Imatge aèria del Delta de l'Ebre

A quant va el Delta?

«Sent-vos sincers, des d’aquí es té la sensació que no hi ha cap interès a salvar el Delta per part dels governs»

Ben tornats, lectors d’esta casa. És una mica trist, un any després d’haver escrit això, haver-hi d’insistir perquè bàsicament per aquí al sud tornem a estar igual. El gener de l’any passat el temporal Glòria i els danys que va causar al Delta de l’Ebre obrien telenotícies i fins i tot se’n van fer programes especials en diferents ràdios i televisions catalanes. Es podria dir que el país s’hi va bolcar. Durant uns quants dies tothom va expressar des del paper que tenia que no volia que desaparegués lo Delta. Alguns es van afanyar a baixar a casa nostra i omplir-se la boca de promeses, que desconec si s’han complert (allò d’assignar diners), el que sembla evident és que no s’han aplicat.

Esclar que fa un any teníem molts (però molts) menys problemes que ara. No estàvem en plena pandèmia i, sobretot, lo temporal Glòria no va deixar boniques postals de neu com ho ha fet lo Filomena. Ho entenc, és molt temptador, per l’excepcionalitat i la boniquesa, obrir telenotícies i estampar portades de diaris amb una nevada d’aquesta magnitud i el col·lapse de Madrid i les batalles campals del jovent divertint-se, i tant. Potser és precisament per culpa d’això, perquè ja no té res d’excepcional que el Delta mos vaigue desapareixent, que ni tan sols se’n parle.

Sent-vos sincers, des d’aquí es té la sensació que no hi ha cap interès a salvar el Delta per part dels governs. Potser els municipals sí, esclar, també és casa de la gent que integra els governs municipals, però a nivell estatal, fins i tot autonòmic, què és una zona d’aiguamolls i arrossars comparat amb la majestuositat d’una gran urbs? Què passaria si el que estigués desapareixent fos part de la capital espanyola o la catalana? Ja em contesto jo: probablement, depèn de quina part, si s’enfonsés la Cañada Real sembla que els donaria ben igual.

Això fa pensar que s’està posant preu al nostre Delta. Que si generés més riquesa, com ho fan les grans ciutats o els llocs molt turístics, ja estaria el problema arreglat. Hi ha estudis que demostren de quina manera es pot mantenir amb vida. Però el Delta de l’Ebre és un espai natural que més que riquesa genera bonicor, benestar, patrimoni ecològic, a banda de ser la casa d’algú: d’un munt de peixos i moixons i també la nostra, la dels ebrencs, i voldríem conservar-la, naturalment, com cadascú casa seua, suposo.