Fer les coses bé

Cada cop tinc més clar que no ens agrada fer les coses bé. Preferim equivocar-nos per, després, tornar-ho a fer. Potser ho fem així perquè creiem que estem aprenent alguna cosa en el procés de refer-ho. No ho sé, em sembla que estem fets genèticament per agafar sempre el camí llarg. Començar i, quan pensem que estem al final del camí, ens diuen que no està bé, que hem de canviar coses i, el que semblava que s'acabava, només era un petit parèntesi de tot plegat. 

Segurament és una sensació meva. No tothom deu pensar així ni això, però només fa falta sortir al carrer per veure-ho. I ara més, amb la gran quantitat d'individus que sembla que intentin burlar-se del coronavirus no portant la mascareta o passant-se per on li sembla les mesures de seguretat. Això sí, també intenten ser l'exemple a seguir mentre ho estan fent d'aquesta manera. Tot malament.

Passant pel tema de moda de puntetes, tornem al punt de partida de fer les coses bé. Hi ha la capacitat de cadascú de fer una cosa de pressa i bé? Segurament, sí. Però parem-nos aquí. Què és ràpid? Suposo que depenent de la tasca que estem realitzant, necessitem un temps determinat. Afegeixo. La qualitat també vindrà determinada per la dedicació que n'hi hem fet. Això ens porta al: busquem dir que ho hem fet o un bon resultat. 

La veritat, no sé per què perdo temps en intentar esbrinar tot això. Ben segur quan acabeu de llegir això molts de vosaltres —quan dic molts, la desena, com a volt vintena que el llegireu, és a dir tots— podreu pensar: estàs parlant de fer les coses bé, del temps dedicat, bla, bla, bla i has fet un article on, no segurament hi has dedicat un temps escàs, sinó que tampoc està tan bé. Possiblement, si estic buscant un nivell d'excel·lència relativa, doncs potser no està en aquest text. També he de dir, si has arribat fins aquí, gràcies per llegir-me i no haurà estat tan malament si ho has fet :).

"La Mònica és molt discreta, per Miquel Bonet" "El Bitllet | «Ahir vaig anar de concert», per Judit Sabaté"