El misteri de les boles de pedra prehistòriques de fa un milió i mig d'anys

La seva presència ha desconcertat el personal investigador, perquè tot i que fa més de mig segle que s’estudien, se sap ben poc de com i per què se’ls va donar aquesta forma ni dels seus usos
Procés de digitalització dels esferoides. | IPHES

Entre alguns conjunts d’eines d’indústria lítica dels períodes Olduvaià i Acheulià, els més antics de la humanitat, han aparegut boles de pedra amb una antiguitat del voltant d’1,5 milions d’anys. La seva presència ha desconcertat el personal investigador, perquè tot i que fa més de mig segle que s’estudien, se sap ben poc de com i per què se’ls va donar aquesta forma ni dels seus usos. Aquestes eines se les coneix com a esferoides i si bé entre la comunitat científica hi ha qui considera que es van manufacturar intencionadament, altres defensen que la seva forma s'obtenia de manera accidental, a partir d'activitats de percussió. A més, hi ha qui pensa que la seva morfologia ha de reflectir una funció específica, o potser fins i tot algunes normes socials o simbòliques.

 

Per esbrinar-ho, un equip integrat per especialistes catalans i israelians intentarà trobar respostes a totes les preguntes que plategen els esferoides, a partir de l’anàlisi de dues-centes peces d’aquestes característiques trobades a Ubeidiya (Israel). Aquest és l’objectiu del projecte de recerca Esferoides del Paleolític Inferior (The Lower Paleolithic Spheroids Project - LPSP), dirigit per Deborah Barsky, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professora associada de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), en col·laboració amb el Laboratori d’Arqueologia Computacional (CAL-HUJI) de la Hebrew University of Jerusalem (Israel) i del Tel Hai College (Alta Galilea); està finançat per la Fundació Gerda Henkel (Alemanya).

 

Per part de l’IPHES i de la URV, a més, destaca la participació de Robert Sala, Josep Maria Vergés i Stefania Titton; així com Leore Grosman i Antoine Muller de la CAL-HUJI, i Gonen Sharon de la THC.

 

L’equip internacional català i israelià aplica noves metodologies analítiques que ofereix el CAL-HUJI a Israel per analitzar les dues-centes eines esferoidals en roca calcària descobertes en el jaciment d’Acheulià antic d'Ubeidiya (Israel), amb una datació aproximadament d’1,5 milions d'anys. Un dels objectius d’aquest projecte serà desenvolupar una base metodològica per a futures interpretacions.

 

En una primera fase d’aquest projecte, Deborah Barsky, investigadora principal del projecte, i Stefania Titton (estudiant de doctorat de la URV) han viatjat recentment a Jerusalem per treballar amb experts de la CAL (HUJI) creant models dels artefactes digitalitzats en 3D d'alta precisió per a l'estudi de morfometria geomètrica, amb el software de l'ordinador associat, desenvolupat i proporcionat per aquest institut.

 

La següent fase del projecte serà reproduir experimentalment les morfologies dels esferoides tot utilitzant la mateixa pedra calcària que la localitzada en el conjunt lític d'Ubeidiya. Les investigacions permetran recopilar dades computacionals a partir de la replicació digital tant dels esferoides arqueològics com dels experimentals. Aquestes dades seran emmagatzemades i compartides entre els investigadors que treballin temes similars.

 

Es preveu que les aportacions d’aquest projecte proporcionin una metodologia multidisciplinària operativa, que defineixi i analitzi objectivament els esferoides i que ampliarà els nostres coneixements sobre la seva presència durant la transició de l’Olduvaià cap a l’Acheulià en el registre arqueològic global.

 

 

Deborah Barsky és investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

Més notícies de la categoria El Fòrum