Imatge de l'interior d'un tren de Renfe

Que ho facin com vulguin, però que ho facin?

«Ens acabem conformant que es facin coses, ni que sigui tard i malament»

Sembla que ara sí, que el baixador de Bellissens va de debò. Dic sembla perquè també hi anava l'estació intermodal, que es va arribar a adjudicar i mira, com tantes altres coses. Ho anirem veient els pròxims anys, si el projecte va avançant o no. Per ara ja acumula alguns retards de calendari, però suposo que ens conformarem que el facin.

Es veu que ha de ser una d'aquelles infraestructures pensades pel present, però sobretot pel futur, perquè ara ja hi ha la universitat, l'hospital i força barris residencials i la ciutat ha de seguir creixent cap aquella zona. I que aquesta vegada s'ha pensat a fer-hi un pas per sota abans d'haver-lo de convertir en una nova reivindicació històrica d'aquestes que serveixen per omplir campanyes electorals.

També sembla que ara se'n diu estació, però que no acabarà de ser-ho, i no passa res. Si realment només cal un baixador, en podem dir baixador, no hi veig el problema. Si realment no cal que tingui els serveis que sol tenir una estació, no deu ser-ho, i no passa res, però deuen ser coses meves. Tants anys de reclamar-lo i encara veurem culminar una reivindicació d'aquestes «de ciutat».

Menció especial per la Generalitat, que l'octubre del 2017 va anunciar que tindria el projecte fet en un any i el baixador, pagat pel Govern català i operatiu enguany, aquest 2021. I ni una cosa, ni l'altra, ni l'altra. És clar que també fa anys que parlen del tren-tram i ara, quan s'han de desmantellar les vies, venen les presses.

Ara, quan ja hi ha Ajuntaments que faran el que sigui perquè les vies desapareguin. I sí, jo també trobo que el més raonable seria aprofitar-les per posar-hi el tren-tram aquest, perquè pel que diuen els que en saben, el canvi permet que la via deixi de ser una barrera que talla el poble pel mig.

Total, que encara tindrem uns quants capítols de serial, i anar fent, anar passant el temps. Tant que s'omplen la boca de planificar, pensar i projectar les coses mirant al futur, i resulta que sempre acabem arribant tard a tot arreu. I ens hi tenen tan acostumats que ens acabem conformant que es facin coses, ni que sigui tard i malament.