La fi del món i l'estupidesa

Ni una pandèmia és capaç de posar fi a la lluita partidista de la política espanyola, malalta de demagògia
Ni la pandèmia acaba amb la lluita partidista de la política espanyola | RTVE

 

Estic de baixa. M'han fet una petita intervenció al peu esquerre, el de la cama bona, i estic confinat des de dies abans que confinament fos una paraula habitual a les vostres converses. Des de casa veig com s'acaba el món, si fas cas a les xarxes socials i a certs mitjans, i sento ràbia per no poder estar amb els meus companys.Com que no puc fer gran cosa més que llegir, cuidar-me i escriure aquest article que no em suposa cap mena d'esforç físic, senyor inspector de treball (el gènere d'opinió consisteix, bàsicament, a buidar el pap), em permetreu que parli sobre el coronavirus.

 

 INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del TarragonaDigital on comentem entre tots les notícies de Tarragona! El grup us encantarà: us informareu i també us entretindreu. FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

 

Sembla que el virus xino ens porta la fi del món i en un país tant guerra civilista com aquest, arriba acompanyada d'un virus igual de perillós que el corona, l'estupidesa. Twitter és un femer. Periodistes activistes d'esquerres, com Antonio Maestre o la Fallaràs, que animaven a assistir a les manifestacions del 8 de març, ara li foten la culpa del repunt dels infectats al temps (metàfora de la ciència) o al veí del davant (les competències estan transferides a les comunitats i com se sap a Madrid governa el malvat PP) i demanen que siguem responsables i ens quedem a casa. A veure com ho dic de bones maneres: neu a la puta merda, gràcies i disculpeu!

 

Periodistes activistes de dretes, com Cristian Campos o Carles Enric, acusen la Generalitat de Catalunya d'amagar xifres d'infectats i ho diuen amb piulades críptiques que insinuen, més que diuen, i quan se'ls hi demana explicacions, se'n riuen de tu, perquè no saps tant com saben ells. A veure com ho dic de bones maneres: neu a la puta merda, gràcies i disculpeu!

 

Pel mig hi ha polítics, com na Irene Montero, que prioritzen la ideologia a les dades reals. Montero saltant a les manifestacions del 8-M és una imatge per a la vergonya tan dura com la d'Aznar amb Bush i Blair a les Açores. Cal recordar que Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, ha dit que va advertir al ministeri de Sanitat, el diumenge 8 de març, que els focus de contagi de Madrid estaven descontrolats. Com que està malalta, a la senyora ministra no l'enviaré enlloc, i li desitjo, de tot cor, que es recuperi i, tot seguit, presenti la seva dimissió: no ens mereixem un govern que menteixi!

 

L'anterior executiu espanyol, el del PP, era un govern desideologitzat, i així està el PP, i l'actual és un govern on la ideologia és prioritària, per davant de la realitat. A casa nostra, a la província Tarragona, tenim a tota una subdelegació del Govern, amb un equip al capdavant molt valent quan va aterrar després de fer fora a l'anterior administració, que ara ha desaparegut davant la crisi del coronavirus i això que, competències, en té per poder informar o jugar algun paper que no sigui el de cobrar les nòmines que els hi paguen a alguns càrrecs que fan servir l'administració per a futures carreres polítiques.

 

Governar és apassionant però governar és, també, una putada gegantina, és menjar-se un gripau per esmorzar, dinar i sopar. Si el coronavirus serveix perquè alguns pipiolis entenguin que la vida és complicada, qüestió de grisos més que de blancs i negres, benvingut sigui.

 

Vaig acabant. Deia que em feia ràbia no poder estar amb els companys i és cert. I ara, en un inusual moment, em posaré una mica sentimental i, contradient les ensenyances del senyor Llop, allò de no ha arribat encara el moment de llepar-nos la titola, parlaré dels meus companys. Crec que s'ho mereixen perquè la redacció del TarragonaDigital ha estat sotmesa, en molt pocs mesos, a molts tests d'estrès.

 

En sis mesos, aquest grup humà ha fet front als pitjors aldarulls de la història recent a la ciutat de Tarragona, parlo de les reaccions a la sentència del procés; dos aiguats, un d'ells històric; unes eleccions generals; l'explosió química del mes de gener; i ara, una pandèmia mundial. I ho ha fet fotent-li més hores que un rellotge i amb un somriure als llavis, sense ploriquejar en excés. Així que Tonis (i Carlos, always on our hearts), Gerard, Laia, Jordi, Adri, Júlia, Alberts, Judit, Aleix i Frederic, moltíssimes felicitats per la feina feta.

 

I a tu, lector, et convido a seguir llegint aquest mitjà. Hi ha més mitjans a Tarragona i tots amb moltes virtuts, i alguns defectes, talment com nosaltres. Però si crec que alguna cosa diferencia aquest projecte és la gana. La gana que té aquest equip humà que t'he presentat és el millor antídot contra l'estupidesa i. com et deia, l'estupidesa pot ser encara més perillosa que el coronavirus.

Més notícies de la categoria El Fòrum