Treballadors de l'Ajuntament i la policia del Vendrell, en plena protesta.

Qui dies passa...

«El Vendrell paga ara una mala gestió feta durant molt de temps al consistori»

Després de quatre caps de setmana sense patrulles de policia local en el torn de nit, el Vendrell viu una situació molt delicada. La caiguda de l’estat d’alarma ha suposat que molta gent s’hagi llençat al carrer, optant per fer ‘botellons’ a la via pública en un moment en què l’oci nocturn segueix tancat. Un còctel explosiu que deixa totalment desprotegits els veïns.

La situació del cos de policia no es pot deslligar del conflicte laboral que hi ha obert entre els sindicats i l’Ajuntament i que es troba actualment en el seu punt més cruent. Els treballadors fa molts anys que demanen una millora de les seves condicions laborals, i la situació, després de tant de temps, es troba totalment enquistada. Per això han dit prou.

El Vendrell paga ara una mala gestió feta durant molt de temps al consistori, que el va convertir en un dels ajuntaments amb un deute municipal més gran de Catalunya. Aquest fet va derivar en un pla d’ajust a deu anys que es va iniciar el 2012, i posteriorment ampliar el 2013. A la llarga, ja s’ha vist que els que ho han acabat pagant més han estat els treballadors, que són els que es queden, perquè els representants polítics només estan de passada.

Aquest és el gran problema de la gestió a les administracions públiques, que ningú s'acaba de fer responsable d'allò que passa, perquè sempre és una cosa «que ve d’abans», però mai es fa res per redreçar-ho. Ja s’ho trobaran els que vinguin després, i qui dies passa, anys empeny. El pla d’ajust aprovat el març del 2012 va suposar una fiscalització més gran de les finances del consistori, destapant que hi havia moltes coses que no es feien de la manera que s’havien de fer.

A més a més, fixava una retallada anual (del voltant del 9%) per retornar els diners als bancs, amb els corresponents interessos. Per aconseguir aquestes xifres es preveien mesures com no cobrir les jubilacions durant deu anys, reorganitzar el personal o suprimir contractes externs que s’haurien de suplir amb personal propi. Una sobrecàrrega pels treballadors que, tal com s’ha pogut comprovar, els ha deixat esgotats i al límit de les seves capacitats. I ara han dit prou. Un clar exemple que la mala gestió, al final, es paga. El trist és que sempre l’acaben pagant els mateixos.