La normativa catalana pel que fa a la instal·lació i concessió de permisos per a la construcció de parcs solars i eòlics és "molt restrictiva", segons informen empreses del sector. Malgrat tot, aquests seran altament necessaris, sobretot, per garantir el futur abastiment energètic de la demarcació de Tarragona.
Les perspectives energètiques del territori apunten al tancament de les centrals nuclears de Vandellòs II (Baix Camp) i Ascó (Ribera d'Ebre). Llavors, s'evidenciarà la insuficiència de fonts renovables per cobrir les demandes d'electricitat del complex petroquímic i de projectes com l'Hidrogen Verd. El director general de l'empresa Solargest, Gerard Pagès, assenyala que "si Catalunya fos independent, seria el país amb menys implantació d'energies renovables de la Unió Europea".
D'una banda, l'arribada dels Fons de Transició Nuclear haurà de compensar la pèrdua dels llocs de feina a les centrals i reimpulsar l'activitat econòmica dels municipis propers. De l'altra, el sector químic del Camp de Tarragona continuarà necessitant electricitat per mantenir els seus processos productius, però "si es tanquen les nuclears, qui produirà tota l'energia que actualment produeixen?", reflexiona Pagès.
Panorama actual d'energies renovables
El projecte de l'Hidrogen Verd, en paral·lel, vol generar hidrogen mitjançant energies renovables, és a dir, a través d'energia elèctrica que provingui de fonts alternatives com l'eòlica o la solar. A més, en aquest escenari futur, per assolir la mateixa producció d'electricitat de les nuclears, un cop aquestes deixin d'operar, "no es podrà fer només amb les teulades i les instal·lacions d'autoconsum", apunta el director de Solargest.
No només pel fet que les plaques solars fotovoltaiques 'treballen' un terç del dia -durant les principals hores de sol-, sinó per les menors dimensions. Per tant, perquè la xarxa de distribució elèctrica no fos deficitària, caldria una xarxa nova a partir de la construcció de parcs eòlics i solars al territori.
La problemàtica de base, segons explica Gerard Pagès, és que la zona del Camp de Tarragona compta amb molts terrenys catalogats com a espais agrícoles i conreables. "Això suposa una limitació, perquè independentment de si s'hi està produint o fa anys que estan en desús, la capacitat agroecològica dels terrenys restringeix qualsevol instal·lació", exposa.
Més enllà de la modificació dels usos del sòl, empreses i administració busquen també abaratir costos d'instal·lació. Així, els projectes en tràmit comprendrien prop de 1.000 hectàrees entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà i poc més d'un centenar entre el Baix Camp i el Tarragonès. L'any passat es va anunciar, precisament, que s'impulsarà una nova central solar fotovoltaica amb més de 70.000 panells a l'Alt Camp i una altra de 6.500 a la Selva del Camp.
La futura línia MAT que el Ministeri ja projecta travessarà la Conca de Barberà Foto: Cedida
El debat al voltant de les MAT
Els grans projectes fotovoltaics al territori s'acaben tirant enrere i les instal·lacions d'autoconsum continuen a l'alça, però seran insuficients davant les mateixes necessitats energètiques i sense l'electricitat de font nuclear. Pagès observa que "la normativa europea de l'Hidrogen Verd diu que no cal que la font energètica estigui en el mateix lloc on es consumeixi", punt que obre les portes a la proliferació de les línies de molt alta tensió (MAT).
Des del Govern de l'estat ja s'avança en la tramitació de tres noves MAT que duran electricitat de l'Aragó a Catalunya. "L'opció més lògica seria que es fessin els parcs solars aquí; mentrestant, tenir una MAT és necessari, però es podria fer seguint la línia actual, adaptant-la i posant torres més altes, sense 'trinxar' encara més el territori", descriu el responsable de Solargest.
Alhora, afirma que "no caldria fer centenars d'hectàrees d'hortes solars, però cada municipi hauria de destinar una zona a col·locar una instal·lació fotovoltaica", en funció del seu propi consum i el règim compensatori que es decidís. "Ens queixem de les MAT, però tampoc construïm parcs solars", lamenta Gerard Pagès la baixa demanda i la manca de voluntat política per tirar-los endavant, quan aquests podrien garantir energia renovable pel territori i ingressos municipals al mateix temps.