Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Trobada de luxe per analitzar el present i el futur de l'hoquei

Prop d'un centenar de persones s'apleguen en una trobada on han destacat les anècdotes del passat i el futur d'un esport que perd pistonada en l'àmbit social
Foto de família dels protagonistes de la xerrada sobre la salut de l'hoquei patins | Joan Alfons López

 

D'una conversa on formen part Joan Sabater, Baldomer Olivé i Roger Molina, professionals que han viscut el món de l'hoquei sobre les pistes, no pot sortir res dolent. I d'això ho han gaudit prop d'un centenar de persones al Jardí de la Casa Rull de Reus, escenari d'una trobada per analitzar el gloriós passat de l'hoquei a la capital del Baix Camp i el possible futur d'aquest esport que sembla perdre pistonada en l'àmbit social.

 

NOVETAT: Sigues el primer en conèixer les notícies i els successos de Reus gratis al mòbil. Fes clic aquí!

 

Repàs a la història

Amb tanta veu autoritzada sobre la taula ha estat impossible recórrer a les anècdotes històriques que han viscut al llarg dels anys com a esportistes en actiu. Joan Sabater no ha dubtat en cap moment en treure's el cartell de millor jugador del món de la seva època i li ha passat el pas històric al portuguès António Livramento: «Era el millor, jo tenia millors jugadors de company que ell». Baldomer Olivé, històric del CN Reus Ploms que va ser el pioner de l'hoquei d'una capital del Baix Camp que va viure el primer campionat estatal important l'any 1945, no dubtava en reconèixer que «el meu ídol era Joan Sabater. Estimulava tothom, era un fora de sèrie. Sempre el mirava, ha estat el meu ídol de tota la vida. La importància de Sabater, els germans Vilallonga, Rabassa i Garcia en les Copes d'Europa va ser vital».

 

Joan Sabater, exjugador i expresident del Reus Deportiu, una veu autoritzada de l'hoquei patins | Joan Alfons López

 

Roger Molina, el romanticisme

El reusenc Roger Molina, exjugador del Reus Deportiu i actual director esportiu de l'Hoquei Club Valls, ha aportat el punt de vista més romàntic de la jornada. L'exporter, que va penjar els patins l'any 2017, ha reconegut que en el moment de retirar-se va fer un plantejament important, arribant a la conclusió que «va arribar el moment que podia seguir jugant però creia que podia aportar més a l'esport amb la canalla i no pensar a guanyar, guanyar i guanyar perquè si, si no perquè gaudeixes molt amb el que fas».

 

Molina també ha lamentat que en el món de l'esport tingui molta més importància els triomfs que la forma d'aconseguir-los: «Vivim en una societat on només donem valor als que guanyen, a aquells que queden primers. Quedar segon sembla que no serveixi de res. Vaig jugar a Segona Catalana amb el Valls i aquests sí que són herois. Hi ha molta gent amb 37 anys que segueix jugant invertint temps i diners i aquests sí que són herois sense recompensa monetària. Només mirem dalt i baix hi ha molta gent que estima el que fa. Cal fer una mica de recordatori i una reflexió de l'amor al joc».

 

Roger Molina, exporter i actual director esportiu de l'HC Valls, ha aportat el seu gra d'experiència | Joan Alfons López

 

I el futur?

No només s'ha tractat el passat i el present de l'hoquei, el futur ha estat clau. En el masculí com en el femení, vessant que amb el pas dels anys sembla consolidar-se en el primer nivell. Un dels factors que més preocupa en el nucli dur de l'hoquei patins a Espanya és la pèrdua de seguiment a escala d'aficionats a les pistes. Roger Molina ha advertit de la facilitat de veure qualsevol esport des de casa, fet que pot influir en la presència d'espectadors a la graderia. El periodista Marc Libiano no ha obviat la importància de l'hoquei portuguès, un torneig que en els darrers anys ha fet diversos passos endavant amb molta força.

 

Com no podia ser d'una altra manera, Molina ha fet èmfasi en el fet de fomentar la base i una identitat amb el club: «Si generes il·lusió, gent que et segueixi, nens que creixin amb el sentiment de pertinença, és important. Això no costa diners. S'han de treballar aquests valors. Pots tenir un equip amb gent de casa i que la gent no s'identifiqui, això va passar en la meva darrera etapa al Reus Deportiu on l'equip era de la pedrera i el Palau estava buit». L'objectiu de l'esdeveniment ha estat el de parlar dels orígens de l'hoquei a la ciutat i del futur pròxim que se li presenta. Tot ha estat sota la moderació i direcció del també periodista Jordi Benavent. L'acte ha estat obert al públic i ha estat el segon de semblants característiques que es realitza al Jardí de la Casa Rull. A principis de maig ja es va celebrar un sobre el CF Reus sota el nom «El futbol com a fet social» on va tenir cabuda una doble presentació de llibre: «Futbol al país dels soviets» i «Sankt Pauli, un altre futbol és possible», obres signades per Carles Vinyes. A més, es va analitzar en profunditat la situació que travessa el CF Reus amb una xerrada que tenia el següent títol: «CF Reus: ascens i naufragi».

 

El públic no ha faltat en l'acte al Jardí de la Casa Rull | Joan Alfons López

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris
Juan Mª Vilallonga Renom
Soc Juan Mª Vilallonga (Vilallonga I), integrant d’aquell famós equip, i vull fer constar que el millor jugador del mon va ser, sense cap gènere de dubtes, Joan Sabater. En el seu moment “vaig patir” ambdós jugadors, Livramento com a contrincant dins de la pista, i si patinava molt millor que el Joan, es perquè es va iniciar, como la majoria de jugadors portuguesos en el patinatge artístic, però justament por la seva velocitat y forma de patinar, per marcar-ho solament tenies que fer-lo passar