Paperetes electorals

Un diputat britànic per a la Catalunya Sud

La Catalunya Sud necessita més que mai, guanyar posicionament. I no només guanyar-lo sinó trobar diputats que defensin aquest posicionament i permetin impulsar els projectes estratègics de la regió

Queden pocs dies per acabar la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14-F. Ahir va tenir lloc el “Debat” a TV3 entre els candidats i no ser si algun indecís es va acabar de decidir amb tant d’espectacle i poc de política.

 

La nostra regió va passar desapercebuda en tot el debat, algun candidat va fer un esment, més tòpic que mai, parlant de la petroquímica i del turisme, c’est tout. Com sempre invisibles, i sembla que els partits vinguin a la nostra regió a buscar els 18 diputats i ja està, quatre anys més d’oblit, d’oblit i de perdó.

 

La Catalunya Sud necessita més que mai, guanyar posicionament. I no només guanyar-lo sinó trobar diputats que defensin aquest posicionament i permetin impulsar els projectes estratègics de la regió.

 

Malauradament els darrers anys, cap diputat electe ha tingut la capacitat ni el lideratge per posicionar la Catalunya Sud al Parlament, cap. Exemples com el drama constants de les infraestructures i la mobilitat, la situació del Delta de l’Ebre, els problemes de seguretat de la petroquímica de Tarragona, i la desindustrialització al Baix Penedès, en són alguns dels exemples. Per acabar d’esvair dubtes, els Pressupostos de la Generalitat per la Catalunya Sud deixen molt a desitjar, i els partits del govern han fet un paper molt discutible al respecte.

 

Com podríem donar el tomb a aquesta situació? Segurament tot depèn de combinar dues variables. La primera, la persona diputada, determinant que tingui un compromís amb el territori i amb la política territorial, si no existeix aquest compromís, la batalla està perduda. L’altra variable és el partit al qual pertany. Si el partit està disposat a escoltar el territori, si el partit té una idea de país que vagi més enllà de Barcelona, i aquesta variable també és imprescindible. La combinació de les dues és la que condiciona l’èxit de l’operació; defensa i posicionament del territori.

 

A vegades s’enveja el sistema electoral i polític britànic, d’aquí el títol d’aquest article. Un sistema on el lligam entre el representant i el territori representat és un lligam estret, intens i incorruptible. Quan aquest lligam es corromp, el diputat té totes les de perdre.

 

Us imagineu tenir aquest lligam aquí? Que un diputat de la Catalunya Sud hagués de donar comptes amb el territori periòdicament? Un diputat que el dia després de les eleccions no desconnectes del territori?

 

Aquest diumenge està a les nostres mans escollir el nostre diputat, preferiblement aquest que demostrin ser el més britànic possible, que demostrin que porten la Catalunya Sud al cor i al cap, sobretot al cap. I anar a votar amb un esperit crític, pensant i analitzant que han fet i que han defensat els nostres diputats sortints, i si amb la seva gestió ens han ajudat a millorar la qualitat de vida o al contrari, no han estat dignes representants del nostre territori, d’això va el 14-F a la Regió de la Catalunya Sud.