Objectius irrenunciables

La Diputació de Tarragona ja ha engegat el mandat 2019-2023, amb un govern format per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i sota la presidència de Noemí Llauradó.

 

La Diputació és una administració que, erigida dalt de tot del Passeig de Sant Antoni, en aquell disgraciós però robust edifici, ha traspuat històricament una pax romana, digne de l'enclavament que ocupa, al bell mig d'una Tàrraco monumental, ara en hores baixes. Les veus més pessimistes pronosticaven fa uns mesos que la sòlida estabilitat de la qual sempre havia fet bandera la Diputació sota el mandat de Josep Poblet - fins i tot amb un diputat de la CUP, el mandat passat - trontollaria ara que el bipartidisme sociovergent s'esquinçava i entraven amb força els republicans a la institució més estatalista de les que tenim a la vora.

  

Com acostuma a passar sovint, la realitat s'imposa a la política ficció. Almenys de moment. El mandat de Llauradó sembla que ha començat amb bon peu. Sense el soroll ni les estridències que alguns auguraven, sí en canvi, amb pas força ferm cap a una nova etapa que fonts del pinyol del nou govern defineixen com a 'no rupturista però sí transformadora'.

  

Amb un pressupost de màxims ja aprovat – en un ple de vint minuts i per unanimitat - i amb la previsió de dèficit zero en acabar l'exercici econòmic de 2020, la Diputació encara uns anys de tranquil·litat econòmica i de recursos per 'fer coses' a bastament. 'Fer coses', una expressió que no diu res i ho diu tot.

  

De moment, Llauradó parla amb els alcaldes en fòrums comarcals els quals transmeten les seves preocupacions i necessitats, conscients que la Diputació Provincial és el flotador on agafar-se amb més garanties d'arribar a port: Bàsicament necessiten recursos per l'habitatge, frenar el despoblament, infraestructures, connectivitat tecnològica i equipaments diversos. I ajuda extra pels efectes dels aiguats i per l'incendi de la Ribera d'Ebre.

  

Amb tot el que diguin els alcaldes s'elaborarà el Pla de Mandat fins al 2023, amb el Pla d'Acció Municipal com a eina per canalitzar ordenadament els recursos econòmics on més convingui. Malgrat que el pla de mandat tardarà, comptat i debatut, gairebé un any, sembla que la seva execució serà eminentment pràctica, planificada i realitzada amb la precisió d'una maquinària greixada i que funciona. Parlar en aquests termes d'una administració, no deixa de continuar sorprenent, certament.

  

A banda del dia a dia i de posar l'accent en els municipis, no poden quedar en segon terme els grans reptes territorials que ja no es poden posposar més i que aquest mandat haurien de començar a veure's sobre el terreny: un, el desplegament de la fibra òptica a tota la demarcació; un altre, més complex i alarmant, les primeres mesures per evitar la despoblació continuada de les zones rurals. La 'Tarragona buida' comença a ser un fet en algunes comarques i revertir-ho, si hi som a temps, requereix mesures concretes, urgents, de caràcter estructural i amb implicació de totes les administracions. Que ho lideri la Diputació, sembla imprescindible.

  

I finalment, ara que el mandat ja ha començat a rodar, reimpulsar Tarragona com a futura Regió del Coneixement Catalunya Sud, seria també una de les qüestions a anar concretant perquè comenci a esdevenir una realitat tangible, més enllà de les ponències i deliberacions col·lectives celebrades fins ara. En això, Francesc Xavier Grau, un dels principals impulsors del lobby territorial tarragoní i actual Secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat hi té molt a dir, tenint en compte que fou, fa menys d'un any, un dels grans impulsors del projecte i de les reivindicacions de pressupost i competències pròpies per fer-lo realitat.

 

Sembla que la transferència de competències, ha quedat ja en fase de dissolució abans de començar en un exercici bilateral Generalitat-Diputació de posar aigua al vi; però mantenir la lluita almenys per obtenir més finançament i més capacitat de decisió sobre com invertir aquests diners per enfortir l'àrea metropolitana hauria de ser irrenunciable i ens hauria de portar a tots plegats fins on calgués, funcionant per primer cop com un lobby tarragoní homogeni i amb unitat d'acció, al marge del color polític.

  

Parafrasejant el vicepresident Nin, en el plenari que va donar llum verda als comptes de la Diputació pel 2020, 'el diàleg sincer i la cerca de consens hauria de ser la norma, que en aquesta casa hem practicat en el passat i el present i esperem seguir practicant en el futur'. Doncs això, diàleg i unitat territorial, per aconseguir els objectius irrenunciables que tenim com a regió.

 

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!