'El peix al cove' versió 4.0

La proposta de pressupostos generals de l'Estat que ha presentat aquesta setmana l'executiu de Pedro Sánchez ha provocat un seguit de reaccions polítiques diverses – previsibles la majoria d'elles, per altra banda – que en fan preveure una difícil aprovació, en cas que acabin amb el suport suficient per tirar endavant.

 

El PSOE està disposat a acabar el mandat actual i per aconseguir-ho està posant tota la carn a la graella. Això, com tot a la vida, té coses bones i coses dolentes. Les dolentes, principalment, es tradueixen en una considerable pujada d'impostos que des del PSOE es veu un mal menor i necessari per poder assolir el grau de despesa i inversió suficient que tant Podemos, pel vessant més social, com els partits nacionalistes i independentistes, pel vessant territorial, requereixen per plantejar-se un possible vot a favor. Així i tot, no serà gens fàcil que aquests comptes prosperin i fins a mitjans de febrer assistirem a l'estira-i-arronsa que ha començat a Waterloo i que seguirà pels passadissos, despatxos i seus dels partits i dels parlaments durant les pròximes setmanes.

  

En clau catalana, els pressupostos fan un salt qualitatiu i quantitatiu en inversions que ha deixat sense un dels principals arguments d'oposició a l'independentisme: el dels diners que arriben de Madrid. Equiparant les inversions per Catalunya al que estableix l'Estatut, el PSOE vol treure pit de què les coses estan canviant i de què si hi ha voluntat es poden tornar a trobar punts d'entesa i 'fer política' de nou, encara que sigui la del 'peix al cove' versió 4.0.

  

A Tarragona, els pressupostos no són ni bons, ni dolents. Són els que toquen per consolidar aquest nou marc de relacions Catalunya-Espanya que el PSOE vol instaurar, a tots els nivells. Partint de que tant Catalunya com Tarragona segueixen infrafinançades, del que sembla que es tracta de no atiar focs nous – hi ha eleccions d'aquí poc i tothom està per l'estabilitat i la calma – però tampoc d'acabar-ne d'apagar cap dels existents. Observant el detall dels comptes per Tarragona, no hi ha mancances d'aquelles de posar-se les mans al cap sinó que són uns comptes tècnics enfocats únicament a intentar impulsar o acabar el que hi ha començat des de fa anys – malgrat que algunes partides siguin només per pal·liar desastres anteriors com el de la contaminació del pantà de Flix -.

  

En definitiva uns pressupostos amb els quals Sánchez pica l'ullet a Catalunya. Veurem si dura (i quant de temps) el flirteig.