Miquel Sàmper, intervenint al Parlament.

Delatar els veïns

Un dels aspectes on la Generalitat ha naufragat més en l’actual crisi del coronavirus ha estat en la seva gestió informativa i comunicativa. Durant molts mesos s’ha fet evident la manca d’una línia comuna entre els dos partits de govern que evités que s’enviessin informacions contradictòries a la ciutadania, en un moment on el més important és la claredat comunicativa.

Tot i que a partir del juliol es va millorar molt aquest aspecte amb l’entrada de Josep Maria Argimón com a secretari de Salut Pública, en els últims mesos les disputes entre ERC i Junts, en un clar context preelectoral, i la ruptura dins l’espai postconvergent —amb relleus en diferents conselleries— han fet aflorar de nou les divergències entre els diferents actors encarregats de fer arribar els missatges als ciutadans.

Aquesta manca de claredat acaba sent un greu perjudici en aquells moments que s’anuncien restriccions com les que s’apliquen des de fa uns dies, i no ajuda gens que surtin consellers que encara compliquin més les coses com quan el nou titular d’Interior, Miquel Sàmper, va demanar que s’avisés als Mossos si entre el veïnat es detectaven sopars o reunions amb gent de fora del grup de convivència.

D’una banda perquè la frase en si fa un tuf important de totalitarisme i recorda a altres èpoques més funestes d’aquest país. Suposo que algú del Govern li haurà de dir a Sàmper —que ha aterrat a la conselleria fa poques setmanes— que aquí s’ha decidit no fer ús dels paral·lelismes entre la lluita contra la covid i les guerres, ja que això és més propi d’estats «opressors i totalitaris». Imagino que el nou conseller ja ho anirà aprenent.

I d’altra banda, perquè l’asseveració de Sàmper torna a erosionar la fràgil convivència que hi ha dins la societat en aquests moments d’incerteses i temors. Comminar als veïns a què es denunciïn entre ells —tal com es demanava a l’abril amb els propietaris de segones residències— no augura res de bo de cara al futur i l’únic a què contribueix és a minar encara més la confiança entre els ciutadans de cara al futur, creant comptes pendents que després seran difícils d’eliminar.

Amb tres mesos de policies de balcó ja en vam tenir prou per veure que no són els ciutadans els que han de fer aquest paper, que acaba sent com si cada ciutadà es prengués la justícia per la seva banda. Caldria que la Generalitat evités afirmacions com aquestes que, a banda de ser poc adequades, només contribueixen a generar més confusió en moments complicats.


Comentaris