No som tots iguals

«Tanquem-nos, doncs. És el moment de fer sacrificis. Però no som tots iguals, ni ho viurem de la mateixa manera»
Tothom tancat i barrat a casa. | Arxiu

Hi ha tempestes que amaren el terra i ens deixen els peus xops. Aquests dies, el correu electrònic és testimoni del devessall d’actes anul·lats que cauen, gota a gota, sobre el paraigües raquític de molts autònoms i petits empresaris que sobreviuen esperant el pagament de l’eterna factura. La pandèmia engreixa titulars i cau com un llamp. També deixa en evidència una realitat que resa que no tots som iguals ni ho viurem de la mateixa manera.

Centres culturals, escoles, esdeveniments esportius, concerts i festivals de música, activitats extraescolars, sales de teatre i visites guiades s’han suspès o estan a punt de fer-ho. Com també passa amb moltes classes de formació no reglada, recitals, fires i mercats, xerrades i totes aquelles cites que ens permeten formar-nos, créixer com a persones.

  

No es tracta de jutjar la idoneïtat d’aquelles mesures que volen evitar que se saturi el sistema públic de Salut, però també estaria bé pensar en totes aquelles activitats que han quedat ajornades. S’han parat iniciatives que han suposat moltes hores de feina a persones que ara veuen com aquests actes queden en un trist comunicat que els emmudeix. I que ens silencia una mica a tots. 

 

I no, no som tots iguals. Mentre alguns s'omplen la boca dient que "cal fer teletreball", altres ja fa temps que practiquem aquest bonic eufemisme com a sistema de vida, que implica seguir produint igual que en una oficina, sense horaris, en condicions precàries i moltes vegades més mal pagats que en altres tipus de feines. No ho oblidem. La solució transitòria d'uns és la realitat de molts altres.

 

Mentre alguns assumiran la tancada obligatòria que suposa controlar la borrasca que estem passant sense patir pel seu sou —i cobrant igual a final de mes— altres veiem com se'ns anul·len classes, actes i feines que són importants per a mantenir-nos i que retallen la nostra capacitat adquisitiva. Qui i de quina manera solucionarà que renunciem als nostres ingressos per al bé de tots?

 

Mentre alguns es resignaran a no anar a aquell concert, a aquella obra de teatre, a aquella classe o a aquella exposició i segurament engreixaran el pagament mensual de gegants com Netflix o Amazon, altres veuen com la tasca impagable d'hores de feina s’ha transformat en un horitzó ple de promeses que es fonen mentre cau la pluja de mesures de protecció, de notícies no sempre certes i de titulars plens de por. 

 

Tanquem-nos, doncs. És el moment de fer sacrificis. Però no som tots iguals, ni ho viurem de la mateixa manera. Llegim, cuinem i estiguem per nosaltres. Però quan passi la tempesta, fem-nos un favor; anem a més concerts, omplim les sales de teatre que ara han quedat tancades, comprem a la botiga de la cantonada, anem a dinar al restaurant del veí, abandonem la compra a casa de les grans cadenes de supermercats, comprem llibres a la llibreria més propera i animem-nos a contractar un guia que ens descobreixi els secrets dels carrers on passem i que no coneixem. 

 

No som tots iguals, i a alguns els costarà molt recuperar-se d’aquesta pandèmia, però entre tots podem fer moltes coses per fer possible que surti el sol després de tanta pluja. 

 

Més notícies de la categoria El Fòrum