ÚLTIMA HORA

Agredeixen un revisor de tren al seu pas per l'estació de Sant Vicenç de Calders

ATENCIÓ

Desapareix un noi de 20 anys prop d'una séquia a les comarques de Girona

Els exjugadors del CF Reus, a punt per cobrar el que els hi devia el club

Els antics integrants del CF Reus han cobrat els diners pendents de quan eren futbolistes ganxets. Els diners procedeixen del Fons de Garantia Salarial de LaLiga
La plantilla del CF Reus ja ha cobrat fins al darrer cèntim | Laia Solanellas

 

ACTUALITZACIÓ: Els exfutbolistes del CF Reus encara no han rebut als seus comptes bancaris l'ingrés efectiu dels diners pendents però després de la reunió entre LaLiga i AFE que us hem explicat, la situació s'ha desencallat i el pagament es farà, teòricament, en els pròxims dies. Sigui com sigui, els esportistes tenen garantit rebre els diners. Ara falta el procediment pràctic que, com ha quedat demostrat en els últims mesos amb la situació dels roig-i-negres, sempre s'acaba dilatant en el temps.

 

ORIGINAL: Els antics jugadors del CF Reus Deportiu ja poden passar pàgina de forma definitiva de la seva etapa a la capital del Baix Camp després d’haver cobrat fins al darrer euro que l’entitat ganxeta els hi devia. Segons ha pogut saber TarragonaDigital amb fonts consultades d'AFE (Asociación de Futbolistas Españoles), ha estat aquest mes d’abril quan els exfutbolistes roig-i-negres han vist desencallat el pagament fins al darrer cèntim d’euro les mensualitats que el CF Reus no va poder fer front i que van precipitar el final fatal del conjunt al futbol professional.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

No ha estat fins aquest mes d’abril quan els esportistes han aconseguit els diners pendents després de setmanes i mesos amb la situació encallada entre LaLiga, l’AFE (Asociación de Futbolistas Españoles) i el bufet d’advocats Nebot i Páez, representants fins fa poc dels jugadors. L’estament presidit per Javier Tebas i el sindicat liderat per David Aganzo han estat els que han aconseguit desfer el nus legal i han propiciat, mitjançant el conveni col·lectiu establert, l’arribada dels diners als comptes bancaris dels jugadors.

 

D’on surten aquests diners?

Els antics jugadors del CF Reus ja han cobrat però no ha estat l’entitat roig-i-negra aquella que ha posat els diners sobre la taula. La injecció econòmica procedeix del Fons de Garantia Salarial que LaLiga va aprovar l’agost del 2011 com un sistema d’autofinançament per aquells clubs que no poguessin fer front als pagaments i es trobessin en situació concursal, deixant els professionals que juguen sobre la gespa desemparats. Els diners d’aquesta guardiola procedeixen, en bona part, d’un potent percentatge dels ingressos per les travesses i dels drets televisius que LaLiga percep.

 

Santiago Nebot (esquerre) i Javier Paredes (dreta) parlen amb Xavi Bartolo (d'esquena) | Joan Alfons López

 

Sis jugadors han cobrat més que els altres dotze

Tots els integrants de l’extingit CF Reus ja han cobrat però uns ho han fet en unes quantitats més importants que els altres. Dels divuit jugadors de la primera plantilla, sis han cobrat unes quantitats més importants que els altres dotze. La diferència es troba, principalment, en aquells que van denunciar al club al desembre i van cobrar sobre la botzina abans de quedar lliures i aquells que van veure rescindits els seus contractes perquè el club no va poder pagar. Homes com Èdgar Badia, Fran Carbia, Vitor Silva, Shaq Moore, Mikel Villanueva i Tito Ortiz han cobrat les mensualitats corresponents als mesos de setembre, octubre, novembre i desembre, a més dels diners corresponents fins al 28 del darrer mes, dia on van quedar alliberats amb el vistiplau de la Comisión Mixta de LaLiga.

 

Dels altres dotze, el repartiment es divideix en un grup de deu i un de dos. Pol, Bastos, Herrera, Catena, Linares, Vaz, Carbonell, Ledes, Domínguez, Yoda i Mario, jugadors que van denunciar en la primera ronda de reclamacions i que van cobrar els tres primers mesos pendents, només han rebut els diners corresponents del 10 de desembre fins a finals de gener, quan el club va ser expulsat de LaLiga i van poder fitxar per altres clubs. Els altres dos jugadors pendents són Olmo i Querol, que han cobrat els mateixos diners (del desembre a finals de gener) després de denunciar i cobrar en la segona ronda de reclamacions.

 

L'antic capità Jesús Olmo entrant a la sala de premsa de l'Estadi Municipal | Laia Solanellas

 

Injusta diferència abismal

Els jugadors poden oblidar ja la seva estada al CF Reus després de cobrar-ho tot i estar novament competint, situació totalment contrària a la dels treballadors, membres del cos tècnic i integrants del futbol base que van aguantar el club fins al darrer instant, obviant qualsevol denúncia i apostant per l’entitat en moments crítics. Tots ells, desemparats sense un sindicat com l’AFE que lluiti pels seus interessos, encara no han vist cap euro des de finals d’agost del 2018 i encara tardaran uns quants mesos a veure números verds en els seus comptes bancaris. Cap mensualitat ha estat abonada i han hagut de reclamar durant aquest mes a l’administrador concursal per a què els seus deutes siguin tinguts en compte a l’hora d’analitzar la viabilitat del CF Reus i tinguin opcions de recuperar els diners que se’ls hi deu. O, com a mínim, part d’aquests.

 

Un administrador concursal, David López Estebaranz, que ha vist com la totalitat del CF Reus B Cambrils ha reclamat els seus deutes mitjançant la representació legal d’AFE. L’associació de futbolistes està darrere de les reclamacions d’uns jugadors que, en part, només han vist parcialment una mensualitat de totes aquelles que se’ls hi deu des de l’agost passat. Tots els creditors han tingut temps fins aquest passat dilluns per presentar a l’administrador les reclamacions de deute. Des de la declaració oficial del concurs de creditors del CF Reus el passat 21 de març, hi ha hagut un mes per reclamar, termini que ha finalitzat aquest diumenge. Ara, David López ha d'analitzar totes les reclamacions per poder filar prim i tenir clara la viabilitat econòmica de l'entitat.