Ja és aquí

Passat el temps d’incertesa i de mirar cap a Itàlia amb una barreja d’incredulitat i sornegueria, la crisi del coronavirus ja s’ha instal·lat plenament entre nosaltres. Els experts ja havien pronosticat que la progressió dels contagis és exponencial i que, encara que la infecció semblés controlada, en qualsevol moment es podien disparar el nombre de casos i la propagació.

 

I així ha estat. En un dimarts negre precedit per les caigudes a les borses, el tancament d’escoles o la suspensió de l’esport professional, s’han confirmat els primers casos de contagi a la nostra regió, amb quatre pacients de Salou i Cambrils. De fet, sembla que fins que no hi ha hagut tancaments d’escoles a Madrid no s’ha donat per inaugurada la crisi a Espanya. Coses de la radialitat, fins i tot en les situacions més dramàtiques. La concatenació dels esdeveniments i l’estat general de nerviosisme ha fet esclatar el que fa tants dies es volia evitar des de les autoritats i els mitjans de comunicació (els responsables, si més no): la por i el pànic.

 

El confinament general a Itàlia i la sensació que la crisi del país veí es reproduirà aquí fil per randa ja ha provocat la tarda de dimarts les primeres imatges de supermercats buidats i cues a les farmàcies. Productes de primera necessitat es comencen a esgotar i caldrà esperar que la reposició es pugui fer, si no ja amb normalitat, amb garanties.

 

El que ja no recuperarà la normalitat és la vida social en les pròximes setmanes. Tots els esdeveniments socials, esportius o multitudinaris s’han cancel·lat o estan en procés de ser anul·lats. L’església ha enviat missatges per evitar contactes innecessaris i la Setmana Santa difícilment se celebrarà al carrer. S’han suspès o ajornat fires, congressos i trobades, com ara la de SEAT a PortAventura, que havia de reunir 6.000 persones al parc.

 

L’obertura de PortAventura el 27 de març i la temporada turística tarragonina en general també estan en entredit. Si bé altres sectors econòmics estan aguantant prou bé la manca d’importació i exportació des de la Xina, el turisme pot rebre un cop molt sever si la pandèmia no s’aconsegueix controlar amb brevetat i eficàcia. També és responsabilitat de tots, a banda d’evitar el contagi, que la nostra economia pateixi el mínim. I això passa per fer cas a les autoritats sanitàries, que saben com aïllar i posar en quarantena el virus.

 

En definitiva, una crisi que a molta gent, tot i els avisos, sembla que els hagi agafat desprevinguts. Per sort, els serveis sanitaris estan preparats ja de fa dies i ofereixen garanties de poder superar l’episodi. L’objectiu, sabent ara que el coronavirus no passarà de llarg, és espaiar els contagis per no sobrecarregar el sistema sanitari i intentar minimitzar els seus efectes, sobretot pel que fa a la població més vulnerable. Els confinaments seran inevitables i cal tornar a fer una crida al seny, a la calma i a la tranquil·litat.

 

En un país d’extrems, el que fa més por —més encara que una malaltia infecciosa sense vacuna— és passar d’una despreocupació social gairebé total a l’exasperació i al dramatisme desaforats. Cap de les dues posicions és la més adequada per fer front a una crisi que és ben real i té caràcter d’excepcionalitat però que ben gestionada i amb la col·laboració de tothom, superarem amb solvència.