Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

La revolució possible

El cap de setmana passat, TarragonaDigital publicava un reportatge on s'explicava una reducció espectacular del nivell de dioxines al Camp de Tarragona, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili. La revelació més important del monitoratge elaborat pel prestigiós toxicòleg Josep Lluís Domingo són les altes concentracions d'aquests contaminants orgànics que es van acumular en els tarragonins durant els 80 i 90 i com, tot i no haver estat plenament conscients del risc, aquesta situació de perill per a la salut s'ha pogut revertir en només dues dècades.

 

  

Les dioxines, els metalls pesants, el CO₂. Tots aquests components nocius per la salut humana i del planeta tenen l'origen en la combustió i incineració d'elements orgànics, en especial de combustibles fòssils. S'ha dit i repetit fins a l'avorriment: no ens queda gaire temps. El món és addicte als combustibles fòssils i només ens en sortirem amb consciència global i desintoxicació. La tecnologia per fer-ho existeix i està gairebé a punt per ser implementada. Però, passar del sistema actual, insostenible, a un sistema que garanteixi un futur ambiental sostenible —el que es coneix com la Transició Energètica— és, no cal enganyar-nos, l'autèntica revolució pendent.

 

 

  

Segons els experts, la fórmula per arribar a una economia totalment lliure d'emissions contaminants té dues fases. Primer consolidar una alternativa energètica sostenible en, com a mínim, igualtat de condicions amb l'energia provinent de la combustió. En la segona fase, els governs haurien de sobre-taxar qualsevol emissió de diòxids i pol·lucions tòxiques fins a modular l'economia actual basada en el combustible fòssil i que es decanti massivament cap a l'energia verda. Sembla simple. La fórmula, usada contra el tabaquisme, ha tingut certa repercussió. Farà falta veure-la aplicada a gran escala.

 

 

  

A Tarragona, el principal pol industrial del sud d'Europa, serà especialment interessant observar com es desenvolupa aquesta revolució que s'acosta imparable i que en vint o trenta anys haurà canviat per complet el sector de la indústria i l'energia. Com en el cas dels estudis de la incineradora, no es pot negar el compromís de l'AEQT i de Repsol —com a buc insígnia de la indústria de la regió— en reduir les emissions i apostar per l'eficiència i sostenibilitat energètica. Això no és impediment per demanar màxima transparència i implicació a la indústria local en el monitoratge de contaminants. En aquest sentit, qualsevol estudi, anàlisi o aliança entre l'administració, la indústria i la universitat serà sempre benvingut i cal encoratjar tots els agents del territori a entendre's i remar en la mateixa direcció, ara que hem entès tot plegats que només n'hi ha una de possible.

 

 

  

La línia a seguir per assolir l'eliminació de les emissions i la compleció de la transició energètica és clara. El sector petroquímic de Tarragona no s'ha de relaxar i ha de continuar donant suport com fins ara a totes les iniciatives que persegueixen l'objectiu de comptar amb una indústria sostenible. La universitat s'hi ha d'implicar amb els seus estudis i aportant el coneixement necessari. I les administracions han de vetllar per a l'entesa de tots, com era la intenció de la Taula de Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona creada el 2015 i a la qual la inestabilitat política ha frenat l'activitat.

 

 

  

El vent de la revolució energètica —aquesta sí— bufa a favor i la possibilitat d'un futur sostenible és més viva que mai, més enllà dels discursos apocalíptics i d'aquells que em demandes maximalistes només fan que torpedinar un procés inaturable i que requereix unitat i responsabilitat per part de tothom. Ara que anem bé, no ho espatllem més.

 

Comentaris