La flama olímpica es va encendre per primera vegada a Reus del 5 al 12 de maig del 1974. L'esdeveniment esportiu, que enguany celebra la seva 42a edició -ja que entre el 2005 i el 2015 no es va dur a terme-, va ser pioner a tot l'Estat quan el club Reus Deportiu es va decidir a impulsar-lo.
L'Olimpíada Escolar és "l'excusa" avui dia de molts records, sentiments i anècdotes, ja que es tracta d'una experiència compartida entre pares i filles, mares i fills, i molts altres familiars i amics. L'acte de ciutat es manté gràcies a molts individuals que han tirat endavant el projecte i han fet possible que sigui una vivència intergeneracional.
Encara que els participants en les dotze disciplines esportives, i també en l'olimpíada cultural, són els alumnes de categoria benjamí i aleví de centres educatius del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre; Reus es converteix durant uns dies -enguany del 3 al 26 d'abril- en l'epicentre de la competició.
A més, amb motiu d'aquest 50è aniversari, el hall del club reusenc acull una exposició dels cartells de totes les edicions, informacions relatives a la competició i l’organització i, fins i tot, un text del “Jurament de l’olimpíada” que va escriure el poeta reusenc Xavier Amorós. També, es mostren retalls de premsa de l’època amb imatges en blanc i negre de la inauguració de les primeres jornades d’atletisme al Palau d’Esports.
Les olimpíades d'abans i d'ara
Més de 300 infants van participar llavors, aquell maig del 74, i amb el pas del temps, les famílies de Reus i voltants han anat sumant medalles i vincles esportius que han incentivat el sentiment de grup i d'escola.
A banda de la modalitat de ritmes i balls, l'alumnat que estigui interessat a participar ha d'escollir un esport individual (atletisme, bàdminton, escacs, gimnàstica rítmica, natació, pàdel o tennis taula) i un col·lectiu (bitlles catalanes, futbol sala, fubtol set o minibàsquet).
I, més enllà de l'assignatura d'Educació Física i l'hora del pati, els nens i nens han d'entrenar pel seu compte. Així ho expliquen David i Carlos Cortés, pare i fill i participants de l'Olimpíada escolar. El primer estudiava a l'escola ARCE i va començar a participar a sisè d'EGB; el segon participa enguany per tercera vegada amb l'escola Montsant.
Malgrat petits canvis, l'esperit de l'esdeveniment continua sent el mateix. "El més bonic de les olimpíades és l'oportunitat de poder fer un esport amb els teus companys de classe, quan normalment cadascú té el seu hobby fora de l'escola", descriu David Cortés.
Motivació, orgull i treball en equip
Omplir el medaller de l'escola d'un és la principal motivació dels estudiants, d'entre 9 i 12 anys, però també els impulsa "la possibilitat de jugar amb els amics i provar esports que habitualment no practiquen", assenyala Carlos Cortés.
Cortés pare recorda que, en la seva època, el seu centre era especialment "potent" en handbol, ja que tenien l'exregidor i exvicepresident de la Federació Catalana d'Handbol, Anton Verge, com a professor. Eren una "aposta segura" quan arribava l'Olimpíada escolar, que, llavors, només es jugava al Reus Deportiu.
Ara, són nombroses les instal·lacions de clubs, escoles i equipaments municipals que obren les portes durant tres setmanes per gaudir i fomentar l'activitat física entre els preadolescents, que sovint no practiquen esport. Per això, "és important remuntar l'esperit 'olímpic' un altre cop i que no es dilueixi", demana.
Competitiu amb opcions per a tothom
"Els qui juguen habitualment a futbol i són bons juguen amb el seu equip i a les olimpíades poden jugar aquells que ho fan molt bé, però no juguen mai", exposa Cortés fill. Descriu, també, que l'oportunitat de revalidar un "títol" és molt especial i els uneix com a escola.
Sobretot perquè "els grans -els alumnes de sisè- tenen preferència a l'hora d'escollir esport i els altres no sempre poden repetir en anys consecutius", exposa. Les diferents normatives, comunes i específiques de cada disciplina, garanteixen el bon funcionament de l'Olimpíada escolar i un joc net en la competició.
Els esports col·lectius, a més, tenen un format d'americana i no d'eliminatòria, amb una fase de grups prèvia que permet als estudiants "competir" contra altres centres. Carlos Cortés recalca, així mateix, que "no participa tothom, només qui vol, però si s'arriba al màxim de jugadors, tots han d'anar rotant" perquè la finalitat és que tothom qui vulgui, pugui jugar.
Com a pare, David Cortés ara és espectador de l'esdeveniment esportiu que va viure de nen i que, de fet, apunta que "és curiós, però fa tant de temps, que mai ho havien parlat a casa" i, per tant, els seus fills -ambdós participants en anys diferents- ho desconeixien. "És d'aquelles coses que recordes quan ho revius i penses en totes aquestes coses positives que tenien i tenen", conclou.