Ara s'aplaudeix, fins ara xiulaven

«Deu anys en els quals, vist el desenllaç, el trasllat del transformador no ha figurat mai com a prioritat»

Diu que tancaran bars i restaurants, i ja sé que s'ha dit molt les últimes hores, però ho diuen els mateixos que fa quatre dies volien obrir discoteques i ampliar l'horari nocturn actual. Tot anirà bé. Cada vegada que sembla que podem mirar de tornar una mica a centrar-nos informativament en temes que no siguin només la pandèmia, pam, nou gir de guió.

Que no vol dir que no en puguem parlar, i que hi hagi temes que, mantenint la pandèmia de teló de fons, sembla que volen mostrar certa normalitat, potser la tan anomenada nova normalitat. Adaptar actes, convocatòries i esdeveniments s'ha convertit en una constant des de fa mesos.

I mentrestant segueixen passant coses sense més incidència pandèmica que la inevitable. Coses com el trasllat del transformador del barri Immaculada. Es va instal·lar fa 23 anys com a provisional, i en fa deu que els veïns van començar a reclamar que es canviés de lloc, com a mal menor i veient que treure'l del tot es veu que no es podia.

Deu anys en els quals, vist el desenllaç, el trasllat del transformador no ha figurat mai com a prioritat de cap dels responsables de dur-lo a terme. Han hagut de venir uns pressupostos participatius per donar un bocinet de democràcia més directa a la ciutadania, i una nova mobilització al barri en forma de vots per treure el transformador.

Una dècada de reunions i promeses que no havien anat enlloc. Dos lustres fins que la moda dels pressupostos participatius ha permès tirar-ho endavant. Perquè fins ara no s'havia contemplat una partida econòmica per fer viable, per exemple, aquest trasllat.

Una moda afectada, com no podia ser d'altra manera, per la pandèmia que, després d'haver-se modificat, ha quedat ajornada. Una moda que ja està bé que hi sigui, i que veurem si es converteix en dinàmica permanent els pròxims anys, amb tots els ajustos per fer-hi que vulguem, però que estaria bé recordar que no és la panacea.

Que sí, han servit, entre moltes altres coses, per tancar aquests deu anys de reivindicacions. Però que estaria bé que no es convertissin en l'única sortida per executar aquelles actuacions necessàries que no figurin entre les prioritats dels que les han de dur a terme.

"Una conversa entre Rafa Luna i l'exalcaldessa de Creixell Rosa M. Bertran" "El Bitllet | «La narrativa és d'or i porpra», per Albert Fuertes"