La guerra de les platges

La marca Costa Daurada és prou sòlida i coherent per vendre un model de turisme sostenible i de qualitat en tots els seus punts

Davant de les moltes incerteses que presenta la temporada turística que estem a punt de començar, els ajuntaments de la regió han engegat campanyes globals d'atracció de visitants. Les expectatives no són bones: els càlculs més optimistes parlen de, a tot estirar, un 50% del volum turístic habitual en anys anteriors. Uns números que, de complir-se, poden deixar molt tocat un sistema econòmic molt rígid i que, en molts casos, no ha fet els deures quan tocava i ha desoït les recomanacions dels experts de reconvertir-se i modernitzar-se.

El model de sol i platja semblava no tenir cap enemic prou fort per derrocar-lo. Fins que ha arribat la pandèmia. Encara que els vols internacionals es reprenguin i les fronteres s'obrin, recuperar els fluxos turístics del passat dependrà d'altres factors. El component psicològic i els destins que sàpiguen inspirar més confiança hi tindran molt guanyat. D'aquí les etiquetes i certificacions COVID-FREE que moltes institucions i patronats de turisme intenten potenciar.

De la mateixa manera, destinacions que no s'havien caracteritzat per promocionar el turisme de platja s'afegeixen a les més tradicionals. És el cas de la ciutat de Tarragona, que ha volgut recordar que —a banda del seu patrimoni cultural, que ha estat de sempre la seva màxima atracció turística— també compta amb deu quilòmetres de platja, amb càmpings i fins i tot amb una 'vila marinera' integrada en un entorn urbà com és el Serrallo. Des de Salou, també s'ha implantat un sistema de control d'ocupació de les platges que si funciona, pot representar una solució per modular la densitat de banyistes i fer respectar la necessària distància social.

O al Baix Gaià, on des de l'Ajuntament d'Altafulla també s'ha engegat una campanya per vendre's com el destí idoni de platja de la Costa Daurada, encara que es trepitgi una mica amb la promoció de la Diputació de Tarragona. Aquest és segurament un dels principals dèficits d'aquest seguit de campanyes que s'encadenen: la falta de coordinació i la sensació que cada municipi fa la guerra pel seu compte. Fins i tot, la Consellera de Turisme tarragonina va fer unes declaracions que desmereixien destins de platja tradicionals com Salou i Cambrils, plantejant la seva oferta com més sostenible i de qualitat.

Tot i que es comprèn que cada destinació turística pretengui vendre els seus encants i qualificacions per sobre dels veïns, i fins i tot una competència saludable pot ser beneficiosa per a tothom, seria un bon moment per propugnar certa unitat d'acció i encoratjar la lleialtat entre municipis de platja. La marca Costa Daurada és prou sòlida i coherent per vendre un model de turisme sostenible i de qualitat en tots els seus punts i no hauria de ser necessari que les virtuts dels uns anessin en detriment dels altres.

Si una cosa ha demostrat aquesta crisi sanitària és que la coordinació i la solidaritat són factors determinants per superar les dificultats. Les platges de Tarragona no són excloents i ben bé poden complementar-se entre si. En una guerra, i en especial entre parents, sempre hi acaba perdent tothom.

"L'Editorial de TarragonaDigital: 'Banderes dels nostres pares'" "L'Editorial de TarragonaDigital: 'Comptes pendents'"