URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

El Síndic de Greuges i la tieta Conxita

El Síndic de Greuges fa tots els papers de l'auca i es posa a disposició de l'estratègia política per aconseguir el traspàs del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona
Imatge d'arxiu del Síndic de Greuges, Rafel Ribó. | CatalunyaDiari.cat

 

Enguany, a casa, han traspassat l'àvia paterna i sa germana, a qui tots coneixíem com la tieta Conxita. Conxita, filla del Pallars Sobirà, va morir amb 107 anys. Era una dona ferma que va treballar de mestre arreu de Catalunya. On va passar més anys exercint va ser a Santa Coloma de Gramenet, quan Santa Coloma de Gramenet era sinònim de lluita i canvi social.

 

D'ençà que tinc memòria que la recordo gran, gran i en procés d'empetitiment. De fet, m'agradava imaginar que la Conxita no moriria, que com s'anava encongint, i fent petita, acabaria fent implosió i transformant-se en una supernova cap a una nova constel·lació estel·lar.

 

Quelcom semblant em passa amb el Síndic de Greuges, Rafel Ribó. Ribó ja era vell i vivia de la  política quan servidor preparava la selectivitat. Va continuar sent vell, i vivint de la política, quan servidor es va treure la carrera i continua sent vell, i vivint de la política, ara que tinc els 41 a la cantonada; que les meves filles estan a la prepubertat, segons el seu pediatra torrenc; i que cada dia que passa estic més calb.

 

Tinc la impressió que Ribó tampoc morirà. Un dia entraran al seu despatx de la Sindicatura i veuran com es desmunta en micropartícules que formen una estrella que brillarà per sempre sobre el Parlament. Però no només això és remarcable del Síndic de Greuges. Trobo especialment destacable la seva particular capacitat d'interpretar tots els papers de l'auca política.

 

Ribó ho ha sigut tot en política: comunista, ecologista, independentista i amb molt bones relacions, al seu moment, amb el Partit Popular. Però com que li deu el seu lloc de treball a tanta gent, doncs no pot seure quan vol, que és el que passa quan tens el cul llogat.

 

Si el demanen perquè faci d'intèrpret màxim de la llei a Catalunya (cas de la polèmica de la pancarta  del president Torra), el Síndic està a les ordres. Si cal fer de correu del tsar, entre el govern català i el govern espanyol, durant la tardor de 2017, el Síndic, a disposar.

 

I si cal fer de violinista principal de l'estratègia política per assumir les competències del PENTA, del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona, el nostre home venerable treu l'instrument de l'estoig i es marca una sensacional partitura: El Síndic alerta de les «sonades i espectaculars» mancances dels plans d'emergència nuclear a Ascó i Vandellòs.

 

El Síndic presenta un informe que no deixa de ser una olla barrejada on hi cap tot però s'oblida de la  part més important. És cert que el PENTA té anacronismes greus però també és cert que els plans d'emergència municipal són competència dels consistoris integrats en les diferents zones que conformen el Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona. En obviar qui és el responsable, el Síndic, que de política en sap un munt, ho posa tot dins el sac de les competències estatals i de nou la culpa passa a ser d'Espanya.

 

Si a aquest solo d'en Ribó, hi sumem el fet que diferents responsables de l'administració catalana han  ofert en reiterades ocasions acollir les instal·lacions del PENTA a l'edifici del 112 a Reus i l'interès d'ERC, amb preguntes al president del Consell de Seguretat Nuclear incloses, sobre la situació de la seguretat nuclear, sembla clar que estem davant d'una clara estratègia política perquè l'administració catalana assumeixi les competències del PENTA.

 

Hi ha molts diners en joc i subvencions que, per pobles en les zones PENTA, van de conya. Es tracta de subvencions que serveixin per arreglar, entres altres, pavellons esportius de la zona, com ara el de Falset o el de Gandesa, i els enllaços viaris corresponents. 

 

D'entrada, no estic en contra que les emergències nuclears, o una part, les gestioni el govern català. No hi ha cap fet objectiu que demostri que són més, o menys, incapaços que el govern estatal. Veig difícil que li cedeixin, perquè les nuclears estan catalogades com infraestructures crítiques.

 

Però sí que m'irrita el postureig, la falsa narrativa i el joc polític amb coses tan importants  com l'energia nuclear. Ara bé, trobo entendridor el paper del Síndic i resto a l'espera de la seva nova homilia, a veure sobre que pontificarà. Ah, i em continua emocionant imaginar-me una estrella amb la seva cara al cel sobre el parc de la Ciutadella!