Aquest Nadal, estimulem-nos, regalem-nos, empoderem-nos

'La Sed'. Grafit sobre paper. | Paula Bonet

 

Vull donar les gràcies al 2019. Per moltes coses, evidentment, però avui vull agrair-ne una en concret: el Satisfayer. A veure, no dono les gràcies a l'aparell en si —que també—, sinó a tot el rebombori que ha generat. N'estic segura que a hores d'ara no hi ha ningú que no hagi sentit a parlar d'aquesta celestial joguina sexual que és capaç, si vols, de propulsar-te com l'Apollo 11 en menys d'un minut.

 

A algunes no els agradarà la joguina i alguns diran que aquests complements no són necessaris. Que cadascú faci el que vulgui dins del llit i que cadascú n'opini el que vulgui. Però més enllà d'això, aquesta col·lecció de joguines sexuals que tant s'han popularitzat han aconseguit que es parli obertament del sexe i del plaer. Però no només això, sinó del sexe i de plaer femenins i, sobretot, del clítoris. Hem fet visible aquesta petita part del nostre cos que, a priori, és invisible. Malgrat que hagi sigut el capitalisme el que hagi decidit que ara en podem parlar, hem convertit un vibrador en una eina més per la lluita feminista.

 

Aquesta revolució ha aconseguit que les dones parlem sense embuts del plaer entre nosaltres i, sobretot, és la culminació que evidencia que el clítoris ens empodera sexualment trencant els prototips sexuals de l'heteropatriarcat. Fins i tot, entre clítoris i satisfayers hem parlat de sexe amb les nostres mares, quan la majoria de nosaltres sempre ha evitat parlar sobre temes sexuals amb elles, a tota costa.

 

He vist homes que estan molestos per la popularitat del succionador de clítoris. I la veritat, no sé què els molesta més: que l'utilitzem o que en parlem obertament. Que l'utilitzem, no n'heu de fer res, ho continuarem fent, i que en parlem incomodant el masclisme... ja era hora després de dècades i segles de fal·locentrisme.