Imatge d'una edició anterior del Concurs de Pintura Ràpida de Vimbodí i Poblet

Guia de turisme km. 0: La Conca de Barberà

Us proposem un viatge a fascicles per les comarques de la demarcació de Tarragona. Joies amagades que ara, en aquests moments incerts, podem descobrir.

Ens agradi o no, el model turístic ha canviat, i de cop. Fa anys que estem acostumats a l’avió low cost, al fet que sigui més econòmic volar a Londres que no conduir de Deltebre a Portbou, i a trobar-nos turistes catalans escampats arreu del món, des de Bolívia a qualsevol illa perdura de les Filipines.

 

Desenganyem-nos però; aquest model no tornarà, almenys a curt termini. La crisi sanitària del nou coronavirus ha capgirat uns costums que, cal reconèixer, tampoc eren gaire sostenibles. Però més enllà de lamentar-nos, podem aprofitar aquesta situació per a fer una cosa ben bonica: conèixer el nostre territori. Allò tan a prop i del que estàvem molt allunyats. Perquè no cal anar a l’altra punta del món per a trobar racons preciosos. Us proposo un viatge a fascicles per les comarques de la demarcació de Tarragona. Joies amagades que ara, en aquests moments incerts, podem descobrir.

 

I per començar, una d’aquelles comarques incomprensiblement poc coneguda per tot el que té per oferir: La Conca de Barberà. Sí, és cert, pocs són els que encara no han visitat els seus principals reclams: la vila emmurallada de Montblanc o el Monestir de Poblet. Visita curta, d’un dia i cap a casa. Però aquesta comarca té possibilitats per omplir un grapat de dies d’activitats molt interessants. Quedem-nos-hi, doncs, i descobrim-la.

Trepat, pintures i patrimoni de la humanitat

Més enllà d’una de les viles medievals més boniques i més ben conservades d’Europa i de la ruta del Cister, el cultiu de la vinya vertebra aquesta comarca i ha de ser un punt cabdal de qualsevol visita a la comarca. Els vins de la DO Conca de Barberà guanyen reconeixement arreu del món mentre a casa nostra continuen sent un dels vins més puntuats, però alhora més desconeguts. Desenes de petits cellers ofereixen visites enoturístiques, on hi destaquen els de raïm trepat, una varietat autòctona cada cop més apreciada. Diversos productors i joves emprenedors van decidir deixar de produir només vi base cava per a vendre a altres territoris i oferir un producte diferenciat i de qualitat. Els resultats han estat excel·lents.

Festa del Trepat de Barberà de la Conca | Redacció

Entre vinet i vinet, ens queda molt patrimoni per a descobrir, fins i tot reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Estem parlant de les pintures rupestres de les Muntanyes de Prades, a les quals s’hi accedeix des de Rojals. Una activitat que combina natura i us escenari preciós amb visita als gravats de Mas d’en Llort i Mas de Ramon de Bessó. Una activitat guiada que s’acaba a Montblanc, on es visita el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, un projecte museístic didàctic i interactiu amb explicacions i reproduccions dels gravats.

Les coves, l’aiguardent i els museus de l’Espluga templera

Però les activitats relacionades amb els jaciments no s’acaben aquí. Amb un cop de cotxe som a l’Espluga, a punt de visitar la seva espectacular Cova de la Font Major. La cova, una de les set més llargues del món, habitada a la prehistòria, lloc de rituals ibers i usada també pels romans, ofereix la visita a la cova museu, amb reproduccions de la vida primitiva i de coneixements geològics. Pels més agosarats també s’ofereix la ruta aventura, una ruta espeleològica en la qual t’has d’equipar amb casc i neoprè. Justament així podem arribar a la troballa històrica que Josep Maria Vergès va fer l’octubre passat: el primer santuari paleolític d’art rupestre que s’ha trobat a Catalunya, amb més de cent figures de cérvols, cavalls i bous, entre altres.

L'interior de la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí
L'interior de la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí | Coves de l'Espluga

Deixem l’art rupestre, ja a l’Espluga ens queden més activitats. Vila amb passat i vestigis templers, acull també l’impressionant Museu de la Vida Rural, de la Fundació Carulla, un museu etnogràfic que ens descobreix el nostre passat i orígens rurals. I si a la Conca hi ha vi, també hi ha d’haver aiguardent, no? Doncs a la mateixa vila també hi podrem visitar el curiós Museu de l’Aiguardent, la Fassina Balanyà, una antiga destil·leria, de les poques que es conserven al nostre país, que ens ajudarà a entendre una de les principals activitats econòmiques catalanes durant molts segles. I a més, per acabar la visita, que millor que un gotet d’aiguardent?

Muntanya, minaires i el món de la trufa

Deixem l’Espluga i ens encaminem cap a Vimbodí. A part del conegudíssim monestir, que no necessita més presentacions, Vimbodí també acull el Museu del Vidre, una didàctica experiència lligada a l’activitat tradicional d’aquesta vila.

 

Ens calcem les botes perquè arribem a una de les portes d’entrada de les Muntanyes de Prades. Entre castanyers, teixos i els rars roures reboll, en l’anomenat Paratge Natural de Poblet, hi trobem desenes de pous de gel, el mirador de la Pena, amb les seves roques vermelloses, i un passat miner que floreix arreu. Ben a prop s’hi troba la zona del Barranc de Castellfollit, aclamat pels escaladors per la seva roca granítica a l’estil pirinenc, on podem fer-hi també boniques rutes. Per exemple, el curt itinerari micològic, ideal per a nens, amb curioses pintures dels diferents bolets entre els arbres.

 

Més desconegut, però tant o més interessant, a la mateixa vall hi trobem també l’itinerari geològic, on podem trobar les cases i, fins i tot, vagonetes i eines d’una explotació minera d’on es produïen llambordes de granit. En aquesta zona també s’hi extreia plata, plom, ferro i coure des de l’època dels romans. La ruta segueix fins a la Mina de l’Atrevida, on s’hi extreia barita i cobalt.

Concurs de gossos tofonaires a Vilanova de Prades
Concurs de gossos tofonaires a Vilanova de Prades | Àngel Ullate

Carretera amunt arribem al capdamunt de les Muntanyes de Prades, amb Vilanova de Prades com a reducte de la Conca. Excursions, escalada, bolets i fires, com la de la castanya o la trufa, donen fama a aquesta bonica població. Terra de trufes, s’hi pot realitzar una activitat de trufiturisme per a conèixer aquesta activitat in situ, tot acabant amb un tast de vins d’alçada de la població.

Molt més a descobrir

Encara ens deixem moltes coses, ja que la Conca és una mina, mai millor dit, d’activitats. El castell dels Llorac de Solivella, l’important castell templer de Barberà de la Conca o el Museu de l’Alabastre, activitat tradicional de Sarral, en serien alguns exemples. Per cert, potser us heu adonat que no hem parlat d’una part d’aquest territori. Es tracta de la comarca natural de la Baixa Segarra, inclosa administrativament a la Conca però amb història i orografia pròpia. Aquesta serà la següent parada, ja que mereix un article per si sola. Aquest viatge per les nostres comarques continua.


Comentaris