Foc a l'Espluga

«Aquesta relació que trobem entre art i element, relació també creativa, no deixa indiferent el visitant. La proposta del Museu de la Vida Rural toca i toca molt de prop, només falta un lloc on cremar-se»
El Museu de la Vida Rural inaugura la nova exposició 'Jugar amb Foc'! | Àngel Ullate

L’aigua, especialment del Milans i del Francolí, és la protagonista, indiscutible, de tots els reculls informatius del 2019 a la Conca de Barberà. Les riuades de la nit del 22 d’octubre del 2019 van crear un nou paisatge a tota la vall dels dos rius, des de Vallclara i Vimbodí, fins al Francolí, especialment a l’Espluga, Montblanc i Vilaverd.

 

Si a la Conca era l’aigua a la tardor; el Foc va ser el protagonista del 2019 a la Ribera d’Ebre, Garrigues i Segrià. On un terrible i descomunal incendi arrasà 5000 hectàrees de camps i boscos a més de granges i d’altres instal·lacions agropecuàries.

 

El foc i l’aigua són dos dels quatre elements clàssics juntament amb la terra i l’aire. També resulten els elements bàsics de la meteorologia i dels més destacats i devastadors dels efectes resultants del canvi climàtic.

 

Per conèixer millor el foc –de vegades amic, pensem en una calçotada o en una costellada; de vegades enemic, pensem en un incendi com és el cas que hem indicat més amunt— el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, el veritable museu de la Conca de Barberà, presenta al llarg d’una bona temporada l’exposició Jugar amb foc.

 

Una exposició coproduïda per la Fundació Carulla i la Fundació Pau Costa, estructurada en quatre grans àmbits: l’origen del foc, el foc aliat, el foc desfermat i conviure amb el foc. Quatre formes de foc però que podem unir en un sol: el foc artístic. Potser és deformació professional, però haig de reconèixer que és un encert enfocar l’exposició cap al camp de les arts. El foc comparteix espai amb la pintura, l’escultura, la fotografia o el món digital com una tècnica artística més. Potser podem sumar un cinquè àmbit: el foc creador.

 

Les parets blanques de les sales d’exposicions temporals del Museu de la Vida Rural s’han transformat en espais més petits. La primera d’elles ja mostra obres de Guinovart o Brossa, que comparteixen espai amb falles de Pirineu i forques de diables locals.

 

Una sala hipòstila, com en els temples egipcis, ens condueix al sancta sanctorum, on la gran divinitat és el tapís de Joan Miró, acompanyat d’una obra de Guinovart i una filmació de Català-Roca.

 

Un altre dels pilars artístics de l’exposició és la important presència de la fotografia. Josep Bou i Chema Madoz comparteixen model. Els dos creadors s’han inspirat en uns llumins com mesuradors de l’impacte del foc. El llumí, com a element senzill i barat, potser també representa la primera relació amb el foc, el nostre petit foc. Un llumí, que de la mateixa forma que una cigarreta mal apagada, pot provocar un incendi descomunal.

 

Aquesta relació que trobem entre art i element, relació també creativa, no deixa indiferent el visitant. La proposta del Museu de la Vida Rural toca i toca molt de prop, només falta un lloc on cremar-se.

 

És palmari que la mostra representa una aposta de primer nivell cultural. Una altra barrera que trenca el museu de l’Espluga, i una altra vegada que transforma la segona població de la Conca de Barberà en la segona capital cultural del país.

  

 

 

Més notícies de la categoria El Fòrum