Com localitzar i entrar en llocs abandonats (II)

Per entrar sense permís de vegades cal escalar, saltar, passar per un forat a la porta o a la paret o tot alhora
El recobriment de fusta d'aquest casaral es mantenia intacte. Els radiadors havien tingut pitjor sort. | Jaume Cardona

Un cop aclarida en entregues anteriors la manera de trobar els llocs, anem a la segona part del tinglado que seria el COM accedir en el sentit més estricte de la paraula.

Si és amb permís, no hi ha pèrdua, s’entra per la porta: el propietari t'obre, t'acompanya, t'explica…

Pels vidres trencats entren fulles seques que acabaran cobrint tot el terra. | Jaume Cardona

Solen ser visites enriquidores perquè coneixes de primera mà la història del lloc i les circumstàncies del seu abandonament. En contrapartida, has d’estar pel que fas, només tens una oportunitat de fer les fotos, de fer-les ben fetes, i mantenir una conversa amigable i distesa amb el propietari de vegades entra en conflicte amb el fet d’aconseguir l’estat de concentració necessari per a poder controlar com i què estàs fotografiant. 

És fàcil imaginar aquesta sala plena de gent un dia de Nadal. | Jaume Cardona

Però, i quan no existeix aquest permís perquè no hi ha un amo a qui demanar-lo?

Aquesta és la clau, i és una de les variables que fan que aquesta afició sigui altament addictiva. La resposta és que entres per on pots, si és que pots. Aquesta afirmació és molt àmplia, i només hi ha un límit autoimposat: no trencar res, no forçar la propietat. Tot i que hem de tenir clar que no estem violentant un domicili, ja que l’immoble no constitueix la residència habitual de ningú, no deixa de ser una propietat privada que té un amo, encara que se li estigui ensorrant. És seva.

Un edifici amb una magnífica escala de fusta que encara aguanta prou bé el pas del temps. | Jaume Cardona

Aquí entra en joc el principi de prudència, i és que MAI s’ha de perdre de vista la possibilitat que t’enxampin. Aquell propietari que fa trenta anys que no apareix per allí és possible que, amb l’ajuda de Murphy, s’hi presenti just el dia que tu hi ets dins. I ja t’avanço que no serà divertit. Si això passa, no has de tenir res a amagar o ja has begut oli. No violentar el lloc és bàsic per no tenir problemes en cas que acabis "entrevistant-te" amb el propietari o amb l’autoritat.

Una font interior, sales numerades, grans estances. Mai dirieu el que era aquest lloc. | Jaume Cardona

I si et preguntes si m'han enxampat alguna vegada, la resposta és sí, tres o quatre, i sempre sense conseqüències gràcies al fet que no només semblava innocent sinó que també ho era. Em consta que alguns dels agents que m'han estat esperant a la sortida ara són seguidors de “La Makineta del Temps”, i des d'aquí vull enviar-los la meva salutació i agraïment pel fet que seguim sent amics tant ara com en el futur.

Aquesta fàbrica donava feina a mig poble. | Jaume Cardona

Per entrar sense permís de vegades cal escalar, saltar, passar per un forat a la porta o a la paret o tot alhora. Per això, tot i que no cal tenir una condició física excepcional (diguem que jo no sóc l'arquetip habitual d'atleta...) sí que cal tenir un mínim d’habilitats motores que permetin caminar uns quants quilòmetres, salvar desnivells, enfilar-se o reptar com un llimac.

Es nota de seguida quan un lloc és remot: no hi ha pintades i no ha desaparegut el metall. El vandalisme no ha arribat aquí. | Jaume Cardona

Suposo que us pregunteu «I què fas, Jaume, arribes allí i sempre trobes un lloc per on entrar?»

La resposta és no. De fet, sovint el que havia de ser un dia d'exploració intens es converteix en un romiatge per llocs mig en runes on no pots entrar. Podríem dir que aquesta és una afició on et gastes bastants quartos en combustible fent kilòmetres que sovint resulten infructuosos.

Una antiga nau plena de cotxes antics. El seu propietari es nega a vendre'ls. | Jaume Cardona

Per últim, el procés d'accés a un lloc abandonat comporta un seguiment que pot ser més o menys llarg. En alguns casos, anys. Vas passant, vas veient si tot està igual, si al llarg d'aquest temps s'ha tornat a habitar el lloc, si hi han iniciat obres… i també, clar, si durant aquest temps algú ha intentat entrar (no, no em refereixo a fotògrafs). Que jo no violenti la propietat com a principi inexcusable no vol dir que tothom tingui aquesta premissa. I no perdem de vista els amics de les coses alienes, que tan sovint fan la feina bruta i sempre, sempre, s’assabenten dels llocs susceptibles d’estar abandonats molt abans que jo.

Un antic colmado o millor: el que queda d'ell. | Jaume Cardona

 
Jaume Cardona és fotògraf i autor del blog La Makineta del Temps

"El Bitllet | «Sobre la marxa», per Jordi Olària Gras" "Imaginaris limitadors sobre llengua i identitat, per Marina Massaguer"