Plaça del Pati de Valls

Tornar a casa

Tornar a casa sempre esdevé una de les parts més emotives de l’aventura. Encara ho és més quan el retorn tracta de la restitució d’un element patrimonial de primer nivell en el seu lloc original. En aquest sentit, des del passat dia 2 de febrer, diada de la Candela, la plaça del Pati  de Valls torna a lluir amb una mica més d’esplendor gràcies a la recuperació de la font ornamental que és coronada per la bonica dona que es pentina.

Ella és una de les veïnes més destacades de la gran àgora vallenca que havia hagut d’exiliar-se a correcuita i gairebé sense acomiadar-se de la ciutadania. La remodelació de l’espai i la seva conversió en un lloc àrid, impersonal i poc funcional impulsada pel govern municipal l’any 2007 va aconseguir transformar un dels indrets més idíl·lics de la capital de l’Alt Camp en un desert de ciment.

Celebrem, però, l’enhorabona. Tot just fa 100 anys que una colla de vallencs residents fora de la vila van fer donació de la font a la ciutat, en una deixa que s’ha perpetuat i materialitzat en la celebració de les diferents Festes Decennals, amb múltiples regals. Així, el centenari de la dona que es pentina ha estat el comodí detonant per restituir-la en el seu emplaçament original, un retorn que ha costat, per cert, vora 45.000 euros.

La fita és important, ja que l’obsequi de 1921 és una preuada escultura noucentista d’Esteve Monegal que representa la figura d'una dona de vestimenta clàssica, ajaguda, que sembla arreglar-se el tocat amb les dues mans, en un gest que situa els braços de forma inversa al que seria natural, aportant a l'obra un gran dinamisme.  

Sempre he pensat que aquesta figura va ser concebuda, entre moltes d’altres sensibilitats, amb la finalitat que els transeünts alcéssim la vista i la contempléssim de baix cap a dalt, en una nota de veneració gairebé amorosa. Malauradament, quan el Pati va ser remodelat fa 14 anys, el conjunt va patir una mutilació sense precedents i l’escultura va ser desencaixada de les pilastres per a ser col·locada en un rectangle d’aigua a peu pla, flanquejada per una rengla de brolladors els quals pràcticament tan sols van funcionar correctament el dia de la inauguració.