Els serveis impulsen l'economia del Camp de Tarragona un 2,2% el 2025 tot i l'estancament de la indústria

Economia

Les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA destaquen que les comarques tarragonines i de l'Ebre estan a la cua de Catalunya

Publicat el 18 de novembre de 2026 a les 13:20
Actualitzat el 18 de novembre de 2026 a les 13:25

El Camp de Tarragona va registrar un creixement del valor afegit brut (VAB) del 2,2% el 2025, mentre que a les Terres de l’Ebre l’avenç va ser de l’1,3%, en ambdós casos per sota de la mitjana catalana (3,0%), segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2026. L’estudi s'ha presentat avui a la Cambra de Comerç de Tarragona pel catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’Anuari, Josep Oliver, acompanyat pel director de zona de BBVA a Tarragona, Carles Riado, i pel tresorer de la Cambra de Tarragona, Ramon Marsal.

Les dades constaten que es manté la continuïtat en la recuperació econòmica després de la pandèmia. Els serveis van sostenir l’activitat, amb augments del 2,7% i del 2,8%, respectivament, però el pràctic estancament de la indústria al Camp de Tarragona (0,1%) i la seva caiguda a les Terres de l’Ebre (-1,4%) van limitar el creixement, que està per sota de la mitjana catalana. En aquest sentit, Josep Oliver ha destacat la importància a les comarques tarragonines de la indústria manufacturera, que el 2025 va tenir creixements moderats en la química i l'alimentària.

En el conjunt de Catalunya, el PIB va créixer un 2,7% el 2025, davant del 3,9% del 2024, i el VAB va avançar un 3,0%. La demanda interna va continuar impulsant l’activitat, amb un increment del 4,1% recolzat en el consum privat (3,9%), el consum públic (3,1%) i, especialment, la inversió (6,0%). En canvi, el sector exterior va restar 0,8 punts percentuals al creixement.

Creixement al Camp de Tarragona tot i l'estancament de la indústria

El Camp de Tarragona va créixer un 2,2% el 2025, condicionat pel pràctic estancament de la indústria (0,1%), que representa el 26,0% del VAB territorial. Els serveis, amb un pes del  68,4%, van avançar un 2,7% i van actuar com a principal suport de l’activitat. També van contribuir al creixement la construcció (5,3%) i el sector primari (9,8%). Aquest balanç situa el VAB del territori un 4,4% per sobre del nivell previ a la pandèmia, tot i que la recuperació continua sent desigual entre sectors.

La feblesa industrial respon a un increment molt limitat de les manufactures (0,3%) i a la reducció de les branques d’energia, residus, aigua i gas (-0,4%). En les manufactures, la química i el refinament de petroli, que representen prop del 39% del VAB manufacturer, van retrocedir un 0,5%, mentre que l’alimentació va créixer un 1,6%. Malgrat aquesta moderació, l’afiliació industrial es va mantenir pràcticament estable, al voltant dels 40.000 afiliats.

La construcció va avançar un 5,3%, impulsada especialment per l’edificació i promoció immobiliària (6,6%) i les activitats d’instal·lació i acabats (4,9%); l’obra civil va créixer un 2,3%. Amb aquests resultats, el VAB de la construcció ja se situa lleugerament per sobre del registrat el 2019 (0,1%).

El sector primari va créixer un 9,8%, gràcies sobretot a la recuperació agrícola (17,8%), davant d’un augment més moderat de la ramaderia (2,7%). Entre els cultius van destacar el vi i most (62,2%), els cereals (36,0%) i la fruita seca (14,2%). En canvi, la producció porcina va retrocedir un 1,6% i la pesca un 10,6%. 

Un canvi en el model productiu?

Dins del sector terciari, van destacar els serveis privats productius, que van augmentar un 5,1%, per sobre dels serveis personals (2,4%) i dels col·lectius (1,8%). Aquesta evolució es va reflectir en un creixement de l’afiliació del sector de l’1,1% el 2025, amb diferències entre activitats: els serveis privats no personals van guanyar afiliats (2,1%), mentre que els personals van registrar una lleugera reducció (-0,2%).

Sobre aquesta qüestió, Josep Oliver ha dit que "els serveis comercials, el serveis turístics vinculats a les persones, creixen menys i hem detectat que estan creixent molt més els serveis productius —suport a les empreses, transports, finances, assegurances, logística—. Tots aquests serveis estan liderant un cert canvi del model productiu, en detriment d'altres serveis que també creixen, però menys".

Aixó, diu el director de l'Anuari, "no s'havia vist els últims trenta anys i és importantíssim, perquè sempre estem obsessionats amb el canvi de model productiu per aixecar la productivitat. I ho estem fent, sense anunciar-ho, però s'està fent". Oliver ha assenyalat que "el binomi dels serveis productius més la indústria manufacturera al Camp de Tarragona té bona peça al teler i pot liderar el creixement de Catalunya en els pròxims anys".

Pel que fa a l'estancament de la indústria química, considera que es deu a una situació "conjuntural". En aquest sentit, ha citat la guerra a Ucraïna, la guerra a l'Iran o la situació d'estacament a Alemanya, alhora que ha destacat que "la competència internacional és ferotge". Tot i això, s'ha mostrat "optimista" pel que fa al futur de la indústria tarragonina.

Desigualtat territorial

A les Terres de l’Ebre, el VAB va créixer un 1,3% el 2025. Els serveis, que aporten prop del 52% de l’activitat, van augmentar un 2,8%, i la construcció va avançar un 5,5%. També el primari va registrar un increment de l’1,8%. Tanmateix, la contracció de la indústria (-1,4%), amb un pes del 38,5% en l’economia del territori, va frenar el resultat global. A diferència del Camp de Tarragona, el VAB de les Terres de l’Ebre encara és un 3,2% inferior al del 2019.

La diversitat territorial també es fa evident en els resultats comarcals. Al Camp de Tarragona, el Baix Penedès va registrar el creixement més intens (3,3%), seguit del Baix Camp (2,4%) i el Tarragonès (2,2%), mentre que el Priorat (1,4%), l’Alt Camp (1,3%) i la Conca de Barberà (0,4%) van avançar més moderadament. A les Terres de l’Ebre, el Baix Ebre (2,6%) i el Montsià (2,3%) van créixer, en contrast amb les caigudes de la Ribera d’Ebre (-0,3%) i la Terra Alta (-2,3%).

Escull Tarragona Digital com la teva font preferida de Google