EN DIRECTE

⚠️🌧 Talls de carreteres, inundacions i estralls arreu en l’últim dia del Glòria

Agafant-se a la taula de salvació

El Nàstic i el seu entorn tornen a viure un depressiu. Quan semblava que l'equip podia enlairar el vol per amagar les carències habituals, dues derrotes consecutives tornen els grana a la vora de l'infern
L'Olot i l'Hércules, els dos darrers rivals del 2019 | Joan Alfons López

 

El Nàstic i el seu entorn tornen a viure un moment depressiu. Quan semblava que l'equip podia enlairar el vol per amagar les carències habituals, dues derrotes consecutives tornen els grana a la vora de l'infern. Les sensacions de pena, llàstima i vergonya batallen entre elles per ser la dominant en el sentiment d'uns nastiquers que ni en els pitjors dels malsons temien aquest present. L'expressió que se sentia durant l'any passat de «baixarem però, com a mínim, guanyarem més», sembla ara un acudit dolent.

 

El playoff d'ascens està ja a tretze punts i el lideratge a quinze. El descens directe es troba un per sota i la permanència un per dalt. Després de quatre partits, amb dues victòries i dues derrotes, la pregunta és: s'ha acabat l'efecte Seligrat? O no n'hi ha hagut mai? L'Ejea era el pitjor visitant i el Prat el pitjor local. És vital que l'equip desperti en els dos pròxims partits al Nou Estadi. Un és Copa però si es perd, el partit contra l'Hércules pot provocar un Nadal força amarg a la Budallera.

 

Els alacantins decidiran com viu el Nàstic els torrons. I és precisament l'Hércules el reflex d'allò que pot passar si no es reacciona. A les terres valencianes ja han canviat el xip. Després de quedar-se a un pas de pujar a Segona el passat estiu, ara estan a la zona vermella de la taula i ja parlen públicament de lluitar per evitar el descens a Tercera. La pregunta és: aquí s'hauria de fer el mateix? O fer-ho seria llançar la tovallola massa d'hora? A només dos partits d'acabar la primera volta, el Nàstic només ha guanyat a quatre rivals. Quatre de disset.

 

L'any 2014 es va viure una situació semblant o pitjor, si es té en compte que va passar quan el marge era extremadament mínim. Es va arribar a la jornada 26 amb 33 punts, a quinze del quart classificat quan només quedaven dotze jornades. Una reacció miraculosa amb l'aleshores acabat d'arribar Vicente Moreno a la banqueta, va provocar que els grana juguessin la promoció d'ascens.

 

Què fem? Mirem la permanència o guardem esperances i mirem encara cap a dalt? Got mig ple o got mig buit? L'únic que està clar és que com la cosa no millori, l'aficionat agafarà el got i el rebentarà contra el terra. És curiós que la traducció correcta de l'expressió castellana «cogerse a un clavo ardiendo» sigui «agafar-se a la taula de la salvació». Què fem, Nàstic? Lluiteu per salvar-vos o us agafeu a la taula de salvació? Sembla el mateix però signifiquen el contrari. I tu, quina opció tries?

 

Joan Alfons López, responsable d'esports a TarragonaDigital.com