El president dels EUA, Donald Trump, positiu en covid-19, surt de la Casa Blanca amb mascareta per anar cap a l'hospital

El vint per cent de maldat

No és el primer cop que passa a la història: algú d’aquest vint per cent del ram de la maldat té veritables dots per moure masses

Llegia en l’últim llibre de Pere EstupinyàA vivir la ciencia. Las pasiones que despierta el cerebro” un estudi fet en pàrquings de supermercats que analitzava el comportament general de les persones. La cosa anava així: en un pàrquing de supermercat que estava perfectament net i mancat de papereres, havien deixat en tots els eixugaparabrises un paperet amb publicitat absolutament gens interessant. El típic paper del qual et vols desfer abans i tot de mirar-te’l. Van fer el mateix en un altre pàrquing de supermercat que ja estava brut com una guilla. Es veu que molta més gent es va endur el paper a casa per tirar-lo després en el pàrquing que estava net que en el pàrquing que estava brut. O el que és el mateix: en el pàrquing que ja estava brut, la majoria de gent va tirar el paper a terra. Tot i així, va haver-hi unes quantes persones que el van tirar a terra en el pàrquing net i d’altres que se’l van endur a casa en el pàrquing brut.

D’aquest experiment es van extrapolar les conclusions següents: hi ha un aproximadament un 20% de gent que fa el bé independentment de les circumstàncies, una gran massa d’un 60% que fa el que fan els altres, és a dir, que es deixa portar, i un altre 20% per cent que fa el mal passi el que passi, són els sociòpates.

Llegir això em va fer pensar que durant el temps (no va arribar a l’any) que vaig viure a Madrid ara fa una vida em va sobtar molt que, a les barres dels bars, llencessin els tovallons d’aquells que no eixuguen, els escuradents i fins i tot les crostes dels musclos i les peles de les gambes a terra, als peus de la barra. Era el normal. Tothom ho feia. Evidentment que jo no, que m’ho mirava esborronada mentre demanava coberts per pelar les gambes que et donaven gratis amb la tapa de la Mahou. Compte! Amb això no estic dient que a Madrid siguin uns sociòpates, simplement dic que això reforçaria aquesta conclusió.

Un altre exemple sobre la maldat de les persones: fa unes setmanes em van ratllar el cotxe. Sort que té tants anys que no pot entrar a Barcelona, que si hagués sigut nou, a algú tan sensible com jo li hauria fet molt de mal, perquè la ratllada va ser intencionada, feta amb una clau o alguna cosa punxeguda, a tot lo puto llarg del cotxe. El 20% de maldat —de seguida vaig lligar caps— i em vaig dir Maria, has de conviure amb aquest vint per cert, és la quota del viure. Vas nàixer, vius en este planeta, tens una vida, a canvi, convius hi ha un vint per cent de maldat. Això em va calmar.

I si la maldat es queda aquí, camuflada de vagància, deixadesa o dimoniada, rai. Mal és que sempre hi ha sociòpates prèmium, una maldat poderosa i sofisticada. Parlo de Donald Trump, que aquesta setmana pot ser reelegit com a president dels Estats Units, cosa que espero que no passi pel bé de la humanitat. (Trump està tan tarat que aprofita la violència descarnada que ha sofert França aquestes últimes setmanes per fer política de P3: va dir que si Biden arriba al poder, a Estats Units passarà el mateix que França.)

Ahir llegia que les vendes d’armes als EEUU havien augmentat en un 90% respecte a l’any anterior davant la incertesa de les eleccions i la por dels aldarulls que hi pugui haver després. També, que Biden va haver de cancel·lar un acte electoral a Texas la setmana passada perquè el van assetjar una caravana de vehicles formada per seguidors de Trump, la majoria dels quals armats, que fins i tot van acabar colpejant per intentar fer fora de la carretera un dels vehicles del personal.

No és el primer cop que passa a la història: algú d’aquest vint per cent del ram de la maldat té veritables dots per moure masses. Si a més té diners, poder i altaveus, potser gran part d’aquest 50% de la societat que tiraria el paper a terra si el terra ja estigués brut trobaran motius per enganxar-se al seu discurs aberrant i desacomplexat.

El mal a petita escala i el mal a gran escala està entre nosaltres. Des del que es creu més intel·ligent per estar saltant-se les normes COVID fins el que anima el seu seguici a agafar les armes i a intimidar el personal. Enmig d’una pandèmia no tingueu cap dubte que el terra és brut, amics. Que la majoria som tots i tots en som l’excepció i, en resum, com més persones hi hagi fent el bé, més gent trobarà normal el bé. I al revés.

(Recordeu que la mascareta va per sobre el nas.)


Comentaris
Orange Man
Maria, Ara que ja has evacuat. Si vols podem parlar d'economia i de dades. T'animes? Agafo lloc aquí per si vols contestar.