La commedia è finita

«Lliuri’ns, si us plau, d’aquesta plaga de venedors de fum que sempre saben com adaptar-se a les adversitats. Si el virus de l’estupidesa humana muta en versió informàtica, si us plau, destrueixi’l»
John McAfee, pixant a Tarragona. | Twitter

Estic tancat, com tots vosaltres. D’aquí uns dies, tenia entrades per “veure” el Lohengrin al Liceu. Dic “veure” entre cometes perquè no hi ha res més lluny del concepte de visió que les llotges de prosceni, unes habitacionetes laterals, a tocar de l’escenari, fetes més per ser vistos que per veure l’espectacle. D’alguna manera, la nostra vida s’ha convertit en això. Sortim al balcó i tenim l’agenda pleníssima. A les vuit, aplaudiments; a les nou, cassolada. En algunes barriades juguen al bingo; al carrer de no sé on, una soprano surt a cantar àries. Libiamo ne’lieti calici… Libem en les copes alegres. La Traviata. Què més podem fer, és clar, a banda de brindar i sortir al balcó? Per primera vegada, el públic d’aquesta gran òpera som el centre de l’espectacle. No cal mirar l’escenari, perquè no n’hi ha; en tenim prou de mirar-nos els uns als altres en aquest gran teatre amb forma de ferradura. Aplaudim i xiulem, com si acabessin d’abaixar el teló. Però desenganyem-nos, l’obra només acaba de començar.

 

Els personatges tornen a ser els de sempre. Com que n’estic fins al kiwi de sentir cites de Josep Pla, i que han hagut de clausurar la Universitat, i no sé què més —la primera vegada va fer gràcia, després no tant—, no penso torturar-vos ara, i menys en confinament, amb un recital poètic a distància. Tampoc tinc previst oferir-vos un curs d’escriptura gratuït o un taller de pastisseria. No puc recomanar-vos sèries perquè l’última sèrie que vaig veure és La volta al món de Willy Fog. Davant d’aquest virus, s’han multiplicat una altra mena de gèrmens, diria que molt més perillosos. Em refereixo a la gran quantitat de penya, sobretot de la “cultura” (repeteixo cometes) que ha decidit engegar la maquinària pesada de l’autobombo per streaming. Escriptors, músics, actors i altres patums: tingueu pietat. Si s’ha instaurat aquesta llei marcial no és perquè us la salteu a la torera. Ara que podem aconseguir la ciutat ideal que volia Plató —començant per la militarització dels nostres carrers—, cal recordar que els poetes, com Homer, van fora. No deixem perdre aquesta oportunitat d’or! I si veiem que les advertències no funcionen, caldrà buscar mesures més dràstiques.

 

 

Alguns diaris han publicat que els darrers dies es trobava a Tarragona, si no s’ha escapat ja, el creador d’un dels primers i més famosos antivirus, John McAfee. L’escocès, però de nacionalitat estatunidenca, ens ha deixat meravelloses estampes com una foto seva pixant d’esquena al pàrquing del McDonald's del Polígon Francolí. També s’ha passejat per la Rambla Nova i pels voltants de Joan XXIII, demostrant que un creador d’antivirus —encara que sigui informàtic— gaudeix d’impunitat total davant de qualsevol mena de patògens. El multimilionari McAfee està per sobre de la llei. Si ell té dret a contaminar-nos passejant-se pel Serrallo, segur que no li costarà gaire programar algun virus informàtic que sigui immune al seu propi antivirus. Les últimes informacions diuen que McAfee ha fugit de la ciutat amb un jet privat. Però, si no fos així, li vull demanar una cosa. Lliuri’ns, si us plau, d’aquesta plaga de venedors de fum que sempre saben com adaptar-se a les adversitats. Si el virus de l’estupidesa humana muta en versió informàtica, si us plau, destrueixi’l. La humanitat li estarà agraïda pel seu servei. I nosaltres podrem seguir cantant al balcó, i aplaudint. Si aconsegueix acabar amb tots aquests comediants, l’aplaudirem a vostè.

 

 

Més notícies de la categoria El Fòrum