ALERTA

Nit d'un cotxe i contenidors cremats al barri de Campclar

NOVETATS

L'Ajuntament de Torredembarra acusa Magrinyà de falsificar uns 100 documents

El vallenc Roger Bonet, de Formentera a Islàndia amb una pilota als peus

El futbolista vallenc de 24 anys busca actualment un equip on mantenir-se en forma jugant després d’una etapa al desconegut futbol islandès. Vol tornar a jugar en algun país nòrdic
Roger Bonet posa amb la samarreta de l'Afturelding | Joan Alfons López

 

Es puja el teló i apareix un futbolista vallenc jugant a Islàndia sota una calamarsada a 2ºC de temporada a finals de setembre. Qui és el protagonista? Parlem de Roger Bonet, nascut a Valls fa 24 anys, format al futbol base del Nàstic i que després de la seva etapa com a grana va anar-se’n a Galícia per jugar al Rápido de Bouzas de Segona B, va creuar la península i va agafar un vaixell per jugar al Formentera de Tercera i des de les Illes Balears va agafar un vol cap a Islàndia per viure en primera persona el futbol d’un país de poc més de 330.000 habitants situat a l’extrem nord-oest d’Europa. Un futbol exòtic, força desconegut però que ha entrat en el panorama internacional després del gran paper de la selecció absoluta a l’Europeu del 2016, on va arribar als quarts de final tot i ser la ventafocs.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Roger Bonet, conegut també com a ‘Ruxi’, va decidir el passat mes de maig no gaudir de vacances i va empalmar el final de la temporada 2018-2019 del Formentera amb la seva incorporació a l’Afturelding, conjunt de la Segona Divisió islandesa que feia poques jornades havia començat. El defensa esquerrà vallenc, fill de l’extècnic grana Jaume Bonet, tenia ganes d’una aventura a l’estranger i no va dubtar: «Sóc jove, tinc 24 anys, però les experiències a l’estranger es van fent cada cop més difícils perquè cada cop tens més coses que t’ho impedeixen. Ho havia d’agafar ara. Si no podia fer-ho aquí, volia progressar en el futbol de fora i intentar ser professional. Tinc un company que va jugar amb mi a Galícia i se’n va anar a Islàndia el mateix estiu. Li vaig escriure per felicitar-lo i l’agent que l’havia portat a ell allà van trucar-me i van preguntar per la meva situació. L'endemà tenia una proposta d’aquest equip i era una oportunitat única, una experiència nova».

 

 

Valorat professionalment, omplert personalment

El futbolista vol arribar al professionalisme: «A l’estranger és més fàcil progressar, aquí hi ha molt nivell i molta més gent. Fora, pel que he viscut a Islàndia, estàs més ben valorat». A aquest factor important, se li suma forma de ser de Bonet: «Quan sigui gran, prefereixo haver viscut molt més que no haver-me estat aquí tota la vida i que no se m’hagi donat les oportunitats. El que m’omple és la gent que he conegut en diferents equips, establint amistats amb companys, entrenadors, aficionats, etc». Aquest és un noble objectiu que pren força després de dues experiències traumàtiques per culpa de dues lesions de creuats als dos genolls: «Van ser dues etapes dures però la temporada passada va anar molt bé a Formentera, vaig jugar tota la lliga i vam fer playoff. El temps perdut amb les lesions em fan que vulgui viure noves experiències, estic obert a qualsevol país». Un temps perdut que està recuperant després de jugar-ho quasi tot entre el mes de juliol del 2018 i el setembre del 2019. 51 partits quasi ininterromputs per deixar enrere els mals records de les crosses.

 

Escut de l'Afturelding | Joan Alfons López

 

Bonet es troba a casa nostra després que la lliga islandesa finalitzés a finals de setembre. La situació geogràfica del país fa inviable poder competir en condicions normals: «La lliga comença a finals d’abril i finalitza quan acaba el mes de setembre, és una lliga bastant curta. Recordo els últims partits de setembre amb pluja, pedra i vent, era quasi impossible jugar. A l’agost vam jugar en algun camp al nord i estàvem a 2ºC, feia un fred brutal i teòricament era estiu. A l’hivern juguen en camps tancats però disputen majoritàriament copes amistoses per preparar-se per a la lliga». Un altre fet que destaca Bonet d’aquesta experiència són les facilitats que els clubs posen als esportistes: «A Espanya no hi ha la serietat que hi ha a Islàndia en temes de sous i d’habitatge. Ens van cuidar molt, ens donaven menjar en un restaurant, ens van donar un cotxe i un segon perquè entrenava el futbol base, unes facilitats que no et donen aquí. El jugador estranger està molt valorat a Islàndia, sobretot l’espanyol. Quan jugadors del nivell de Segona B o Tercera van allí, s’obren portes i molts equips es fixen en nosaltres, val la pena provar».

 

El futbol islandès, molt anàrquic

El vallenc no amaga que també és una bona oportunitat econòmica perquè «els sous són més alts però la vida també és més cara. Allà només t’has de centrar en jugar a futbol». Ara bé, també hi ha factors que no convencen Bonet després d’uns mesos d’experiència: «És un futbol poc tàctic però molt físic. Tàcticament estan poc treballats, no estic massa d’acord amb la seva metodologia de futbol base però és la seva forma d’entendre. Són molt anàrquics i pensen poc jugant però el nivell general està pujant. Vaig demanar entrenar la base, tinc el títol d’entrenador de segon nivell i vull el tercer com més aviat millor. Vaig dirigir l’aleví i la metodologia que segueixen allà no és la que a mi m’agrada però em vaig adaptar». Per no parlar de les poques hores de foscor quan va arribar: «Vaig arribar a Islàndia al juliol i vaig aterrar a les dotze de la nit però era de dia, no m’acabava d’acostumar, anava a dormir i era de dia», diu entre rialles.

 

Roger Bonet durant l'entrevista a TarragonaDigital.com | Joan Alfons López

 

Bonet està a casa nostra des de principis d’octubre i actualment entrena amb el CF Pobla de Mafumet per evitar perdre la forma. Es troba esperant ofertes després de finalitzar el seu contracte amb el conjunt islandès: «Vaig signar pel que em quedava de temporada i després d’un mes allà em van oferir la renovació, no ho tenia clar perquè allà la lliga comença al maig i no vull estar fins aleshores sense competir. Tenen intenció que tornin però ara la meva idea és trobar un equip per aquí o buscar una altra experiència fora. M’agradaria trobar un equip on competir fins al maig, o fins i tot abans per si em surt algun altre país nòrdic on comenci abans la lliga. A Islàndia ja hi he estat i m’agradaria provar a altres països, estic mirant opcions a Finlàndia o Noruega, tot i que un somni que tinc és algun dia poder jugar a Anglaterra».

 

Com es pot comprovar, l’esperit aventurer de Bonet no s’atura. Acaba de tornar i ja busca un equip on seguir jugant per a la pròxima primavera poder tornar a embarcar-se en una exòtica aventura a l’estranger.

 

Roger Bonet en una imatge amb la samarreta de l'Afturelding | Cedida