¿S'haurien hagut de fer les festes majors?

Com sempre des que estem immersos en la normalitat pandèmica, el dilema és dirimir entre el que és necessari i el que no ho és

La setmana gran de les festes majors tarragonines, amb la celebració de Santa Tecla a Tarragona i la Mare de Déu de la Misericòrdia a Reus ja ha passat. Han estat unes festes estranyes i singulars. En plena pandèmia de la Covid-19 era complicada l'organització de festes majors, un concepte popular que es basa en la concentració de gent, precisament el que s'ha de defugir en les actuals circumstàncies.

Ens consta que, tant a Reus com a Tarragona, les entitats cíviques i les institucions han fet un gran esforç per poder celebrar actes festius si no amb tota l'esplendor habitual sí en uns entorns segurs, respectant les necessàries distàncies socials. Moltes d'aquestes entitats, lligades a la cultura popular, treballen incansablement i per amor a l'art durant tot l'any per tenir a punt el programa d'actes. És més, la pervivència de les tradicions festives i el manteniment de les entitats que les duen a terme depenen en gran part de la realització efectiva de la festa.

Les festes majors adaptades al coronavirus han estat poc concorregudes, s'ha vist com la gent reservava places en activitats i concerts per a després no assistir-hi i en molts casos han estat actes en família. Així va succeir, sense anar més lluny, al mateix pregó de Santa Tecla. Però en un alt percentatge s'ha seguit les oportunes mesures de prevenció. Però una festa, com a subversió de la rutina quotidiana que és, és un camp abonat més que cap altra cosa a la lliure circulació d'un virus. Com així ha estat.

Les escenes al Santuari de Misericòrdia, ple de gom a gom de persones que es refugiaven del vent, o les aglomeracions a la Plaça de la Font de Tarragona, amb una mala imatge que s'ha fet viral, deixen clara una constatació: no es pot tenir tot sota control i cap concentració popular és 100% segura. L'equip de govern tarragoní va reconèixer aquest extrem i va impulsar mesures contudents de contenció, però potser massa tard.

La reflexió oportuna, que s'hauria hagut de fer abans, és si era necessària la celebració de Santa Tecla i la Misericòrdia. O si era més prudent suspendre les festes majors per evitar riscos. Com sempre des que estem immersos en la normalitat pandèmica, el dilema és dirimir entre el que és necessari i el que no ho és. Algú podrà dir, enraonadament, que si es permet que la majoria d'activitats d'oci com els bars i restaurants estiguin oberts, les festes populars s'han de poder celebrar de la mateixa manera.

Sigui com sigui, tot i que els ajuntaments asseguren que van fer una anàlisi freda dels pros i contres, es pot dubtar que la resolució final hagi estat la més encertada. Un repunt dels casos de coronavirus els pròxims dies pot desgastar les institucions que han decidit tirar endavant amb les celebracions, en molts casos per no posar-se la gent en contra i per càlculs populistes.

Ara bé, encara que els ajuntaments tenen una part important de la responsabilitat de no haver suspès les festes, cal no confondre's. La responsabilitat última de guardar les distàncies i comportar-se de forma segura és dels ciutadans, com així ho dicta la jurisprudència que es va establir en ocasió de les concentracions del passat 8-M que deixava clar que no es pot fer responsable un càrrec polític del capteniment de les persones.

És oportú recordar-ho perquè el PP de Tarragona s'ha despenjat amb la demanda demagògica de la dimissió de Pau Ricomà, aprofitant les imatges desafortunades de les aglomeracions de Santa Tecla. Es pot discutir si era més o menys recomanable continuar endavant amb el programa d'actes. O si les manifestacions o els concerts o les festes populars són un bé a protegir com ho és l'activitat econòmica de la restauració, per exemple. Tot són matisos i tot s'ha de parlar. 

Però culpar l'alcalde d'uns contagis que ni tan sols s'han produït i exigir que plegui és d'un oportunisme que cal condemnar. No només perquè el reprotxe legal no tingui cap base sinó perquè sensacionalitza una discussió que s'hauria d'afrontar amb serenitat i lluny dels tribunals, que sembla que és on ho vol acabar tot la dreta espanyola.

"L'Editorial de TarragonaDigital: '¿Un Camp sense avellanes?'" "L'Editorial de TarragonaDigital: 'El dret de l'habitatge en joc'"