Carles Pellicer i Jaume Renyer durant el ple telemàtic, amb una pantalla de videoconferència al davant

I després, que si smart city

Com que estic cansat de la merda del virus, avui fotré la tabarra amb misèries de la política municipal. I ara podria acabar aquí l'article perquè deu haver plegat tothom, però per si de cas, el faré sencer. Així per donar context, a institucions com els Ajuntaments, les Diputacions o els Parlaments es fan unes sessions periòdiques que es diuen plens o plenaris.

En el cas dels dos primers es fan un cop al mes de manera ordinària i serveixen per aprovar actuacions del govern de torn —com va ser el cas del contracte de la brossa de Reus aquest dilluns— i per debatre i aprovar o no mocions que tampoc s'acabaran complint perquè «les mocions no són d'obligat compliment segons la llei», i es queden tan amples.

I que si s'aproven, siguin de govern o d'oposició, encara hi ha vegades que queden en paper mullat per si soles perquè són tan concretes que el que diuen és que es valorarà la idoneïtat d'estudiar plantejar-se la possibilitat d'elaborar un informe en relació amb la conveniència de preguntar-se si és adequat debatre la idea de reflexionar sobre alguna cosa.

Els plens es poden fer el dia que sigui de cada mes, i a principi de mandat se sol decidir que serà el tercer divendres de cada mes, o el segon dilluns, o el primer dijous, i llavors la gent, tant els de l'oposició, que mantenen les seves feines, com la resta de desgraciats que ens hem d'empassar les sessions, ens podem organitzar el calendari.

No nego la importància dels plens en el dia a dia i el futur de la ciutat, però perquè s'entengui on ens posem, quan es feien presencials i els periodistes els seguíem des de l'Ajuntament mateix, fèiem apostes sobre la durada que tindrien. I hi anàvem perquè era la manera de ser allà si passava res gros o imprevist i, alhora, poder comentar la jugada.

Tot i acordar quin dia es farà el ple, si de matí o de tarda, i en quina hora començarà, a l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona no han aconseguit no fer-lo el mateix dia. Una vintena de dies d'entre setmana cada mes per triar i va i encara hi ha vegades que coincideixen, mecatxins!

Deu ser que la gent d'una institució no es parla amb la de l'altra. Ai, calla... Total, que com que divendres passat, que és quan sol fer-se a Reus, hi havia el de la Diputació, el municipal va saltar a aquest dilluns. A la tarda. Per via telemàtica. Tot prometia molt; tot anirà bé, que diuen ara.

Un debat nou, sense discursos repetits, gens previsible i amb final sorprenent —noti's la ironia, que només em faltaria que algú s'ho cregués— va fer fer el següent pas del contracte de la brossa com a punt principal. La resta també va seguir el guió previst. La broma de dilluns va durar vuit hores i quart.

M'és d'una jornada laboral estàndard de plenari municipal. Telemàtic. Insisteixo, telemàtic. A casa han aconseguit que aquells papes i mames i tiets i tietes que necessiten ajuda per configurar la impressora o el mòbil, o que necessitaven ajuda per programar el VHS, puguin fer videotrucades sense problemes.

A la casa de la vila encara no, i en un ambient molt de smart city, a cada ple hi ha qui la lia per deixar-se el micro obert —en alguns casos reincidents acèrrims, que trobo que té encara més delicte—. I no és una sola persona, no. I ara falla internet, o l'aplicatiu per votar o tots dos, i ho fem de veu.

I quan funciona, el personal municipal encara ha d'avisar que hi ha regidors que li sembla que s'han equivocat perquè han votat al revés que el seu grup municipal. I per si tot plegat no denotés prou perfil smart city, fer un ple de les quatre de la tarda a un quart d'una de la matinada d'un dilluns suposo que vol ser l'impuls que està tan de moda donar a la participació ciutadana. O a la reforma horària, o a la conciliació familiar.

Menció especial per la secretaria municipal. Com que el ple no durava prou, i com si els 27 regidors estiguessin pendents durant tota la sessió i no poguessin escapolir-se un moment per anar a fer un riu —sí, ironia de nou—, a un quart de nou van fer un recés d'un quart d'hora.

I llavors recorden que hi ha toc de queda. I com que segur que ho tenien previst i no els devia venir de nou en aquell moment, van haver de discutir si el ple és una de les excepcions per saltar-se'l. I el secretari municipal, fent de delegat de classe, va haver de passar llista dels regidors que necessitarien un justificant per arribar més tard a casa.

I quan s'hi van tornar a posar, que a algun incaut li podria haver semblat que anaven de retirada, encara quedaven gairebé quatre hores més de ple. I com que la setmana havia començat de manera immillorable, dimarts encara ens va tocar anar a cobrir com centenars de persones s'han fet rics per segona vegada consecutiva; tant nosaltres haver-ho de cobrir com alguns d'ells guanyar-ho...