastar a Reus.
Des de l'Ajuntament es veu com una manera d'impulsar el consum local. Prats, de fet, ho ha comparat amb la campanya dels Bons Reus. «En aquest cas, però, no surten diners extres de l'administració, sinó que surt del que ja donem, i amb això assegures que una part quedi a la ciutat», ha exposat.
Afirma que el sector comercial ho veu amb bons ulls. Considera que «podria ser un revulsiu per valorar béns i serveis locals». Legalment es formalitzaria com una moneda complementària, un estatus que ja està previst a la normativa estatal.
Prenent com a model altres municipis on s'ha implantat aquest sistema, el seu desenvolupament es faria per fases. En primer lloc, la d'estudi, per calcular «quina part de tot el que donem en ajuts i subvencions va a proveïdors locals». Una possible segona fase podria arribar a implantar aquest sistema a les nòmines dels funcionaris i treballadors municipals.
