VOX: l'herència del govern «més progressista» de la història

«El coronavirus no és culpa del govern espanyol però la seva gestió és desastrosa»

En condicions normals, un bitllet d'opinió el dia de la Mona hauria de servir perquè servidor expliqués alguna anècdota banal, i divertida, sobre aquesta data tan maca i agradable. En condicions normals, i aprofitant que estem molt a prop de Sant Jordi, el meu dia preferit de l'any (tots tenim dret al nostre moment sentimental), jo avui parlaria de llibres i de com m'agrada veure la Rambla Nova plena de bat a bat i acolorida per la dolça llum de l'abril al Mediterrani.

Però no vivim en condicions normals i, malauradament, crec que avui haig de parlar de política. Ho faig intentant aixecar la mirada per sobre de les picabaralles, obscenes en temps de pandèmia, entre uns i altres. Estic convençut que sota els vídeos d'aplaudiments, dels vermuts als balcons, dels tutorials de pa/música/exercici, s'està covant quelcom terrible, quelcom molt preocupant.

El coronavirus no és culpa del govern espanyol. El coronavirus tampoc es culpa dels governs autonòmics ni de la resta d'estats europeus. Gestionar una pandèmia és terriblement complicat. Ara bé, la gestió del govern espanyol és un desastre majúscul, gegantí, que està comportant un preu terrible, el de milers de vides humanes.

Juan Martínez Hernández, expert en salut pública de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), l'entitat que aglutina tots els col·legis mèdics del territori espanyol, va publicar un article, al diari El Mundo, on explica com el 30 de gener, en una reunió al ministeri de Sanitat, va explicar als tècnics corresponents que el virus de Wuhan, el coronavirus, era terriblement perillós. La resposta que va rebre dels experts ministerials és que no hi havia per tant.

Conec una mica l'administració estatal. Està formada per molt bons professionals, generalment mal pagats, que s'esforcen per complir la seva feina de la millor manera possible. També hi ha una part d'aquesta administració, principalment la radicada a Madrid, que considera que pel simple fet d'ocupar un càrrec, un alt càrrec, són infal·libles, com el Papa de Roma. És una rèmora de l'administració franquista i aquell famós: «usted no sabe con quién está hablando!»

Aquella reunió podria estar a l'origen de totes les decisions errònies posteriors que ha pres el govern Sánchez-Iglesias. Ara bé, aquest article sosté la tesi que el successor de Pedro Sánchez serà Santiago Abascal i després d'aquesta llarga prèvia, passo a explicar per què afirmo això.

No continuo amb la repassada dels errors del govern socialista. Totes les administracions, de tots els colors polítics, han comès errors arreu del planeta. Tanmateix, sostinc que VOX té una autopista lliure cap a la Moncloa per la reacció del govern espanyol als seus propis errors. Sánchez, Iglesias i el grup de ministres que surten a omplir minuts i minuts de tele, sense gaire sentit, centren les seves aparicions públiques a assegurar la seva supervivència política.

Per aconseguir aquest objectiu no han dit la veritat; han carregat contra l'oposició; han impulsat mesures que freguen la censura (es pot criticar al Rei però no se li pot dir res al govern?); han anunciat mesures dignes de països totalitaris, com aquella que deia que, si ets portador asimptomàtic del virus, no podràs fer el confinament a casa, sinó que hauràs d'anar on mani el govern; i han inundat els mitjans de supèrbia (el ministre de l'Interior carregant contra Itàlia per tapar els seus errors) i manca d'empatia (els riures del ministre de Transports han sigut sagnants).

O sigui, tot plegat un caldo gros per fer emprenyar a molta gent i el votant emprenyat és un votant que pot comprar molt fàcilment propostes populistes. Si tenim en compte que el populisme d'esquerres (Unidas Podemos) ja ha fracassat, ara es giraran a mirar el populisme de dretes, on hi ha VOX.

Però és que a més a més, aquesta és una crisi que arriba de la mà de tots els temes de l'agenda política de VOX: control de fronteres; malaltia que té un origen estranger; crisi econòmica amb un govern d'esquerres i la superioritat moral de l'esquerra, que sempre ha vist a la dreta com l'enemic. Si VOX aconsegueix imposar els discursos d'Espinosa de los Monteros (un ultraconservador però que encara es mou en els límits de la democràcia) als postulats heavy metal d'Ortega Smith o del mateix Abascal, poden recollir milers i milers de vots d'una classe mitjana greument afectada per la crisi sanitària i econòmica. Així que gràcies,president Sánchez, perquè l'escenari post-Covid és molt terrorífic!

"Converses amb el meu llevat, per Miquel Bonet" "Platja de vies, per Laia Maldonado"