Imatge del concert del Pot Petit a l'Auditori del Camp de Mart, el dia de Santa Tecla

Estat d'alarma a la cultura

El sector cultural torna a veure com les administracions —municipals, en aquest cas— li donen l'esquena sense tenir miraments ni oferir cap mena d'alternativa

No és la primera vegada que utilitzo aquest espai per desfogar-me parlar una mica sobre la dramàtica situació que està vivint la cultura a causa de la pandèmia. De fet, és la tercera vegada. La primera va ser a l'abril, quan denunciava que la cancel·lació de la cultura no només afectava els artistes, sinó a tota una cadena de professionals que en depenen directament; i la segona, al juliol, després d'assistir al meu segon concert postconfinament.

Doncs torno a ser aquí, perquè això ja passa de taca d'oli, escolta. Em refereixo a la situació concreta que s'està vivint a la ciutat de Tarragona. Ara ja fa mesos que —afortunadament— les autoritats sanitàries van permetre celebrar espectacles culturals, preferiblement a l'aire lliure, però que també se n'han anat fent en espais tancats. I ara fa unes setmanes que l'aforament en aquests espectacles va passar del 50% al 70%, i després al 50% altra vegada. Molt bé.

El cas és que del juny cap aquí, hi ha hagut exactament zero unitats de rebrots de coronavirus que hagin sorgit de la cultura. La distància entre els assistents, el rentat de mans, la mascareta han fet el seu efecte, doncs. També hi ha ajudat que era el bon temps i que tot s'havia fet a l'aire lliure, com al Camp de Mart, aquell meravellós espai ressorgit d'entre les cendres i que no sabem valorar prou bé —ni política ni socialment—.

No fa encara un mes que a Tarragona hi passava quelcom inèdit: s'apostava per la cultura. Musical, en aquest cas. L'Ajuntament de Tarragona i tres importants sales de concerts del Camp anunciaven el Sala Tarragona, un cicle de concerts a l'octubre i novembre amb grans artistes com Els Pets, El Petit de Cal Eril, Sopa de Cabra o Sidonie, entre d'altres.

Ni una setmana ens va durar la il·lusió, als tarragonins. L'alcalde Ricomà anunciava, al cap de cinc dies, que aquest cicle i totes les activitats culturals de la ciutat quedaven suspeses fins a finals de mes a causa de l'augment de contagis i el risc de rebrot. Quatre dels nou concerts, cancel·lats, i la resta ja ho veurem.

Tot plegat, malgrat que el cicle Sala Tarragona s'havia adaptat perfectament a les recomanacions sanitàries: es feia a l'aire lliure, amb el 50% de l'aforament del Camp de Mart i l'obligació de dur mascareta; que a la gran majoria de ciutats la cultura es continua celebrant; que la consellera de Cultura qualifiqués la decisió d'«incomprensible». Cap argument li va servir a l'Ajuntament, que va decidir tirar pel dret i arrasar la cultura.

De nou, el sector cultural, un dels més castigats en els darrers mesos, torna a veure com les administracions —municipals, en aquest cas— donen l'esquena a la indústria sense tenir miraments ni oferir cap mena d'alternativa. Ni tan sols ajornar els espectacles, sinó que s'han esborrat de l'agenda.


Comentaris