ÚLTIMA HORA

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre sumen 31 positius nous de Covid-19 aquest dijous

Lo misteri del pingüí de Nadal

«Este any, com a novetat nadalenca, l’Ajuntament d’Amposta havia fet instal·lar per diferents punts del poble una decoració infantil especial, formada per un Mickey Mouse, un ninot de neu, un iglú i un pingüí al costat de l’iglú, tot una monada».
El nou ampostí d'adopció, des d'aquest passat Nadal. | Cedida

Ara que les festes de Nadal ja formen part d’aquella bossa de jute que són los records, explicaré el que ha esdevingut a la comarca del Montsià. Este any, com a novetat nadalenca, l’Ajuntament d’Amposta havia fet instal·lar per diferents punts del poble una decoració infantil especial, formada per un Mickey Mouse, un ninot de neu, un iglú i un pingüí al costat de l’iglú, tot una monada, il·luminat a la nit, ja vos dic, una monada. Bé, resulta que dos dies abans de Reis algú va robar lo pingüinet! Quina vergonya. A vore, va robar; se suposa. No podem descartar al 100% que se no l’enduguessen los extraterrestres.

Quan era joveneta, amb la colla teníem el que en dèiem un club, al poble, un local que llogàvem entre trenta o quaranta persones a mig créixer i on s’acumulaven bàsicament sofàs en ruïnes, burilles, licor 43 enganxat a terra, playstations i tota mena de decoració d’allò més punk. Un dia de poc que no hi fa cap l’estàtua de Buda a mida real que tenia el senyor Wang a l’entrada del restaurant. Qualsevol que hagi travessat l’adolescència en un poble, a poc cafre que sigue, de seguida farà la reflexió que a la vida li falten emocions fortes. 

No cal ni dir que durant les quaranta-vuit hores en què el Pingu va estar desaparegut vam tenir tot lo facebook ampostí revolucionat a còpia de sinvergüences i altres renecs nostrats. A dia d’avui no se sap què va passar, en quines aventures va discórrer lo pingüino. Sabíem que era qüestió de dies que aparegués. Ningú és tan inútil de posar-lo a venda per Wallapop si viu a les Terres de l’Ebre. Tampoc se’n podien vendre les peces. Al final l'enigma va acabar així: ben entrada la nit de Reis, història a Instagram d’algú que diu “l’hai trobat. Està al Pere Mata”, tot mencionant a l’alcalde amb la pertinent foto que corrobora la troballa, posant a la porta del centre de salut mental. Pingu lo nostre havia acabat la seua aventura ampostina. Duia la corbata al front. Això últim és broma. 

Des de la mirada de la meua frenètica vida, això ha estat de llarg el més emocionant que ha passat a Amposta durant totes les festes (val, i que aparegués un senyor vestit d’ós panda per l’Avinguda de la Ràpita, però això ja us ho explicaré un altre dia). No sé si aconseguirem la pau mundial, salvar el planeta, acabar amb la fam al món, però sens dubte sabem crear trames d’intriga i aventures per a tota la família. "Posa’m un pingüino il·luminat a la rotonda del de Jordi i te creo una gimcana nadalenca de magnitud local."

En fi, amichs, civisme, sí. Diversió, també. No vos enfadésseu.

NOTA: Pingu lo nostre va ser notícia a tots els diaris locals i regionals i va acabar sortint a un dels programes de més èxit de la televisió catalana. A dia d’avui es troba sa i estalvi vivint de manera provisional en un garatge al costat de dotze extintors, pendent d’adopció per part de l’Ajuntament d’Amposta.

"Les incògnites de l’Escola de Música del Vendrell" "Eugeni d'Ors sense casc ni mànega, per David Figueres"